(CR) “Ens trobem avui en una presentació diferent per diversos motius”, ha afirmat Glòria Casaldàliga, de l'Associació Araguaia, durant la presentació en línia d’una nova edició de l’Agenda Llatinoamericana. Diferent perquè celebren trenta anys de la publicació, ho fan en plena pandèmia, i sense la coordinació dels seus fundadors, el bisbe Pere Casaldàliga i José Maria Vigil.
L’Agenda Llatinoamericana compta amb edició a quasi uns vint-i-quatre països, s’escriu en diferents llengües, i és un dels documents més llegits a Llatinoamerica. Amb origen l’any 1992, el projecte de l’Agenda articula un discurs reivindicatiu amb l’esperança cristiana. Enguany l’Agenda porta per títol ‘Retorn o no retorn. Es tard però és la nostra hora’, en què s’analitza l’emergència climàtica que vivim i proposa alternatives viables per pal·liar la situació.
Malgrat en Pere Casaldàliga no hi és, ha explicat Jordi Corominas, col·laborador habitual de l’Agenda i amic d’en Pere, “l’agenda porta la seva petjada”. El títol de fet correspon a un poema del bisbe, una persona que “encomana l’esperança”, i que ha estat sempre “un soldat invencible a qui no pots prendre mai l’esperança”.
La primera part del títol, ‘retorn o no retorn’, fa referència a la crisi ecològica i a si estem arribant a un punt on no es pot tornar enrere. “Arribarem a un punt on haurem de sacrificar parts importants de la societat?”, s’ha qüestionat Corominas. “Ja ho estem fent de fet”, ha reconegut el filòsof.
Pere Casaldàliga, explica Corominas, “sempre ha apostat per salvaguardar l’espècie”. Per al bisbe dels pobres, l’ecologia sempre ha estat unida a la desfeta, al conflicte social. “La recuperació del medi social per a Pere sempre passa per una revolució política, social i també cultural”.
L’Agenda compta enguany amb les reflexions d'Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, Dolors Bassa o Martí Boada des de Catalunya. Així com de Vandana Shiva, des de l'Índia; Leonardo Boff, des del Brasil; José María Vigil, des de Panamá; Felipe Portales, des de Xile; o Ignacio Dueñas, des de l’Equador.
Amb un caracter propositiu, l’Agenda no només critica la situació, sinó que proposa alternatives. I com poder fer viables aquestes alternatives que proposa l’Agenda? Cal quelcom més que una ètica i ser tossut, ha reconegut Corominas, es necessita el que ell anomena una espiritualitat que tingui com a punt culminant la lluita, la solidaritat amb els altres, i el confrontar-se amb el conflicte. “És l’espiritualitat del Pere i que recull l’Agenda”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.