Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En escrits i reflexions és comú utilitzar sovint expressions com: els ciutadans d’avui, la societat actual, ... sobreentenent com si les persones fossin iguals i uniformes. Es un llegat remot de les revolucions lliberals i les idees associades que aquestes varen portar.  L’ igualitarisme, que en aquells temps va ser emancipador respecte el caràcter de súbdits que tenien les persones en l’Antic Règim, es va convertir en uns dels motors de les dinàmiques socials. Sense voler tenim aquest igualitarisme una mica incorporat en les nostres comprensions de la història i de les dinàmiques de la societat, com tantes altres coses del passat que segueixen operant en les mentalitats del present. Des d’aquests marcs es fa difícil tenir en compte les diferències que es produeixen entre grups de persones que conviuen en la nostra època, és a dir tenir en compte la perspectiva generacional. I sense aquesta perspectiva no es poden entendre adequadament alguns interessants fenòmens.

Així en Història quan es parla de generacions es fa generalment com si aquestes podessin abastar llargs períodes de temps: La generació dels il·lustrats, la generació del Romanticisme, etc. Molt estranyament interessa estudiar les diferències entre persones que es puguin produir dintre una mateixa època. Per altra banda són encara pocs els sociòlegs que han tractat aquesta perspectiva. Això és explicable, tal vegada, a partir de la comprensió de l’impacte omnipresent que varen tenir fa uns anys les perspectives marxistes, o economicistes en general. Però aquesta mancança és, amb la perspectiva d’ara, intel·lectualment poc justificable.

Hi ha tanmateix una altra forma, segurament encara poc explorada, d’entendre les generacions. Ortega i Gasset, seguint Dilthey, va definir més o menys una generació com: “un grup d’edat d’homes i dones que comparteixen una forma d’existència o un mateix concepte de vida, i que valoren el significat del que els passa en termes d’un mateix fonament de convencions i aspiracions”.  Això vol dir que les persones que viuen en uns mateixos temps tenen unes experiències equivalents i això els porta a visions semblants i a donar significat a les seves experiències de formes semblants.  Només les experiències compartides donen lloc a generacions, va escriure Mannheim ja fa un segle.

I quan es formen aquestes experiències generacionals? Aquí hem de recórrer a la Psicologia. Muñoz Espinalt, que va estudiar el caràcter humà de forma innovadora i original, deia que és sobretot en l’adolescència quan es forma el caràcter de la persona.  Així, explicat resumidament, les experiències generacionals de les que parlàvem serien sobretot el resultat de l’impacte de les vivències tingudes en els anys de l’adolescència i primera joventut.      

Un pas més: I quan dura una generació? Uns autors diuen que la durada d’una generació és de 25 anys, d’altres 40 o també 70 anys. Aquestes llargues durades serien coherents amb aquelles visions més tendents a la uniformització històrica de les que parlàvem. Tornem a Ortega i Gasset quan xifra la durada d’una generació en un temps concret: 15 anys. Es podrà argumentar: bé i perquè no 14 o 17? D’acord, potser hi pugui haver una petita flexibilitat. Però la biologia humana té uns marcs temporals biològicament establerts i sembla que la dinàmica de la renovació de la cultura (idees, visions) és encara més ràpida. Alguns autors com Gardner la xifren en 10 anys per part de les ments més creatives. Es raonable esperar que el gruix d’una societat requereixi d’uns pocs anys més. Aquests aproximadament 15 anys haurien de permetre que un grup de persones en unes franges d’edat determinades (adolescència i primera joventut) estesin exposades a un mateix tipus d’experiències. Així es constituirien les experiències bàsiques d’una generació.

Ja tenim el marc interpretatiu. La rellevància d’entendre així les generacions és que avui, tal vegada com mai abans, hi ha unes importants diferències en les experiències generacionals bàsiques entre les persones. Espero poder anar explicant en propers articles (no successius) les característiques de les  generacions d’avui i la importància i rellevància de la convivència i col·laboració intergeneracional, així com l’interès que té aquesta reflexió per la Religió.