Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) “El règim espanyol es diu cristià però no obeeix els principis de base del cristianisme”. És només una de les acusacions contra el règim franquista que va pronunciar abat Escarré a les famoses declaracions al diari Le Monde publicades el 14 de novembre de 1963. Aquest dijous en fa 50 anys. Aureli M. Escarré es va haver d’exiliar dos anys després i només va poder tornar ja malalt per morir a Barcelona el 1968.

L’efemèride ha portat a l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) a crear la Comissió Escarré per commerorar aquest aniversari amb la col·laboració de l’Abadia de Montserrat i el suport de les principals institucions de Catalunya i de diversos centres vinculats a la comunicació. Aquest dijous una exposició a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya obre els actes que s’inauguraran amb una conferència de Josep Maria Cadena, comissari de l'exposició.

I, la setmana vinent, l’acte central serà el dijous 20 al Palau de Generalitat. Hi participaran l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Teresa Carreras, comissaria de la commemoració, justífica el relleu que des de la societat civil es vol donar aquest aniversari perquè “la seva significació històrica va més enllà del fet religiós” i avui “molts no coneixen la seva història però l’abat és vist com un lluitador per la justícia social i els drets individuals i col·lectius”. Carreras remarca que “el seu objectiu era treballar en defensa de la identitat catalana, la justícia social i la reconciliació, entre vencedors i vençuts, de la mà de la nova Europa que havia nascut només sis anys abans”.

Albert Manent, pal de paller

Les declaracions de l’abat Escarré van ser recollides pel corresponsal de Le Monde José Antonio Novais, però anys després es va conèixer com la iniciativa va ser promoguda pels historiadors Albert Manent i Josep Benet. Ells dos van impulsar la trobada i van ser els qui amb Josep M. Macip van pujar a Novais amb cotxe a Montserrat i van supervisar el text que finalment va sortir publicat.

Per això, coincidint amb aquest aniversari, aquest dissabte en la Jornada del Grup Sant Jordi es va fer un homenatge a Albert Manent, reconeixent també tota seva tasca de resistència i participació en campanyes com la que va portar a la dimissió del director de La Vanguardia, José Luís Galinsoga, o la de “Volem bisbes catalans”.

En l’acte, Josep Maria Puigjaner va definir Manent com “pal de paller d’innombrables realitzacions culturals i desencadenant de múltiples actuacions de la política clandestina que es va oposar al la dictadura feixista”. En l’agraïment, Manent va destacar el protagonisme i compromís de Josep Benet en la resistència i la reconstrucció del país.

El seguiment dels actes de commemoració dels 50 anys de les declaracions de l’abat Escarré es pot fer a través d’un web amb gran quantitat de material i informació i d’un ampli desplegament a les xarxes socials.