(Jordi Llisterri-CR) Trobada de l'abat de Montserrat amb els estudiants i professors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Les Jornades anuals que organitza la Facultat aquest any han estat dedicades a la postveritat i a les notícies falses, les famoses fake news. Dins de la reflexió que s'ha fet aquesta setmana, Blanquerna ha volgut afegir-hi la veu de l'Església a través d'una sessió amb l'abat Josep Maria Soler.
"La postveritat, les mitges veritats i les notícies falses no ens faran lliures", va concloure l'abat després d'explicar que "la convicció dels cristians és que Jesús és la veritat" i d'explicar el sentit de la frase de Jesús "la veritat us farà lliures”. Una proposta que "és un principi interior de vida moral" i que "ofereix la possibilitat d’una existència autèntica, segons la veritat, en un món on hi ha tanta mentida".
Per emmarcar el fenomen de la postveritat, l'abat va recuperar el missatge del papa Francesc per a la Jornada de les Comunicacions Socials d'aquest any. El papa posa de manifest que la postveritat és més vella que l'anar a peu, i que ja en el llibre del Gènesi, amb Adam i Eva, "trobem que les paraules de la serp capgiren les de Déu". Soler va remarcar com "la Bíblia, amb una gran penetració psicològica, situa la postveritat i les fake news ja a l’origen de la humanitat". Les narracions bíbliques estan plenes de víctimes de falses acusacions i el mateix Jesús va ser condemnat amb falsos testimonis.
Els valors democràtics en risc
La conferència, presentada pel degà Josep Maria Carbonell, va relatar les conseqüències de la postveritat, quan "els qui tenen poder són capaços de crear 'realitat' a partir dels seus interessos". El més greu és que això provoca que "l'altre deixa de ser ciutadà, germà en humanitat, company de camí, connacional per ser allò que el poder que gestiona la postveritat ha decidit que sigui". Com a casos concrets va explicar que durant els darrers mesos a Catalunya ho hem vist des de totes bandes, presentant els qui pensa d'altra manera com "un ignorant que es deixa manipular". O, en el cas dels immigrants i refugiats, "com un dolent, un enemic que ens pot fer perdre el benestar, que pot ser un delinqüent i fer-nos mal i fins matar-nos".
Després d'una acurada exposició sobre el fenomen comunicatiu i social de les fake news, l'abat va denunciar que tot això, "suposa enganyar la gent per manipular-la" i "no sols no es respecta la seva dignitat i els seu dret a una informació veraç sinó que es posen en risc els valors democràtics". Així, "la postveritat i les notícies falses són un perill per la societat i per la democràcia: no són una broma de mal gust, ni una gracieta inofensiva".
Davant d'aquesta realitat, l'abat va demanar la implicació de tots per "reconèixer el mal que fa una comunicació falsa" i per "treure el verí dels nostres prejudicis i dels nostres judicis per parlar dels altres com d’uns germans i unes germanes en humanitat". Com explica el papa Francesc, “educar en la veritat significa educar a discernir, a valorar i a ponderar”. "Que on hi ha falsedat hi posem veritat", va concloure Soler.
Una responsabilitat que és també de l'Església per "denunciar tots els intents de fer córrer informacions sense fonament veritable", tot i que no va entrar a valorar si tots els mitjans de depenen de l'Església exerceixen aquest compromís. Es podria deduir fàcilment.
Catalunya i les 'fake news'
Curiosament, en el torn de preguntes que va tancar la sessió, el públic més jove es va adreçar a l'abat per fer-li preguntes sobre la seva experiència eclesial i de fe, i van deixar més al marge l'actualitat. Tot i això, va aparèixer la referència al paper de Montserrat durant la crisi política dels darrers mesos i la pregunta directa per declaracions episcopals de bisbes com José Ignacio Munilla o el cardenal Antonio Cañizares.
Sobre Catalunya, l'abat va reiterar el contingut de la nota dels bisbes catalans. I va assegurar que els discursos que situen la unitat d'Espanya com un bé moral "no estan en línia amb el que diu la Doctrina Social de l'Església" perquè "l'Església no ha de dir si Catalunya ha de ser independent o no".
Josep Maria Soler va reiterar el compromís de Montserrat amb el moment actual i que les homilies que recentment s'han sentit a l'abadia responen "al compromís amb els drets humans que té tota comunitat". Per això, també va confirmar que des de Montserrat s'han fet peticions per visitar els polítics presos, per ara sense resultat. Més enllà d'aquest compromís, va remarcar "la pluralitat d'opcions polítiques a Montserrat", però amb la diferència que "entre la comunitat se'n pot parlar, mentre hi ha hagut altres comunitats que han prohibit que se'n parli" per evitar conflictes.
Finalment, va posar un exemple molt il·lustratiu de com pot afectat la postveritat a les relacions personals i entre comunitats. L'abat va explicar que havia rebut una carta d'una persona de Madrid molt enfadada pel que deia el diari Abc que havien dit els bisbes catalans en la darrera nota. Però que ell mateix havia decidit anar a llegir el text original dels bisbes i en la carta li deia que després de fer-ho "va veure que el que deien els bisbes era molt diferent del que deia l'Abc". Una mostra de la postveritat que no ens farà lliures.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.