Vés al contingut
Catalunya Religió dg. 19/12/2021

(Fundació Pere Tarrés) Aquest dissabte, 18 de desembre, se celebra el Dia Internacional del Migrant en commemoració a la proclamació per part de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2000. En aquest context, Montse Sòria, coordinadora d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés, posa de manifest que encara falten molts reptes pendents per poder atendre aquestes persones, garantir els seus drets, així com que tinguin una ciutadania plena.

Un exemple d’això, segons Sòria, són els i les joves que emigren sols i soles. El passat octubre, el Consell de Ministres espanyol va aprovar una reforma de llei per facilitar l’accés a la feina, així com els tràmits burocràtics per obtenir la residència dels menors no acompanyats que arriben a la majoria d’edat.

Amb tot, Sòria considera que encara hi ha molts punts a treballar per donar respostes a les necessitats d’aquests joves quan encara no han complert els divuit anys. Actualment, segons dades institucionals, el sistema de protecció català de la infància i de l’adolescència atén a 5.293 joves que han arribat sols, dels quals 3.837 són majors d’edat.

Un dels principals reptes que Sòria posa a la palestra és la necessitat que puguin accedir a l’educació o a una formació reglada. Precisament, un informe presentat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa constata que els alumnes migrants representen més d’un terç de l’abandonament i fracàs escolar a Catalunya, malgrat que només constitueixen una quarta part del total dels estudiants.

Per afrontar aquesta situació, Sòria considera que és necessari promoure l’elaboració d’uns itineraris formatius flexibles que “facilitin l’accés al mercat laboral, que tinguin en compte les demandes i expectatives d’aquests joves i els seus projectes migratoris”. A més, remarca que el mercat laboral hauria de valorar les seves potencialitats.

Ara bé, tot això, exposa Sòria, ha d’anar acompanyat d’altres polítiques que tinguin com a finalitat evitar l’elevada burocràcia en tràmits de gran rellevància per aquests joves com són els processos administratius per accedir la residència, homologar els títols dels estudis o el permís de treball.

També reivindica que “calen recursos en l’àmbit de la salut mental, des d’una perspectiva transcultural i comunitària”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.