El 64,1% de les persones que assisteixen als centres de gent gran a Catalunya senten soledat

Amb el suport de:

(Obra social “la Caixa”) Un 64,1% de les persones que assisteixen als centres de gent gran a Catalunya senten soledat. En el conjunt d’Espanya, la xifra ascendeix fins al 68,5%, del qual el 53,7 % correspon a soledat moderada; el 10,3 %, a soledat greu, i el 4,5 %, a soledat molt greu. Aquesta és una de les conclusions principals que es desprenen de l’estudi La soledat en les persones grans: prevalença, característiques i estratègies d’afrontament, coordinat per Javier Yanguas, director científic del Programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”.

La dada de Catalunya s’extreu d’una mostra de 4.450 persones usuàries dels 192 centres propis i els adherits en conveni amb les administracions públiques:

amb la Generalitat de Catalunya; amb l’Ajuntament de Barcelona; l’Ajuntament de Lleida; l’Ajuntament de Badalona; així com diferents centres en ajuntaments de Catalunya, i amb altres entitats i centres amb els quals el programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” col·labora puntualment.

L’objectiu de l’informe és saber quina és la prevalença i quines són les característiques de la soledat en les persones que assisteixen als centres de gent gran, i també aprofundir en les diferents estratègies que desenvolupen les persones a l’hora d’afrontar la seva pròpia soledat, amb l’objectiu de millorar les intervencions que tenen com a missió prevenir i reduir aquestes situacions.

L’estudi determina que la soledat social (manca de connexió social i relacions de suport) és lleugerament més gran que la soledat emocional (sentiments d’abandó, buidor i absència de persones estimades). Tanmateix, la soledat emocional augmenta a mesura que la persona es va fent gran. Pel que fa al gènere, la soledat afecta homes i dones de manera bastant similar: el 66,2 % dels homes i el 69,4 % de les dones pateixen soledat, però la manera d’experimentar-la i viure-la té alguns matisos. D’una banda, la soledat dels homes es caracteritza per un dèficit relacional focalitzat en l’absència de persones amb les quals relacionar-se (connexió social), i especialment en una manca de relacions de confiança. D’altra banda, la soledat de les dones afegeix, a aquests aspectes relacionals esmentats, sentiments de buidor i abandó, amb matisos essencials d’una soledat més complexa.

“La situació actual ha posat de manifest fins quin punt la soledat és una realitat estesa i complexa, que ens interpel·la a tots com a societat. És per això que la nostra societat dedica grans esforços perquè les persones grans disposin de les eines necessàries per viure una vida plena, amb sentit i significat”, ha subratllat la directora del programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”, Cristina Segura.

Les persones casades són les que refereixen menys soledat en l’estudi, mentre que les persones viudes són les que informen d’una soledat més gran, amb diferències al voltant del 10 %; això reflecteix el paper rellevant que tenen les pèrdues tant en l’envelliment en general com en les persones en situació de soledat en particular. Pel que fa als modes de convivència, no hi ha un patró clarament definit de més o menys soledat pel fet de viure sol o acompanyat. D’altra banda, segons l’enquesta, com més baix és el nivell educatiu, més gran és la soledat emocional.

L’informe ressalta que la majoria de persones que assisteixen als centres de gent gran (al voltant del 65 %) manifesten que estan satisfetes amb la seva vida i que viuen una vida amb sentit i significat. Malgrat això, el 33,8 % dels enquestats creuen que no tenen una vida amb sentit i significat. Hi ha una altra correlació inversa entre la satisfacció vital i una vida amb sentit i significat i la soledat, de tal manera que incidir en el desenvolupament personal en la vellesa pot millorar la vivència de la soledat.

“La soledat ens interpel·la perquè està relacionada amb la interdependència, amb les cures, amb l’oportunitat de compartir projectes amb altres persones, amb la participació en la nostra comunitat, amb la possibilitat d’obrir una finestra a l’autocomprensió personal i, per tant, de dotar la nostra vida de sentit i significat. Les relacions i la soledat matisen les nostres il·lusions, projectes, desitjos i interessos. Defineixen, encara que sigui per omissió, el que som”, ha destacat el coordinador de l’informe, Javier Yanguas.

La soledat de les persones grans en la pandèmia

Les dades recollides en aquesta investigació són anteriors a la pandèmia per

COVID-19, quan a la soledat que ja patien moltes persones grans s’hi ha sumat l’aïllament social per confinament. D’aquesta manera, la conjuntura actual ha posat en relleu la importància dels recursos personals per fer front a l’aïllament i la soledat en qualsevol context.

Més enllà de l’enquesta, durant aquest període, el Programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” ha fet el seguiment de persones usuàries de centres de gent gran de tot l’Estat confinades als seus domicilis per analitzar les seves fortaleses. Entre les conclusions extretes d’aquesta anàlisi qualitativa, cal destacar que són les persones amb una visió més positiva i proactiva de la soledat les que han «resistit» millor el confinament.