Vés al contingut
2 Catalunya Religió dl. 4/07/2022
Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR/Manresa) Primer debat públic compartit entre l’abat de Montserrat Manel Gasch i l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. Ha estat a Manresa, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Tots dos han analitzat quina és l’experiència religiosa, el fet nacional i la proposta social de l’Església per al nostre país. I han situat la missió de la institució en “recordar qui som i qui podem arribar a ser” i en “la consciència profunda que les coses es poden canviar”.

El president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Carles Armengol, ha moderat la taula rodona en què han coincidit aquest divendres. Ha descrit “una Catalunya que ha evolucionat en pocs temps d’un cristianisme culturalment predominant a una pluralitat de confessions, conviccions i vivències sobre el fet religiós”. I els ha preguntat “com exerceix l’Església catòlica el rol d’anunciar l’evangeli” en aquest context que de vegades pot ser de “religió a la carta”.

“Hem de fer un dol de l’Església que hem viscut fins ara; està naixent una Església més senzilla, més petita, i és el moment del testimoniatge”, ha apuntat Albajar. En la seva intervenció ha descrit la crisi que viuen les religions, en un moment en què una tercera part de la població mundial es defineix “sense pertinença religiosa”. Aquí ha situat la crisi institucional que viu l’Església catòlica, que és una de les institucions que generen menys confiança, segons diverses enquestes d’opinió. 

Una crisi, ha dit, que “és compartida amb totes les institucions” i que considera “la gran oportunitat de qüestionar la pròpia institució”. “Si la societat no li veu sentit és que potser no estem oferint respostes a la demanda d’espiritualitat i de sentit”, ha apuntat.

L’abat ha relacionat la crisi institucional amb el “trencament de la transmissibilitat” i amb la “fragmentació que ha portat a la indiferència religiosa”. Recordant el pensament del monjo benedictí Lluís Duch, ha apuntat que “el perill no és l’ateisme, sinó que la gent no es preocupi ni parli de Déu”.

Entreteniment, immediatesa i poca capacitat d’estar amb un mateix

Sobre l’anàlisi social que porta a arraconar les religions en el dia a dia, Albajar ha parlat d’individualització de la religiositat. Ha alertat que “en el nostre món està desapareixent la subjectivitat” i que detecta “persones amb poca capacitat crítica, amb poca capacitat creativa i de reconèixer la seva pròpia originalitat i transcendència”. Ho ha atribuït, en part, a la immediatesa i la velocitat de les noves tecnologies, que disminueixen “la capacitat d’estar amb un mateix i de respondre a les preguntes essencials de la vida”.

En el mateix sentit s’ha expressat l’abat Gasch, que ha parlat de la societat de l’entreteniment en què “constantment hi ha alguna cosa a fer”, però que ha perdut capacitat de lectura. Per això, ha reivindicat una “maduresa subjectiva” com a “prèvia d’una comprensió religiosa”. 

Una proposta contracultural de sentit

En un context de descrèdit social de les institucions, l’abadessa del monestir de  Sant Benet ha defensat: “L’Església catòlica tenim la gran oportunitat de preguntar-nos quin és el sentit de la nostra fe, com la fe ens ha ajudat a ser més persona, més lliure i més creativa per poder-ho comunicar a les noves generacions”. També ha defensat la necessitat de “ser testimonis més reals, una proposta més aterrada” conscients que “tots tenim la mateixa dignitat, que som éssers capaços de Déu, únics i irrepetibles”.

L’abat també ha dit que en aquest marc “el cristianisme té molt de sentit com a contracultural” i que “avui la pròpia espiritualitat és quelcom constitutiu”. Per exemple, en alguns dels hàbits de la vida monàstica: “El silenci, la pregària, la cultura són contraculturals i tenen sentit”. L’abat de Montserrat ha parlat d’un present de comunitats petites i de la importància d’acompanyar les persones. I ha defensat una “certa estabilitat de les opcions de vida i de les relacions”, que s’associa a la felicitat.

Sobre què pot aportar la vida monàstica a la societat, Gasch ha dit que cal “enfortir l’experiència d’acompanyament i d’acollida” dels monestirs, així com la “pregària pública que arriba a milers de persones”. I Albajar ha defensat que els cal “viure amb autenticitat” i oferir acollida i un lloc “on descansar interiorment” a les persones que arriben a l’hostatgeria. I també ha apuntat la funció d’oferir “formació que ajudi a caminar des d’aquesta utopia”. 

Una Església inclusiva que acull tothom

El president de la Lliga ha apuntat que “molts creients demanen arrelament a l’Església catalana, sense perdre el caràcter universal”. I els ha preguntat com implicar-se en la defensa dels “drets dels pobles”, d’acord amb el document Arrels cristianes de Catalunya.

Per a Manel Gasch, “dins l’Església catalana hi ha unes institucions sensibles que vetllen per aquesta identitat”, com són la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) o la Reunió d’Abats i Provincials (RAP). “Alguns ho troben massa i d’altres massa poc”, ha observat. 

Però que també veu que “hi ha una important secularització i certa manca de vocacions” que fa que “entorn del seminari hi hagi gent que no comparteix aquesta visió de Catalunya”. Així ha apuntat com una “certa realitat” el que deia el bisbe Joan Carrera que “l’Església catalanista ha sigut bastant estèril” en el sentit de “produir seminaristes”.

Segons l’abat, aquesta dada afecta les estructures que han de vetllar pel país, així com també  els ordes i congregacions que han de fusionar-se amb altres realitats territorials per raó de supervivència numèrica. Amb tot, Gasch considera que “l’Església catalana sempre ha estat molt fidel a la realitat que s’ha trobat” i que “fidel a la seva tradició, l’Església ha de ser el màxim d’inclusiva i acollir tothom”.

“El dret a l’autodeterminació és personal, i també de les nacions i les comunitats”

En aquest punt Mar Albajar ha assenyalat que la Doctrina Social de l’Església diu “coses precioses del que és l’ésser humà”. Uns textos que recorden “el valor únic, l’originalitat i la sacralitat de cada persona”. I que aquest fonament “s’aplica a la persona i a la comunitat”.

Així ha parlat del “dret a la llengua i a la cultura” que expressen “una sobirania espiritual”. Per a Albajar, el magisteri de l’Església defensa “el dret a construir el propi futur” i que en dret internacional també reconeix “els drets dels pobles i particularment el dret a la independència”. En aquest punt ha recordat la resposta del papa Francesc, quan se li va preguntar pel procés a Catalunya. Bergoglio va distingir entre la independència per emancipació, vàlida per al cas de les colònies, de la independència per secessió, que calia “agafar amb pinces”. 

Per a l’abadessa, “és essencial per l’Església recordar que hi ha uns drets humans intrínsecs” entre els quals hi ha “el dret a l’autodeterminació no només personal, sinó de les nacions i les comunitats”.

Preguntats pel públic per la resposta eclesial a la repressió política després de l’1 d’octubre, Gasch ha reconegut els “intents de mediació” i el “seguiment dels presos” per part del seu antecessor, l’abat Josep Maria Soler. I Albajar ha apuntat que és molt trist i dolorós quan no es defensa la veritat.

“L’Església està cridada a ser autèntica i a reflectir el que diu”

Armengol els ha demanat també quina proposta social ha de tenir l’Església, més enllà de l’acció social. I com combinar “la radicalitat en el viure” de l’Evangeli que exigeix una “ètica de màxims”, amb l’amor i la misericòrdia.

Albajar ha explicat que “l’ètica exigent de l’evangeli moltes vegades s’ha proposat com una norma exigent”. Ha fet referència a l’encíclica Humanae vitae de Pau VI, sobre moral sexual, en què “l’Església marca uns valors que els cristians mateixos no compleixen”.

En canvi, l’abadessa creu que “l’Església està cridada a ser autèntica i a reflectir el que diu” i que “té la missió de recordar qui som i qui podem arribar a ser”. Això passa pel “repte d’humanitzar la societat”. “Necessitem les utopies, necessitem qui ens recordi l’infinit que viu en nosaltres, les possibilitats immenses que empenyen la persona humana”, ha dit.

“Tenim les mateixes necessitats i dificultats de la societat”

Albajar considera que “l’Església ha comunicat el missatge de vegades com si nosaltres tinguéssim la raó” i ha criticat que s’hagi convertit en “una moral que jutja” en comptes d’entendre que “estem en camí i que la proposta és també per a l’Església”. Aquí ha parlat de l’abús sexual i de l’abús espiritual que es produeix en situacions de poder en què “és fàcil no respectar la subjectivitat o la llibertat dels altres”. I ha conclòs que “els membres de l’Església tenim les mateixes necessitats i dificultats de la societat” i que és un fet que cal “acompanyar”.

Per a Gasch, “una de les funcions de l’Església en el món és aquesta consciència profunda que les coses es poden canviar”. Com a exemple ha parlat del discurs ecosocial del papa Francesc i que, alhora, “és un dels grans interessos de la gent jove”. Però ha dit també que “demana sacrificis personals” i que cal “reconèixer ambigüitats per avançar junts”. 

L’abat creu que “l’Església ha de tenir la seva moral i principis, i que no podem pretendre que siguin els de tota la societat”. I que la clau és “gestionar la diferència entre la utopia i la realitat”. 

Sobre la dona a l’Església: “Anem 200 o 300 anys tard”

El públic també ha preguntat als ponents per la discriminació de la dona a l’Església. L’abat de Montserrat ha dit que “l’Església va 200 o 300 anys tard”, i que ara Francesc ha fet passos petits, però significatius. Com obrir la possibilitat al fet que hi hagi dones al capdavant dels dicasteris, amb rang de ministres. També ha assenyalat com un fet positiu que la Conferència Episcopal Espanyola, en els documents finals del sínode, no hagi censurat la petició d’un major reconeixement de la dona, que ha sortit reiteradament en el diàleg previ de les comunitats.

Per a Albajar en aquest camp “es dona una situació d’injustícia”. I ha recordat que ja Pau VI va crear una comissió d’estudi sobre els fonaments teològics que fan que la dona no pugui ser ordenada capellà, i que no en van trobar.

A l’acte han assistit, entre d’altres, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, el president de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Casassas, i el gerent i secretari, Joan Maluquer., i la germana benedictina Regina Goberna.

Podeu recuperar aquí la taula rodona: 

 

 

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.