Hola! Bon estiu i bones vacances!

Segurament no tots feu vacances.

Alguns per aprofitar el mes d’agost per treballar; potser en altres mesos patiu per manca de feina estable.         

Altres perquè esteu sols i no podeu trencar massa aquesta situació per motius familiars, de salut, d’edat o econòmics.

Altres per estudis, per preparar llicències o coses semblants...

I altres perquè... altres persones puguin fer vacances.

 PREGAR ÉS PARLAR AMB AQUELL QUE SABEM QUE ENS ESTIMA

         Genial Teresa de Jesús!! Aquesta és una de les millors definicions que tenim de la pregària. Confiada, afectiva, personal, oberta, reveladora, fàcil, dialogant, senzilla.

         Quan som estimats tard o d’hora ho sabem. De vegades tard o massa tard, altres vegades molt aviat o bastant aviat. També passa que hem sigut estimats quasi sense saber-ho, fins que arriba un dia que, com qui es desperta, diem: Però si resulta que m'estima!! Mai m'ho ha dit, i jo no en veia els senyals, però ara sé que m'estima.

         El dissabte passat tots els components de la comunitat “Quantium” varen fer un recés per discernir com havia de funcionar la vida en comunió. La inspiració va arribar dels Fets dels Apòstols, quan parlen sobre la primera comunitat cristiana. Després d’una llarga estona de silenci comencen a xerrar sobre com aplicar aquella realitat a un grup tan divers i en un món tan diferent. Com ja estava previst començaren per les coses materials: diners, compres, neteja, menjar, descans... Abans cadascú va explicar si treballava, estudiava, tenia temps disponible, etc.

 

         No és el teu aniversari, ni celebres el teu nom, ni estàs de massa bon humor; tampoc de mal humor. D’entrada el teu al·licient és passar el dia de la millor manera possible, sense esperar que signifiqui una fita o un desastre. I a pesar de tot, és l’únic dia que tens a les mans.

 

 

El diumenge següent a la sobretaula, la Marta es va trobar un escrit a la seva habitació. Fet a mà. Una vertadera novetat; ara ja no s’estila escriure a mà. El signava l’Oriol, el noi dels Pirineus.

 

“Marta, aquest vespre he llegit el text de l’Evangeli d’aquest diumenge... Saps com comença? No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat... Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum... Genial! Jesús és genial!!

         A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.

 

         La conversa que vàrem tenir fa una setmana amb la Mònica  em va impactar, però tot plegat em resulta força complicat i, després de pensar-m’ho, crec que el millor és deixar-ho reposar. En canvi, intento mirar amb molta discreció com viu la Mònica.

 

         Comença a fer calor. Avui és diumenge i la Mònica 03 surt d’excursió amb la Marta, aquella noia de 28 anys que treballa a una farmàcia de Gràcia i des de fa un parell de mesos forma part de la comunitat “Quantium”. Tenien ganes de parlar, també de descansar, i estan fent una caminada per Sant Llorenç del Munt.

La Pasqua de Pentecosta és una de les festes més importants per nosaltres. Oferim un breu recés per als que sentin la necessitat de parar-se una estona i pregar, reflexionar i obrir-se al do d’amor que significa l’Esperit Sant.

INTRODUCCIÓ

1.- En la mesura que sigui possible, cerca un lloc que ajudi a la pregària: església, habitació tranquil·la, a prop del mar o en un indret del camp o la muntanya.

2.- Una postura que ajudi a la pregària. Un temps breu de fixar-se en la respiració. Fe en la proximitat del Senyor.

PARAULES DE PASQUA. 6ª: “JO SOC AMB VOSALTRES DIA RERE DIA FINS A LA FI DEL MÓN” (Mateu 28, 20)