Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Parròquia de Santa Maria de Sallent) Aquest diumenge se celebren cinquanta anys de l’església del pare Claret de Sallent. Una construcció que té amb nom i cognom: Jacint Blanch. Aquest pare claretià va promoure l’obra a la vila natal del fundador de la congregació. I ho va fer amb decisió i convenciment. Així recull els inicis del projecte un cop va ser aprovat pels superiors claretians:

“Tot anant a Andorra amb la comunitat, ens vàrem aturar a la Seu d’Urgell i van visitar l’Església de les Religioses de la Sagrada Família què em va agradar força. Al retornar a Sallent, em va faltar temps per escriure qui l’havia feta… Un cop obtingudes les dades demanades, vaig presentar-me al despatx del senyor Josep Puigtorner que a les hores feia companyia amb l’arquitecte senyor Esquius. Els vaig exposar el meu anhel de fer una església al nostre Sant a la seva vila natal, i vaig trobar una acollida més que favorable… Seguidament van posar mans a l’obra valent-se sobretot dels planells d’una església que ells acabaven de  presentar a una exposició d’arquitectes a Salzburg, i que a mi em varen agradar molt”.

L’obra comença el dia 2 de maig de 1966 i culmina el 23 d’octubre de 1968. Es duu a terme gràcies a les aportacions i donatius dels claretians, i a les entitats del ram tèxtil que tenien Sant Antoni Maria Claret com a patró. Confessa el mateix Jacint Blanch que, un dia en què estava molt encaparrat, va tornar per segona vegada a demanar a un mateix despatx a Barcelona:

“Bon home, em digueren, ja ha vingut abans, i li hem dit que li enviaríem 1.000 pessetes”.

Però no sols es tractava de recaptar donatius i aportacions  per la construcció de la nova església, també s’havia de indemnitzar els estadants de la casa veïna, i obtenir els permisos pertinents de la casa consistorial. Blanch va saber conjuminar-ho bé, tot i les contrarietats amb què es va trobar, la seva voluntat decidida i convençuda l’ajuden a portar endavant aquesta obra. Ell ho atribuïa, en gran part, a la protecció dels seus companys claretians màrtirs a Sallent, avui, declarats beats. Al peu de l’altar de la capella dins l’Església del nostre sant hi tenen la seva sepultura.

També hi va haver qui opinava, llavors, que la nova Església era un edifici massa modern o modernista. El que sí és cert, és que l’obra va seguir endavant. Comença el dia 2 de maig de 1966 i culmina obrint-se al culte el dia 23 d’octubre de 1968. La beneeix aquest mateix dia el bisbe de Vic, el doctor Masnou i el cardenal claretià pare Larraona en consagra seguidament l’Altar Major.

El mateix pare Blanch va continuar recollint donatius pel manteniment de l’Església. En la celebració dels 50 anys, els claretians volen recordar-lo amb agraïment i pregària. “Que el bon Déu m’ho recompensi”, com deixà escrit ell mateix. La qualitat de l’obra està reflexada pels professionals que dissenyaren i treballaren per la seva construcció, com en Josep Grau Garriga en els vitralls, en Josep M. Subirachs en la façana, en Rafel Solanich en la imatge, els dos joves arquitectes llavors Josep Puig i Josep Esquius; i més tard vindrien les obres d’en Domènec Fita.