×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Bernabé Dalmau) El 25 de juliol es compleix mig segle de l’encíclica de Pau VI sobre la regulació de la natalitat. És un text que marcà un gir en molts àmbits de la vida de l’Església. El papa mateix ja no va escriure cap més encíclica, es qüestionà a nivell teològic el magisteri papal, començà una etapa complexa per a la vida de molts matrimonis cristians i per als pastors a qui demanaven consell.

És prou sabut que la decisió papal de considerar il·lícits els mètodes contraceptius anà precedida d’una llarga etapa de vacil·lacions. El tema fou sostret del debat a l’aula conciliar del Vaticà II, es va esbombar el resultat innovador de la comissió d’estudiosos i, un cop publicada l’encíclica en sentit contrari a l’esperat, l’episcopat mundial hagué de fer filigranes interpretatives.

Als nostres dies el discurs magisterial oficial, és clar, manté l’argumentari del papa Montini. Per això és notícia que ara Gilfredo Marengo, precisament a l’editorial vaticana, ens descriu que Pau VI demanà parers als dos-cents prelats presents al primer Sínode de bisbes. Només vint-i-sis van respondre per escrit. Ara en sabem els noms, tant de la majoria que es mostrà a favor d’algunes concessions pel que fa a la píndola (entre ells, algunes “estrelles” del Concili, com els cardenals Suenens, Döpfner, Renard, Léger) com dels set que van demanar que el papa insistís que era il·lícita. Encara que entre aquests darrers s’hi comptava el bisbe Karol Wojtyla, futur Joan Pau II, en la redacció final de l’encíclica no hi tingué pes el 'Memorial de Cracòvia', escrit consensuat pels bisbes polonesos.

Molts estaven convençuts que mantenir-se en sintonia amb el Concili exigia introduir canvis radicals en aquest camp. Un cop reconegut el valor en si de l'exercici responsable de la paternitat, no era raonable fer coincidir aquest judici amb obligar les parelles al sol ús de mètodes naturals: la píndola inhibitòria es considerava un mitjà que respectava les exigències de l'amor conjugal i la dignitat del cònjuge.

De tot això, en fa cinquanta anys.