(Iñaki Alegria -Mans Unides) Abans de l'arribada al poder d'Abiy Ahmed l'abril de 2018, a Etiòpia vivíem temps difícils davant un Estat que tenia a la població oprimida i atemorida.
Vivíem dies de tensió amb revoltes i enfrontaments entre les ètnies majoritàries, amhara i oromo. El govern autoritari va declarar l'estat d'emergència en diverses ocasions per poder "controlar" als manifestants, acompanyat d'onades de violència, tortura i empresonament dels dissidents al govern. Respiràvem la por en l'ambient.
El gest d'alçar els braços i creuar-los, representant estar encadenat, gest que va definir la reivindicació oromo, podia portar-te problemes en poder ser assenyalat com dissident. Centenars d'amics van ser empresonats per les seves idees polítiques contràries al govern. L'Estat també va bloquejar Internet per evitar que la població es pogués organitzar i manifestar.
Canvi de rumb a Etiòpia
Malgrat el seu enrocament, Hailemariam Desalegne va acabar dimitint com a primer ministre d'Etiòpia i Abiy Ahmed va passar a ocupar el càrrec, convertint-se així en el primer oromo a ostentar el càrrec.
Fill de pare musulmà i mare cristiana, Abiy Ahmed va revelar ja el canvi de rumb respecte a l'anterior primer ministre. Des del seu començament en el càrrec va pronunciar paraules reconciliadores i els primers canvis no van trigar a arribar.
Des de la meva posició a l'hospital de Gambo, vaig poder viure com dia a dia es guanyava la confiança dels ciutadans i l'aire de tensió es va començar a transformar en brisa d'esperança i optimisme. Entre la població oromo no va trigar a fer-se visible el suport, sense por, pegant adhesius amb el rostre d'Abiy Ahmed en els transports públics i lluint samarretes amb la seva figura. El país sencer no va trigar a inundar-se d'adhesius en suport al líder polític.
Recordo els seus primers discursos. Allà on anava, multitud de persones l'esperaven. Mobilitzava a les masses. Articulava missatges de llibertat, unitat i pau. Entre la població comentaven i destacaven la seva voluntat i esforç en unificar a la població parlant les principals llengües del país, un gest que va ser molt destacat. Es dirigia als oromos en oromo, als tigrinyes en tigrinya. Gestos que van començar a reunificar una societat que Desalegne havia fracturat gairebé del tot.
A aquests gestos el van seguir molts altres, cadascun més gran que l'anterior: Abiy Ahmed va alliberar a centenars de presoners polítics; va legalitzar els partits de l'oposició que prèviament havien estat considerats terroristes; permetre que els seus líders, que estaven a l'exili, poguessin tornar.
La pau amb Eritrea
I gest a gest es va arribar a un dia històric, emocionant, inimaginable poc temps enrere. El 16 de setembre de 2018 va signar l'acord de pau amb Eritrea, posant fi a un conflicte que des de l'any 1998 havia posat fi a més de 100.000 vides. Va ser realment impactant i impressionant veure com el segon país més poblat d'Àfrica es mobilitzava. A Etiòpia vibràvem amb l'acord de pau, als carrers, a les cafeteries veient la televisió escoltant el discurs del primer ministre.
Els carrers d'Addis Abeba es van inundar d'etíops amb samarretes de suport a la pau i al Abiy Ahmed per donar la benvinguda a la comitiva del Govern d'Etiòpia. Puc dir, feliç i orgullós, que jo hi vaig ser, entre la multitud. Em vaig quedar sense alè. Recordo també com fora d'Etiòpia i Eritrea el món era aliè al moment històric que s'estava vivint en aquests països de la banya d'Àfrica, amb tots els ulls prostrats al Mundial de futbol de Rússia de 2018.
Ara, gràcies al Premi Nobel de la Pau es dóna visibilitat internacional a aquest gran repte de pau ia la resta de reformes democràtiques i aperturistes impulsades pel jove primer ministre Abiy Ahmed.
Gambo amb Abiy Ahmed
És un orgull poder dir que a Gambo estem col·laborant amb el Govern d'Etiòpia, treballant braç a braç amb el Ministeri de Sanitat, per millorar la salut maternoinfantil a la regió rural de Gambo de l'Oromia, al sud del país. Darrere de la figura del nou Premi Nobel de la Pau 2019, Abiy Ahmed, hi ha tota la població etíop bolcada amb el líder i remant en la mateixa direcció, caminant per la pau cap a l'esperança i prosperitat. Podem afirmar sense rubor que estem orgullosos d'Etiòpia, orgullós de la població etíop. Encara queda molt per fer, fins i tot podríem dir que segueix estant tot per fer, però estem en el camí, en el camí de la pau.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.