×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) La Fundació Pere Tarrés acaba de presentar una recerca sobre com les activitats de lleure milloren les competències educatives i professionals dels participants. Són molts els infants i joves que participen en centres socioeducatius a casa nostra, i molts ho fan gràcies al suport de subvencions i beques. Hem parlat amb una de les autores de l'informe de recerca, Pilar Muro, per saber quines millores obtenen els infants a través del lleure.

L'estudi constata que malgrat la recuperació d’alguns indicadors, la precarietat, temporalitat i parcialitat de les condicions laborals han fet que a Catalunya una de cada quatre persones estigui en risc de pobresa, el que suposa un total 1,15 milions d’habitants. En el cas de les famílies amb menors a càrrec, el risc de pobresa i exclusió social és cinc punts superior al de les famílies sense fills, un 25% enfront al 20%, segons un informe de Càritas.

La pobresa infantil té una incidència negativa sobre les condicions educatives dels nens que la pateixen, repercutint en negatiu al seu rendiment acadèmic. És l’anomenat cercle pervers de la pobresa infantil, que dificulta les possibilitats de trobar feina i porta a l’infant, com a adult, a reproduir l’escenari de pobresa de partida. Una de les vies per trencar aquest cercle és la promoció d’una educació inclusiva que inclogui també les entitats i activitats de lleure i d’acció socioeducativa.

De fet, els resultats obtinguts en la recerca “Temps de lleure educatiu i competències acadèmiques i d’ocupabilitat: resultats i bones pràctiques” mostren com el lleure millora les competències educatives i professionals dels participants, contribuint així a trencar el cercle de pobresa de molts infants i joves. El temps no lectiu dins l'horari escolar, recorden des de la Fundació Pere Tarrés, "representa més d'una tercera part de la jornada, i les vacances escolars suposen una quarta part de la vida d'un infant".

Espanya se situa com el primer estat de la Unió Europea amb més fracàs escolar, amb una taxa d’abandonament escolar de joves entre 18 i 24 anys del 17,9%. Aquesta dada està vinculada amb l’atur juvenil, en la que també l’estat espanyol ostenta la taxa d’atur juvenil més alta d’Europa, amb un 36,3%. Així doncs, com menys formació tingui el jove, més dificultats tindrà per trobar feina en el moment central de la seva vida.

Des de l’educació en el lleure, reconeixen, "es pot donar resposta a les necessitats socioeducatives dels infants en situació de pobresa, especialment a través del treball que es fa en els centres oberts i socioeducatius".

La Fundació Pere Tarrés ha dut a terme la recerca, elaborada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. Les tres competències acadèmiques que mostren més percentatge de millora són la competència social i cívica, amb 48,4 punts d’increment, aprendre a aprendre, amb 36 punts d’increment, i l’esperit emprenedor, amb un augment de 22,5 punts. Així doncs, afirmen "que el pas per una entitat de lleure educatiu fomenta la capacitat d’aprenentatge, el respecte per les normes socials i l’educació cívica i social".

En l'àmbit de competències professionals, les tres que obtenen una millora més significativa després del pas per entitats de temps de lleure són el treball en equip, amb una millora de 38,4 punts, la flexibilitat, amb una millora de 37,2 punts, i la presa de decisions i resolució de problemes, amb 26,4 punts de millora.

Curiosament, Pilar Muro recorda que "no tots els nens que van a aquests centres socioeducatius tenen problemes econòmics", però sí que tots tenen dificultats acadèmiques. L'estudi el que posa de relleu "és que els infants que ens trobem en aquests centres tinguin o no dificultat de recursos participen allà per dificultats acadèmiques".

L'estudi ha recollit dades de quatre comunitats autònomes, Madrid, Illes Balears, València i Catalunya. La sel·lecció interessant d'aquest estudi, explica Muro, són les característiques dels centres. Són centres socioeducatius, Centres Oberts que s'anomenen a Catalunya, però en altres llocs són liderats per Càritas o per centres parroquials. Això sí, tots "atenen persones amb situació de vulnerabilitat on els hi fan una atenció integral que inclou a més a més una atenció acadèmica que és la demanda més gran a nivell familiar".

Les conclusions de millora s'han obtingut a partir de preguntes directes. "El que preguntàvem als nois i noies participants dels centres era 'quan vas entrar aquí creus que tenies alguna mancança alhora de relacionar-te amb altres?', i et deien que no". Però quan els hi preguntaven si creien que havien millorat en la manera de relacionar-se amb els altres la resposta era "moltíssim!".  

"La percepció era de no tenir cap dificultat i en canvi quan se'ls pregunta si ara és diferent et diuen moltíssim!". L'estudi constata que els infants participants no tenien percepció de dificultat però en canvi sí tenien una percepció molt alta de millora i de guany.

Ara bé, si el lleure implica unes millores acadèmiques i socials, no hauria de ser assequible per a tothom? Pilar Muro reconeix que "el lleure no hauria de ser un luxe". L'estudi se centra en centres on no hi ha cap limitació econòmica per accedir-hi, "s'accepta tothom".  Però una altra cosa són les activitats extra curriculars o extra acadèmiques que sí que s'estan convertint en un luxe, tot i que l'estudi no contempla aquesta àrea.  

Tot i així, i per l'experiència de treball a la Fundació, Muro afirma que "en el tema d'animació sociocultural sí que caldria molta més subvenció perquè els infants puguin participar d'un club esportiu, per exemple, que són de pagament". Hi ha molt poca subvenció ni tants recursos com amb els centres socioeducatius.

"El lleure hauria d'arribar a tothom per justícia i sobretot pels infants perquè evidentment les famílies amb menys recursos tenen menys possibilitats d'accedir-hi", explica Muro.  La professora del Màster Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i l'adolescència de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, creu que ha de ser una aposta estructural, "social i política més enllà de la Fundació Pere Tarrés", i que igual que es fan subvencions per menjadors, també caldrien pel lleure. "Sembla que la necessitat del temps del lleure no estigui contemplada i la formació del nen és integral, en aquesta àrea també és important invertir recursos".

La Fundació Pere Tarrés considera que l’educació en el lleure ajuda a pal·liar els efectes de les desigualtats socioeconòmiques dels infants en risc d’exclusió social. Per aquest motiu engeguen de nou la campanya solidària “Cap infant sense colònies” per becar colònies i casals d’estiu. La Fundació pretén enguany “becar un 11% més d’infants per arribar a  4.500 nens i nenes”. A més de donatius econòmics i en espècie, la Fundació Pere Tarrés ha fet també una crida a la mobilització social per conscienciar de la importància de l’educació en el lleure.  L’any passat, durant l’estiu més de 30.000 infants i joves van participar en més de 600 colònies i casals dinamitzats per uns 4.000 monitors, la major part amb una implicació voluntària.