Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Paris Grau-CR) Aquest diumenge hi ha eleccions generals. Tornem a les urnes per enèsima vegada. I per això tornem a mirar què diuen els programes electorals del fet religiós.

La campanya electoral està tenint, com ja està sent de costum en les múltiples cites electorals, un únic focus mediàtic: Catalunya. Aquest fet provoca que el debat polític i les intervencions públiques dels candidats quedin molt restringits. A banda d’aquest tema, en els debats televisats també s’ha parlat de pobresa, d’atur, de canvi climàtic, de l’Espanya buida (España vacía)...o de les restes del dictador Francisco Franco.

I de la religió, en parlarà algú? Per l’experiència que tenim, podríem respondre amb un ‘no’ rotund, però aquest cop no ha estat així. La publicació del programa electoral del PSOE per les eleccions d’aquest diumenge, 10 de novembre, ha fet que els mitjans facin referència a un dels seus punts: el referit a denunciar els acords entre l’Estat i la Santa Seu, signats l’any 1979. I aquesta seria la màxima exposició pública del fet religiós: uns quants titulars.

Sabent que els programes electorals no són atractius, a Catalunya Religió ens hem animat, com ja és costum, a analitzar els programes d’alguns partits polítics que es presenten aquest 10 de novembre a les eleccions generals. Què diuen sobre el fet religiós, l’assignatura de religió, els centres de culte o el sacrifici animal per motius religiosos, entre altres temes?

PSOE

El PSOE ha fet constar en el seu programa, que denunciarà els acords entre Espanya i la Santa Seu de l’any 1979. Segons indiquen, aquests acords són la continuïtat del Concordat de l’any 1953 i no compleixen amb l’aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat religiosa. La proposta passarà per establir un nou acord bilateral per “mantenir unes relacions de cooperació moderna amb l’Església Catòlica”. En el mateix punt del programa en el que fan constar aquesta proposta, que porta per nom “Millora de la qualitat democràtica, anticorrupció i transparència”, també aposten per recuperar els béns immobles immatriculats “indegudament” per l’Església.

PP

El Partit Popular no fa referència al fet religiós en el seu programa de les eleccions de diumenge. Ha desaparegut qualsevol rastre. Si ens fixem en el programa que van presentar a les eleccions generals del passat 28 d’abril, sí que veurem una petita referència: l’assignatura de religió. En aquell punt destacaven que garantirien “el dret de les famílies a estudiar l’assignatura de religió en les mateixes condicions que la resta d’assignatures del programa oficial”. Curiosament, ara no hi és.

Ciudadanos

Ciutadans tampoc fa referència, en el seu programa de les eleccions del 10 de novembre al fet religiós. A les eleccions del 28 d’abril van fer una referència, en el seu programa, als extremismes, sense especificar de quin tipus: “Construir una Europa més forta que lluiti per fer front al nacionalisme, als extremismes i al canvi climàtic”.

Unidas Podemos

En el punt titulat “Horitzó Morat i Economia dels Ciutadans”, Unidas Podemos proposa una “Llei de Protecció Integral enfront les formes de violència contra nens, nenes i adolescents.” En el seu desenvolupament fan constar que l’abús i la violència es dona a l’Església i a la família, així com en altres àmbits.

En el programa, com també fa el PSOE, demanen recuperar aquells béns que l’Església hagi immatriculat de forma indeguda. També reclamen que s’elimini l’exempció de l’IBI que té l’Església; un dret, segons ells, inexplicable. Indiquen que quedaran exempts de l’impost aquells immobles dedicats al culte i aquells que Càritas utilitzi per l’acció social.

En referència a l’assignatura de religió a l’escola proposen, en primer lloc, derogar la LOMCE i impulsar una nova llei d’educació, i en segon lloc, treure l’assignatura de religió de l’horari escolar obligatori i de les assignatures avaluables.

En un altre punt del programa proposen l’eliminació de les “lleis mordaça” i dels “delictes medievals d’ofensa als sentiments religiosos i injúries a la Corona”.

VOX

En el programa, VOX només fa referència a la religió islàmica, en concret en dos punts: “Defensa, seguretat i fronteres” i “Llibertats i Justícia”.

En el primer d’ells proposa tancar les mesquites fonamentalistes i expulsar “els imams que propaguen l’integrisme, el menyspreu a la dona o la yihad”. També afegeixen que s’ha de prohibir la construcció de mesquites que siguin promogudes pel wahabisme, el salafisme o qualsevol branca fonamentalista, així com il·legalitzar el finançament, provinent de països tercers, que vagi destinat als centres de culte. No diuen res dels grups integristes cristians. A la vegada reclamen el principi de reciprocitat en l’obertura de centres de culte. Demanen que els responsables de la religió islàmica col·laborin en la detecció de radicals a Espanya. Per acabar, reclamen excloure del sistema educatiu l’assignatura de religió islàmica.

En el segon punt, el de “Llibertats i Justícia”, proposen una llei de memòria de dignitat i justícia per les víctimes del terrorisme, amb la voluntat que impedeixi l’homenatge dels criminals i honori la memòria de les víctimes del terrorisme separatista i islamista.

ERC

Les propostes del programa d’Esquerra Republicana es divideixen en dues: si fan referència a l’Estat o a la república catalana que proposen. Els referents a l’Estat se centren en anul·lar els acords amb la Santa Seu i revisar els acords amb les altres confessions: evangèlica, islàmica i jueva; també demanen eliminar “qualsevol tipus d’acció o de discriminació positiva per motius religiosos o de promoció per part de les institucions i serveis públics de qualsevol confessió o acció religiosa per qualsevol mitjà”.

En un altre punt reclamen que es compleixi amb el dret d’abandonament de la confessió pròpia. En última instància, demanen que la religió estigui fora de tots els espais públics: retirar del currículum l’assignatura de religió, retirar els símbols religiosos d’edificis públics, retirar l’exempció de l’IBI i reclamar que les confessions religiosos siguin autosuficients. No descarten, però, que les confessions es beneficiïn d’ajudes públiques dedicades a qüestions socials.

Les propostes per la república catalana són les següents: “la laïcitat com a espai de llibertat de consciència i de creences i l’afavoriment del diàleg interreligiós i del coneixement de les diverses tradicions religioses com a mesura per combatre prejudicis i actituds xenòfobes, vetllant de manera especial contra qualsevol manifestació islamòfoba.”

Junts x Cat

En el programa, per les eleccions generals de diumenge, Junts per Catalunya no fa cap referència al fet religiós. En ocasions anteriors sí que havia fet referència, ja fos CiU, CDC, Junts pel Sí o Democràcia i Llibertat, en eleccions autonòmiques o generals, així com Junts per Barcelona a les eleccions municipals.

CUP

Per primera vegada les CUP es presenten en unes eleccions generals. En el programa destaquen, en les primeres pàgines, que no presenten propostes exhaustives perquè consideren que Espanya no es pot reformar i que no tenen la voluntat de participar de la governança.

En el seu primer punt denuncien que l’Església Catòlica, entre altres institucions i grups empresarials, així com estructures de l’Estat, l’utilitzen per seguir tenint les “rendes del monopoli sobre els pobles i els treballadors”. Consideren, també, que l’Església és còmplice de la violència masclista i la LGBTfòbia, així com vulneradora del dret de les dones a viure una vida digna i a decidir sobre el seu propi cos. En referència a aquest dret a decidir sobre el propi cos, inclouen l’avortament lliure.

En el seu programa també reclamen que l’Església deixi de rebre “privilegis” fiscals i tributaris, i que l’educació i la salut siguin públiques i laiques. En última instància demanen una nacionalització de tots els serveis públics, en especial de l’educació.

Más País

El partit liderat per Iñigo Errejón i que es presenta per primera vegada a unes eleccions generals, també ha parla en el seu programa del fet religiós. Cal destacar que Más País ha presentat diferents documents, segons l’àmbit: programa verd, programa econòmic, programa d’atencions, programa salut, programa LGTBI+ i programa benestar animal. Només en un d’ells es fa referència al fet religiós: en el programa d’atencions. S’hi diu que s’hauran de revisar els béns històrics i artístics immatriculats per l’Església Catòlica, a la vegada que proposen que l’Església segueixi els procediments establerts en el moment de portar a terme una immatriculació, com qualsevol ciutadà. Aquells béns que haguessin estat immatriculats sense tenir el títol escrit de domini fins el moment en el que la Llei 13/2015 es va aprovar, seran retornats als municipis, entitats públiques o persones físiques i jurídiques que, segons indiquen, n’eren els propietaris.

Més endavant, afirmen que revisaran i actualitzaran la normativa dels Plans Nacionals referents al patrimoni etnològic i etnogràfic, amb la voluntat de protegir i difondre, entre diferents aspectes, les festivitats religioses.

Más País, com també farà PACMA (que veurem a posteriori), dedica un espai del programa a defensar que s’han d’eliminar els procediments de sacrifici sense atordiment previ, una pràctica present en algunes confessions religioses com la musulmana o la jueva.

PACMA

El programa del PACMA no centra només la seva mirada en qüestions referents al benestar animal, sinó que també inclou temes més generals. En aquests hi trobem el fet religiós.

Si ens centrem en les propostes referents als animals, i que guarden relació amb el fet religiós, cal destacar el següent: la prohibició de matar, causar d’any, patiment o estrès a animals en activitats religioses, així com sacrificar-los en rituals religiosos. En referència als rituals religiosos, especifiquen que s’ha de prohibir el sacrifici halal (religió musulmana) i kosher (religió jueva), en tant que l’animal no queda atordit i pateix durant la seva mort.

Si ens centrem en les propostes més generalistes i que guarden relació amb el fet religiós, s’han de destacar el desenvolupar d’una escola pública i laica i derogar els acords entre Espanya i la Santa Seu, així com els signats amb les altres religions.