(Direcció General d'Afers Religiosos/CR) El proper 21 d’octubre farà 50 anys que va morir Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat entre 1946 i 1967. El Departament de Justícia va celebrar el passat 3 d’octubre un acte de commemoració seguint l’acord del Govern, amb l’organització a càrrec del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Direcció General d’Afers Religiosos. L’acte al Museu d’Història de Catalunya fou presidit per la secretària general de Justícia, Patrícia Gomà, i protagonitzat per l’historiador Joan B. Culla.
Conferència de Joan B. Culla
En la conferència, el professor d’història contemporània va glossar la figura de l’abat Escarré. En el context de la postguerra, era habitual entre els catòlics l’alleujament de la victòria franquista que acabà la persecució religiosa que havien patit. A més, hagués estat impensable que una personalitat eclesiàstica tan significativa hagués recaigut en un monjo que fos considerat desafecte pel règim. Aquesta proximitat anà lliscant cap a l’enfrontament polític a mesura que l’abadia es convertí en un paraigua protector de la resistència cultural catalanista i democràtica, de manera que les declaracions a Le Monde van disgustar molt al govern dictatorial però no el podien sorprendre, en la mesura que ja feia anys que n’havien perdut la confiança. Culla va documentar que les simpaties que recollia l’abat no sempre eren les esperades, contrastant les lloances del secretari general del Partit Comunista d’Espanya, Santiago Carrillo, amb les invectives del president Josep Tarradellas. En conclusió, Aureli Maria Escarré no s’assemblava al que més endavant serien els capellans obrers ni per generació, ni ideologia ni per tarannà. Això no obstant, cap altre eclesiàstic es va enfrontar a la repressió franquista i va denunciar la manca de drets a Espanya com ell.
Parlaments de l’abat Soler i de Patrícia Gomà
A continuació, va prendre la paraula l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler. El prelat va emfasitzar la fidelitat del seu antecessor a la Regla benedictina i com va deixar petja en la reconstrucció del monestir. Finalment, l’acte va ser clos per la secretària general de Justícia, Patrícia Gomà, que abordà l’exili com una acció que semblava superada i que en l’actualitat ha recobrat la vigència com a estratègia de defensa de la dignitat i els drets humans.
Aquest dissabte 13 d'octubre el CIEMEN, Òmnium, Amics de la Ciutat i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat organitzen una ifrena floral a la tomba de l’Abat Escarré, a Montserrat. El 25 d'octubre es farà també una conferència sobre l’Abat al locals del CIEMEN a Barcelona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.