(Claretians) El Govern General dels Missioners Claretians ha anunciat la constitució de la nova província de Sant Pau que agrupa les comunitats i obres de Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia. Coincidint amb la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, s’ha publicat el decret de creació de la nova província que serà efectiu l’1 de gener de 2020.
També s’ha anunciat la composició del nou govern provincial que serà el responsable de la nova província a partir de l’1 de gener. El pare Ricard Costa-Jussà Bordas, l’actual provincial de Catalunya, serà el nou provincial de Sant Pau amb un equip format per un membre de cadascuna de les províncies actuals: el pare Rafael Gómez Busto d’Euskal Herria, el pare Raymundo Adormeo Serdon de França, el pare Renato Caprioli d’Itàlia, i el germà Josep Codina Plana de Catalunya. Tots cinc formen part dels actuals equips provincials. El govern provincial tindrà la seu a Barcelona.
El procés de reestructuració
El Capítol General dels Missioners Claretians del 2009 va aprovar culminar un procés de reestructuració de l’organització territorial dels claretians a Europa per impulsar la seva missió. Durant aquests anys s’ha fet un procés de reflexió i treball conjunt per valorar la millor resposta a la noves necessitats i situació del continent europeu. El 2015 els organismes claretians de Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia van iniciar un procés conjunt que ara culmina amb la creació de la nova província de Sant Pau.
Des de 2015 s’han celebrat diverses reunions de treball dels provincials, com a comissió coordinadora acompanyada per un delegat del govern general, i dels equips provincials de les quatre províncies per plantejar conjuntament la manera d’encaminar-se cap a un nou organisme. També s’han fet trobades sectorials de laics i claretians implicats en les diverses obres i presències claretianes, com parròquies, escoles, i obres socials.
Durant aquest procés de reestructuració s’ha elaborat conjuntament el document ‘Cap a un projecte de vida i missió′, que recull els principis i objectius que orientaran la vida i missió de la nova Província. Ha estat elaborat a partir de diverses enquestes, consultes i trobades entre els missioners claretians i els laics implicats.
El document marca com a prioritats la dimensió missionera i evangelitzadora de les presències claretianes, la dimensió comunitària i l’opció pels pobres, i el diàleg i el treball conjunt amb tota l’Església i amb les realitats que volen transformar el món.
Nou govern provincial
El procés de creació d’una nova província preveia que el primer govern provincial fos nomenat pel Superior General dels Missioners Claretians. Després d’un sondeig a tots els claretians dels organismes implicats, el Superior General, el pare Mathew Vattamattam, ha nomenat el pare Ricard Costa-Jussà primer provincial de la província de Sant Pau, nomenament que serà efectiu l’1 de gener de 2020.
El pare Ricard Costa-Jussà (Sabadell, 1967) va estudiar al Col·legi Claret de Sabadell i va entrar com a postulant a la Congregació l’any 1979. Va fer la primera professió el 1988 a Vic. Va ser ordenat diaca l’any 1994 a Valls, i sacerdot a Sabadell l’any 1995. Després del temps de postulantat i noviciat, va fer els estudis de filosofia i teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha exercit la seva missió pastoral a les comunitats de Valls, Sant Boi de Llobregat, Girona i Barcelona. El 2016, quan va ser escollit provincial de Catalunya, era rector de les parròquies del Cor de Maria i de Sant Tomàs de Barcelona. Des del 2002 també havia assumit diverses responsabilitats en el govern de la província.
El nou govern provincial està format també per:
-El pare Rafael Gómez (Bilbao, 1960) va ser alumne del Cor de Maria de Bilbao i va fer estudis de magisteri. El 1981 va iniciar el noviciat i el 1982 va fer la primera professió. Després de completar els estudis, el 1985 va ser destinat al col·legi Claret Askartza de Leioa on es va dedicar a la docència i la pastoral juvenil. El 1988 va ser ordenat sacerdot. Després d’un any a Claret Larraona, va tornar a Claret Askartza, on entre 1995 al 2006 va ser cap d’estudis i director. El 2007 va fer un Master Business Administration Executive en ICADE (Madrid) i de direcció de centres concertats i des de 2009 és ecònom provincial dels Claretians d’Euskal Herria.
-El pare Raymundo Adormeo (Lucena City, Quezon, Filipines, 1979) va entrar al seminari dels claretians a Filipines el 1996. Va fer la primera professió el maig del 2002. Del 2003 al 2007 va completar la seva formació a la comunitat claretiana intercultural de Colmenar Viejo, Madrid, estudiant teologia a la universitat de Comillas. L’any 2007 es va incorporar a la província de França. Va ser ordenat diaca a Toulouse i sacerdot a Filipines el 2008. Ha estat en diverses comunitats i parròquies a Toulouse, Narbona i Marsella. Des de 2009 forma part del govern provincial com coordinador de pastoral i secretari.
-El pare Renato Caprioli (Petrella Salto, Rieti, Itàlia, 1943) va ingressar al seminari dels claretians a Frascati el 1955, fent la primera professió el 1961. Es va llicenciar en Teologia i Filosofia a Universitat Urbaniana de Roma. Ha estat a les comunitats de Lecco, Trieste i Segrate, on ha exercit de professor de religió a les escoles públiques. El 1974 va ser ordenat sacerdot. Des del 1979 ha estat a Segrate on ha tingut diverses responsabilitats pastorals a la parròquia dels claretians. Del 1986 al 2003 va ser-ne rector i superior de comunitat. Des de 2003 és el rector i superior de la comunitat de Trieste.
-El germà Josep Codina (La Cellera de Ter, Girona, 1967) va descobrir la seva vocació claretiana essent cooperant a la missió de Guajará-Mirim (Brasil). Va fer la primera professió el 2006. Ha fet estudis de teologia a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, la llicenciatura en Ciències Religioses i Catequètiques per l’Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X” i el postgrau en Educació i Reflexió Educativa de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Des de 2011 resideix a la comunitat de Valls, dedicat principalment a la pastoral educativa i a la pastoral parroquial. Des de 2016 forma part del govern provincial com a prefecte d’apostolat.
El nou govern provincial exercirà amb l’encàrrec de conduir la província fins que celebri el seu primer capítol, previst cap al 2022.
La nova província
La nova província de Sant Pau agrupa les diverses obres i presències claretianes a Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia. Formaran part de la província de Sant Pau 165 missioners claretians i entre altres presències inclou:
-29 parròquies i esglésies que atenen pastoralment els claretians a Barcelona, Girona, Montgat, Sallent, Sant Boi de Llobregat, Lleida, Valls, Vic, Bilbao, Donostia, Vitoria, Agurain-Salvatierra i Araia, Tolosa, Marsella, Narbona, Roma, Segrate, Altamura i Trieste.
-4 escoles a Barcelona, Valls, Pamplona i Leioa, amb l’escolarització de més de 5.000 alumnes, i 2 residències universitàries a Euskal Herria.
-12 obres socials i iniciatives solidàries com el Casal Claret (Vic), l’ONG Enllaç Solidari (Catalunya) la Sozial Fondoa Claret (Bilbao), la Fundació Proclade-Yanapay (Euskal Herria), l’Associazione Comunità di Via Gaggio (Lecco), l’Associazione L’altra Faccia dell’Africa (Altamura), juntament amb els serveis parroquials de Càritas, d’atenció d’immigrants i d’acollida a persones sense sostre a diverses parròquies.
-4 serveis de lleure i esport, a Euskal Herria i Catalunya
-4 casa de convivències, a Euskal Herria i Catalunya
-1 casa d’Espiritualitat a Vic.
-Plataformes de cultura i comunicació com l’Editorial i Llibreria Claret de Barcelona.
-La col·laboració amb moviments vinculats a la família claretiana.
La província pren el nom de Sant Pau, que tant va marcar l’espiritualitat missionera del pare Claret i que, segons la tradició, va evangelitzar les primeres terres de l’oest de la Mediterrània. En la nova província es troben també els llocs fundacionals Claretians: la ciutat de Vic, on va ser fundada la Congregació el 1849 i que acull el temple-sepulcre de Sant Antoni Maria Claret; Sallent, la ciutat natal del fundador; i Font Freda, on va morir exiliat el 1870. A Roma i a Euskal Herria també hi ha importants testimonis del pas del pare Claret.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.