Montserrat ha acollit, per primer cop, la 60 edició dels premis Crítica Serra d'Or aquest dimecres 8 d'abril. Núria Perpinyà amb El cos invisible ha rebut el premi Critica Serra d'Or 2026 de novel·la; Raül Garrigasait el d'assaig amb La roca i l'aire. Art i religió de Llull a Tàpies, i Sebastià Alzamora el de poesia amb Sala Augusta seguit de Llengua materna. Són alguns dels premiats d'aquesta edició. "Un acte simbòlic", segons el sotsprior Bernat Juliol, perquè representa el compromís "secular" de l'Abadia amb la llengua i la cultura catalana. En les arts escèniques, Jordi Milán (La Cubana) s'ha emportat el de millor espectacle per L'amor venia amb taxi i el premi a la trajectòria de les arts escèniques ha estat per a L'Estruch – Fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell.
En el seu discurs, l'abat de l'abadia de Montserrat, Manel Gasch ha posat en valor la trajectòria dels Premis Serra d'Or i la revista homònima com a espais "fonamentals" per fomentar la creativitat i la cultura catalana. Gasch ha destacat la necessitat de preservar una creació "pausada i de qualitat" enfront de la immediatesa de les xarxes digitals.
En la mateixa línia s'ha expressat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, qui ha subratllat la rellevància de la revista Serra d'Or com a espai essencial per mantenir viva la llengua, la cultura i la història de Catalunya. Vila ha assenyalat que la projecció del català és un "compromís de tots" i ha destacat que els Premis Crítica Serra d'Or, juntament amb altres iniciatives culturals, són fonamentals per preservar, difondre i projectar la llengua i la cultura catalana.
Els premis "vius" més antics de la llengua catalana
Altres guardons que s'han entregat durant l'acte a Montserrat han estat el de còmic, en què s'ha reconegut Weimar. Temps incerts de Txuss Martin, Pau Pedragosa i Rafael Morata. El premi Crítica Serra d'Or a la millora traducció del 2026 ha estat per Anna Casassas per la seva versió de Germinal d'Émile Zola mentre que, en l'apartat d'arts escèniques, l'espectacle de dansa guardonat ha estat D'ençà de Quim Bigas.
En la categoria de recerca, David Ginard Ferón ha estat el guanyador amb l'obra Contra Franco i Falange en la categoria d'humanitats, mentre que en la de ciències s'ha reconegut El carro de fenc. De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global, de Jaume Terradas. El Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2026 s’ha concedit a Simone Sari, per la seva traducció a l’italià de l'Enchiridion Theologicum Lullianum i la seva tasca de difusió de la literatura medieval catalana a Itàlia.
I en literatura infantil, l'obra escollida ha estat Cartes imprevistes, amb text de Tina Vallès i il·lustració de Mercè Galí, mentre que la millor obra juvenil escollida ha estat Només el vent de Raimon Portell. Així mateix, el Premi Crítica Serra d'Or Coneixements ha estat per Canta-me’n una! Canta-me’n dues, compilat per Miqui Giménez, amb textos de Vanesa Amat i il·lustració de Maria Girón i el millor còmic per És una bruixa? Mites, mentides i realitat de Raquel Gu.
"Les paraules i la llengua, un espai de resistència i memòria"
Després de rebre el Premi Serra d'Or 2026 en la categoria de novel·la, Núria Perpinyà ha definit la seva obra com "un homenatge a allò que no es veu". De la seva banda, l'escriptor Raül Garrigasait, premi d'assaig ha explicat que a l'obra es recull una idea recurrent segons la qual "allò que és més llunyà és allò que tenim més a prop i allò que tenim més a prop són les arrels més fondes". Segons ha explicat, el llibre també aplica aquesta perspectiva a les paraules i a les idees que arriben de fora, posant de relleu la connexió entre la creació literària actual i les arrels culturals profundes.
En la categoria de poesia, Sebastià Alzamora ha estat reconegut per Sala Augusta seguit de Llengua materna. En un discurs marcat per l'emoció, el poeta ha volgut dedicar el premi a la memòria de Josep Piera, així com a "tots els morts que habiten el seu llibre". Entre ells, ha dit, les víctimes del feixisme, "tant les d'ahir com les d'avui". Alzamora ha advertit del perill del retorn de "vells dracs" que amenacen la poesia, l'art, la democràcia i la llengua catalana, i ha reivindicat la necessitat de defensar les paraules i la llengua com a espai "de resistència i memòria".
En la categoria de còmic, els autors de Weimar. Temps incerts, han explicat que l'obra apel·la a la necessitat d'escoltar per evitar repetir errors del passat. Segons han dit, l'elecció del format còmic respon a la voluntat d'arribar especialment als joves, a qui consideren "els més desconcertats" davant la realitat actual. En la categoria de recerca, Jaume Terradas ha alertat que el desenvolupament tecnològic està afavorint una desconnexió amb l'humanisme. Segons ha dit, la seva obra no es planteja com un discurs de desesperança, sinó com una crida a actuar col·lectivament per evitar els pitjors escenaris.
En la categoria de projecció internacional i traducció al català a Itàlia, Simone Sari ha reivindicat el valor del diàleg i ha evocat el pensament de Ramon Llull, recordant que "abans de tot cal parlar", una idea que ha considerat especialment rellevant en el context actual per construir espais de convivència i pau. En el seu discurs, el director de La Cubana, Jordi Milán, ha definit la proposta com "un espectacle fet amb el cor" i un homenatge al teatre amateur fet a Catalunya.
