Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Aquest diumenge, i en una de les solemnitats litúrgiques més importants que se celebra a Montserrat, l’abat Josep Maria Soler ha reiterat la petició de perdó a les víctimes d’abusos al monestir. En l’homilia ha assegurat que volia “tornar a repetir, si hi cap amb més intensitat encara que el 3 de febrer passat, la petició de perdó a les víctimes, a les seves famílies i a tots els qui, d’una manera o altra, han sofert dolorosament les conseqüències d’aquests abusos”.

L’abat ha reconegut que Montserrat “té també les seves febleses i els seus pecats”. I ha expressat en nom de tota la comunitat “la nostra consternació en conèixer el mal que es va fer a les víctimes dels abusos així com en veure que havien fallat els mecanismes de prevenció i control”.

Com es va fer en el comunicat d’aquest divendres, l’abat ha explicat que la comunitat assumeix els continguts de l’informe la comissió externa que ha investigat els abusos que hi ha pogut haver els darrers anys a Montserrat i ha recollit el testimoni de la víctimes. L’informe que va fer públic l’abadia reconeix al germà Andreu Soler com un “depredador sexual i un pederasta” i destapa un altre cas d’abusos dels anys 60.

En l’homilia del dia la Nativitat de la Mare de Déu, patrona del Santuari, l’abat ha reiterat la “voluntat del monestir a continuar posant-nos a la disposició de les víctimes per acompanyar-les, si ho desitgen, en el seu sofriment i en la seva recuperació emocional” i el compromís en millorar els mecanismes de protecció de menors ja existents a Montserrat, amb les mesures que recomana l’informe.

Aquest diumenge l’abat també ha demanat perdó a través d’entrevistes en diversos mitjans de comunicació. A La Vanguardia explica que ell ja s’ha entrevistat directament amb algunes víctimes i que espera parlar amb algunes més. A TV3 l’abat revela que tant la comunitat com els seus superiors de la congregació benedictina li han demanat que continuï com abat.

 

Homilia. Abat Josep Maria Soler

Abadia de Montserrat. 8 de setembre de 2019

Nativitat (Mi 5, 1-4a; Rm 8, 28-30; Mt 1, 1-16.18-23)

La llista genealògica que formava la primera part de l’evangeli que acabem de proclamar acabava dient: Jacob va ser pare de Josep l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies. Maria és, doncs, germans i germanes, l’última anella de la llarga llista de descendents d’Abraham i de David abans del Messies. Per això l’Església celebra amb goig el naixement de Santa Maria, perquè és com l’albada que anuncia la presència radiant del sol. És la mare del Salvador esperat durant segles per tants i tants homes i dones de bona voluntat. I no sols per això l’Església celebra amb goig el naixement de Santa Maria, a la joia del naixement de la Mare de Jesús, s’hi afegeix la joia per la “vida gloriosa” de la Mare de Déu que “ha il·luminat el món” i “amb la seva santedat ennobleix totes els Esglésies” (cf. primer i segon responsori de l’Ofici de lectura).

Ennobleix aquesta casa de Montserrat. El monestir i la basílica estan dedicats al naixement de Santa Maria, perquè ella, segons el designi diví, s’ha fet present espiritualment en aquesta muntanya. Hi ha volgut néixer espiritualment, podríem dir, per ser la Mare i Patrona del nostre poble i per atreure multituds de pelegrins d’arreu del món. Atreure’ls no pas cap a ella sinó cap al seu Fill Jesucrist, repetint-los en el fons del cor allò de “feu tot el que ell us digui” (Jo 2, 5). Aquesta presència espiritual de la Mare de Déu feta visible per la Santa Imatge ens omple de joia, als monjos, als escolans, als pelegrins. Ens omple de joia i ens responsabilitza a fer-nos deixebles de Jesucrist.

També l’altar està dedicat a la nativitat de la Mare de Déu. Una frase gravada a la pedra mateixa damunt del petit arcosoli on hi ha les relíquies ho recorda. És una afirmació de contingut profund; diu traduït del llatí: “sobre aquesta pedra dedicada a la Nativitat de Maria edificaré la meva església de Montserrat”. Us proposo d’aprofundir una mica aquestes paraules. Estan simbòlicament posades en llavis de Jesucrist, tot evocant unes paraules de l’evangeli de sant Mateu adreçades a Pere fent referència a l’Església universal (cf. Mt 16, 18). Se’ns diu, doncs, que sobre la pedra d’aquest altar major Jesucrist edifica l’església domèstica de Montserrat, que és seva. Efectivament, sobre aquest altar celebrem l’eucaristia en la qual el Senyor ressuscitat es fa present i actua per fer-nos créixer com a cristians i com a monjos. Entorn d’aquest altar, a més, la comunitat ofereix la seva lloança i la seva intercessió a Déu en nom i a favor de tota la humanitat. I, encara, davant d’aquest altar els monjos fem la nostra professió, hi reben l’ordenació diaconal o presbiteral els qui hi són cridats; davant d’aquest altar són portades per última vegada les despulles mortals dels monjos per ser confiats a l’amor misericordiós de Déu i a la intercessió de Santa Maria. També, davant d’aquest altar, els abats hi rebem la benedicció abacial. A més, els escolans, els oblats, els confrares, els hostes i els pelegrins també són participants de la gràcia que brolla d’aquest altar amb la celebració dels sagraments, de la lloança i de la intercessió que l’envolta, en una prolongació de l’església domèstica que és el monestir. I, encara, en reben fruits espirituals tots els qui des de lluny s’uneixen a les pregàries d’aquesta casa de la Mare de déu a través dels mitjans de comunicació. Entre tots formem una comunitat de pregària. I entorn d’aquest altar Jesucrist edifica d’una manera imperceptible però real l’Església. I el fet que l’altar estigui dedicat a la Nativitat de Maria, ens recorda que, tal com diu la Constitució sobre l’Església del concilia Vaticà II, Maria, “un cop assumpta al cel continua amb la seva múltiple intercessió obtenint-nos els dons de la salvació eterna” perquè, “amb el seu amor matern, té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen” a la terra (LG 62). En Maria, “la maternitat en l’economia de la gràcia perdura sempre des del consentiment que ella va donar fidelment a l’hora de l’anunciació”, i per la qual Déu l’havia preparada des de la infantesa, i des de la fidelitat que “mantingué al peu de la creu de Jesús”. Ella intercedeix constantment perquè tots puguem arribar “a la pàtria feliç” del Regne dels cels (cf. LG, ibídem.).

Avui d’una manera especial agraïm amb joia la sol·licitud de la Mare de Déu envers tots els qui al llarg dels segles ens hem aplegat a Montserrat i li demanem que ens ajudi per ser més fidels a Jesucrist, el seu Fill.

Aquesta església domèstica que creix a Montserrat, però, té també les seves febleses i els seus pecats. Abans d’ahir, amb voluntat de transparència i per fidelitat al compromís que havíem adquirit a primers d’any, vàrem fer públic l’informe final sencer de la Comissió d’investigació relativa als abusos a menors comesos en l’àmbit de la nostra comunitat. Ens fem nostres els resultats d’aquesta investigació i per això vull expressar, en nom dels meus germans de comunitat, la nostra consternació en conèixer el mal que es va fer a les víctimes dels abusos així com en veure que havien fallat els mecanismes de prevenció i control. Vull tornar a repetir, si hi cap amb més intensitat encara que el 3 de febrer passat, la petició de perdó a les víctimes, a les seves famílies i a tots els qui, d’una manera o altra, han sofert dolorosament les conseqüències d’aquests abusos. I alhora vull manifestar la voluntat del monestir a continuar posant-nos a la disposició de les víctimes per acompanyar-les, si ho desitgen, en el seu sofriment i en la seva recuperació emocional. Una vegada més, condemnem d’una manera absoluta qualsevol tipus d’abús a menors, i reafirmem el nostre compromís de lluitar amb fermesa contra una problemàtica tan greu que afecta tota la nostra societat. Per això, en un termini breu, millorarem i augmentarem els mecanismes de protecció de menors ja existents a Montserrat. Que el Senyor, per les pregàries de Santa Maria, ajudi les víctimes, vessi el seu amor misericordiós sobre la nostra comunitat i ens doni llum i força per a una major conversió i una major fidelitat.

La solemnitat del naixement de Santa Maria ens invita a caminar endavant amb la mirada fixa en el seu Fill, l’únic que té paraules de vida eterna (cf. Jo 6, 59) i pot salvar el món (cf. 1Jo 4, 9). Ara es farà present entre nosaltres en el sagrament de l’Eucaristia per comunicar-nos vida nova i ajudar-nos, amb la seva gràcia, a fer sempre el bé, a ser constructors de pau.