En el marc de l’Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte català, el degà d’IQS School of Management i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, Flavio Comim, proposa redescobrir la figura d’Antoni Gaudí més enllà de la seva obra arquitectònica. Segons explica, la seva vida ofereix lliçons que connecten amb temes actuals com la resiliència, el lideratge, la innovació o el sentit del treball.
A partir d’aquesta mirada, Comim destaca set aspectes de la vida i el pensament de Gaudí que sovint passen desapercebuts però que ajuden a entendre millor la seva figura.
1. La malaltia infantil va marcar la seva manera de mirar el món
Quan tenia sis anys, Gaudí va patir febre reumàtica, una malaltia que li provocaria dolors recurrents durant tota la vida. Aquesta situació li impedia sovint jugar amb altres infants i el va portar a passar moltes hores observant la natura, especialment als camps de Tarragona. Aquesta capacitat d’observació acabaria esdevenint una de les bases del seu llenguatge arquitectònic i de la seva creativitat.
2. Va ser un estudiant força normal
Durant l’adolescència, Gaudí va estudiar al Col·legi dels Escolapis de Reus. Els seus resultats acadèmics no destacaven especialment: tenia suspensos, aprovats justos i algunes bones notes. Només va sobresortir clarament en una assignatura, la geometria, on va obtenir un excel·lent. Per a Comim, aquest fet recorda que no cal ser brillant en tot per trobar el propi camí.
3. Creia que la feina amb sentit no es fa per diners
Gaudí defensava que “les coses que realment valen la pena no es fan pensant en la compensació material”. Per a ell, el valor del treball es trobava en la feina ben feta i en l’esforç constant. També parlava de la “repetició intel·ligent”, un mètode basat en perfeccionar una idea a través de la pràctica i la revisió contínua. Alguns estudis apunten, per exemple, que hauria arribat a modificar fins a 25 vegades la façana del Palau Güell.
4. Entenia que les organitzacions també es mouen per emocions
En projectes com el complex industrial de La Obrera Mataronense, Gaudí va mostrar una visió social i humana de les organitzacions. Considerava que, tant en les relacions personals com en les institucions, les emocions tenen un paper tan important com la raó. Defensava també un lideratge basat en el respecte i afirmava que “ningú no és inútil, i qui mana ha de conèixer les possibilitats del servidor”.
5. La seva innovació estava arrelada en l’origen
Gaudí és considerat un dels arquitectes més innovadors de la història, però ell mateix insistia que la innovació només és autèntica si té arrels. “La veritable originalitat és tornar a l’origen”, afirmava. Criticava aquells que busquen ser originals només per destacar, i advertia que les idees sense fonament són efímeres.
6. Volia inspirar les generacions futures
Gaudí era conscient que la construcció de la Sagrada Família superaria la seva pròpia vida. Per això va pensar el projecte també com una font d’inspiració. Va decidir començar per la façana del Naixement, plena de vida i esperança, perquè creia que una imatge positiva atrauria el suport i l’entusiasme necessaris per continuar l’obra.
7. La seva mort va revelar el prejudici de l’aporofòbia
El 7 de juny de 1926, Gaudí va ser atropellat per un tramvia a Barcelona. A causa de la seva aparença austera —fruit de la pobresa voluntària en què vivia dedicat a la Sagrada Família— molts vianants el van confondre amb un captaire i no el van ajudar immediatament. Finalment va ser traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, on no va ser identificat fins l’endemà pels seus amics.
Per a Flavio Comim, aquests episodis mostren que la grandesa de Gaudí no es troba només en els edificis que va construir, sinó també en la seva manera d’entendre la vida, el treball i el sentit del compromís amb una obra que sabia que potser mai no veuria acabada.
