30 anys de Secretariat de les Institucions Educatives de l'Escola Pia

(Escola Pia) Aquest any 2018 es compleixen trenta anys de la creació del Secretariat de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya. L’acte formal de creació del Secretariat, en el Capítol Provincial de 1988, va ser precedit per una certa ebullició d’idees sobre com s’havia d’organitzar l’Escola Pia catalana, i sobre el paper que hi havien de jugar les comunitats de religiosos i les persones que, sense ser religiosos, formaven part de la institució en nivells d’implicació diversos. Dos fets van marcar especialment els tres anys anteriors a la creació: un escrit del Josep M. Canet a la revista Catalaunia, el febrer de 1985, i un Fòrum celebrat el febrer de 1988.

L’aprovació, per part del Capítol, va ser ad experimentum, o sigui provisionalment, per poder comprovar els beneficis de l’invent per millorar-lo. Carles Mascaró va ser nomenat primer Secretari General i així es va iniciar el camí, amb la constitució del primer Equip de Gestió, amb poques persones , i una primera Assemblea, el 28 de maig de 1988.

Durant els tres anys de mandat provisional es va fer molta feina, ja que era l’època d’estendre la Reforma educativa, de posar en marxa el nou organisme, de dotar-se de la documentació que calia per funcionar (Estatut, Reglaments, etc.), i de fer els primers passos d’una política de qualitat. I així es va arribar al Capítol Provincial de 1991, que va aprovar definitivament el Secretariat.

Els orígens

Des dels inicis s’ha enfortit molt la consciència de formar part d'un col·lectiu, deixant del tot enrere una etapa, anterior a 1988, en què cada institució educativa tirava per la seva banda. Va quedar instaurat un ritme, primer cada tres anys i de seguida cada quatre, d’assemblees amb un grau molt alt de participació. També es va entrar del en una dinàmica participativa per avaluar i programar tot el conjunt de la de l' acció educativa.

Beneficis

Les dinàmiques de formació posades en marxa han repercutit en l’enriquiment de les persones i de la seva acció educativa. La centralització econòmica ha permès nivells molt alts de solidaritat de grup i ha fet possibles inversions en els edificis i en l’utillatge. També han permés la força en els posicionaments davant la societat i les autoritats.

Un altre punt important és el nivell d’implicació del laïcat, que és present a les institucions educatives, que es deu, en bona part, a haver cregut que el Secretariat el conformen tots. Des de l’Assemblea extraordinària de Sarrià, el 1991, sobre aquest tema, ja resulta habitual que la major part dels qui formem part del Secretariat en parlin en primera persona del plural: “Nosaltres som així, o fem això…” És allò que Jaume Pallarolas qualificava com el Nou Nosaltres, un nou subjecte cada cop més identificat amb la Missió de l’Escola Pia, prescindint d’opcions personals degudes a l’estatut de religiós o de laic.