Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Roger Vilaclara –CR) La determinació d'Antoni Gaudí, l’impuls popular i la voluntat de l’església. Aquests han estat alguns dels aspectes claus perquè la construcció de la Sagrada Família es trobi en la recta final. Així ho ha explicat l’arquitecte director i coordinador de la basílica de la Sagrada Família, Jordi Faulí, en la seva conferència ‘Coratge creatiu en la història de la Sagrada Família: dotze decisions claus de la Junta Constructora’.

Una ponència en què l’arquitecte ha exposat els moments més destacables de la història de la construcció del temple. També ha servit per inaugurar una exposició sota el mateix títol. L’acte ha tingut lloc aquest dilluns a la nau principal, coincidint amb l’onzè aniversari de la dedicació del papa Benet XVI del temple com a basílica.

“Una església del poble i per al poble”

Faulí ha destacat l’impuls popular com una d’aquestes claus per a la construcció de la basílica. De fet, la concepció de la Sagrada Família com a temple expiatori reafirma la idea d’”una església del poble i per al poble”. L’arquitecte ha explicat que va ser l’Associació de Devots de sant Josep qui va decidir construir un temple dedicat a la Sagrada Família finançat amb donatius de les persones.

Aconseguir aquests diners no ha estat sempre fàcil. En aquest sentit, Faulí s’ha referit a diversos moments en què l’impuls popular ha estat determinant. Les famoses captes anuals en són un exemple: joves que voltaven pel carrer a la recerca de donatius. Les campanyes, les exposicions o les visites que s’organitzaven també són mostres que l’obra sempre ha continuat per voluntat del poble.

Gaudí: determinat a acabar el projecte

“Confiar la direcció de les obres a un jove arquitecte de 31 anys: Antoni Gaudí”. Aquesta ha estat la segona decisió a la qual s’ha referit Jordi Faulí. La seva entrada al projecte quan la cripta encara era a mitges va provocar “un canvi de concepció” reflectit amb un disseny i estructura completament diferents dels que s'havien plantejat en els seus inicis.

Faulí ha remarcat la determinació de Gaudí per acabar el seu projecte. D’una banda, elaborant maquetes, dibuixos i tota mena de documents per poder continuar la seva construcció. D’altra banda, insistint per aconseguir el finançament de la basílica. Gaudí va oferir als barcelonins ser protagonistes de la Sagrada Família. Aquells que donaven donatius podien ser models de les escultures de la façana del Naixement. “Ell mateix renúncia als seus honoraris i visita a coneguts per demanar-los almoina”, ha relatat Faulí. Un impuls persistent que no va fallar mai comprometent-se a continuar amb la construcció i evitant la seva paralització el 1914 amb la seva imposició expressa. Tot per acabar dedicant la resta de la seva vida a una església concebuda com una “expressió plàstica, una gran catequesi de pedra expressada amb l’art”.

La Junta Constructora també dubte sobre la continuïtat del projecte

Als anys 70, diferents iniciatives, arquitectes i intel·lectuals, demanen l’aturada de la construcció de la Sagrada Família. Tal és el rebombori que, fins i tot, “la Junta Constructora sent qüestionada la continuïtat del projecte”, ha explicat Faulí. Per aquest motiu, la fundació posa la qüestió en mans del cardenal arquebisbe de Barcelona, aleshores Narcís Jubany. Després d’escoltar els seus arguments els fa dues preguntes: “Quina informació original de Gaudí es conserva per construir les naus de l’interior? I amb quins recursos es compta?”, ha parafrasejat l’arquitecte director. Amb les maquetes de Gaudí i la llista de donatius de la Junta, la determinació de l’arquebisbe és clara: continuar la construcció. Una altra decisió clau en la història de la construcció del temple.

El factor decisiu per regularitzar les obres

El 2026 era la data marcada per acabar la Sagrada Família abans que arribés la pandèmia. Un d’aquests punts claus als que s’ha referit Faulí. “La pandèmia ha impedit aquesta fita; però establir-la ha permès col·laborar amb molts professionals i adoptar tècniques de construcció innovadores”, ha dit. Per l’arquitecte, també ha estat un factor decisiu perquè l’Ajuntament veiés clar regularitzar la llicència d’obres.

Acceptar el canvi de projecte de Gaudí i construir l’església per parts; continuar-la després de la seva mort; la dedicació del papa Benet XVI; iniciar la construcció de les torres centrals; i acabar la primera torre central l’any 2021 han estat la resta de moments claus als que s’ha referit Jordi Faulí durant la seva exposició. Aquesta última com un missatge de “continuïtat i esperança davant de tothom”.

Faulí ha remarcat que les decisions esmentades “no han estat fàcils ni immediates”. Fins i tot, ha dit, “moltes vegades han suposat l’assumpció d’un risc”. Per això, ha continuat, “eren induïdes per una determinació que podríem definir de coratge creatiu com el que el papa Francesc, en la carta apostòlica ‘Patris Corde’, atribueix a sant Josep”.

“Un enamorat de Gaudí”

En la seva intervenció a l'inici de l'acte, el bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, ha presentat a Faulí com "un enamorat de Gaudí". “De tant que l’ha interpretat, se li ha contagiat la seva minuciositat, el treball i la professionalitat”, ha dit. Gordo també ha destacat el treball de l’arquitecte actual que, com Gaudí, “posa tot el seu esforç de cara a l’evangelització”.

En l’acte també hi ha estat present el cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el president delegat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, Esteve Camps; i el rector del temple, Josep Maria Turull

La conferència s’ha emmarcat en la jornada en què s’han donat a conèixer els actes inaugurals de la torre de la Mare de Déu que se celebraran el 8 de desembre i al llarg de les següents setmanes. A més, coincidint amb el 150è aniversari de la proclamació de sant Josep com a patró de l’Església Universal, també s’ha estrenat una exposició sobre la seva figura al temple de la Sagrada Família.