Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeo/s

Ja em perdonaran que comenci pel que va faltar. Aquest dilluns vam celebrar molt ben acompanyats els cinc anys de CatalunyaReligió.cat en els nous espais de la parròquia de Santa Madrona. Va ser un moment d’agraïment reeixit. I sobretot l’espai va ajudar a crear el clima de trobada que buscàvem. Però hi ha una cosa de la que no en vam parlar prou. De les hores.

Tot projecte necessita uns creadors, uns pensadors, uns suports, unes complicitats, una organització... una mica de sort. Però tot això no serveix sense un morter que encaixi les pedres amb el que es va construint la casa: les hores que hi dedica la gent.

Són hores que es poden agrair, però de les que mai es veu prou la seva importància. Tothom es fixa en les peces, però sense les hores caurien com un castell de cartes. I d’això no en vam parlar prou per explicar com ha estat possible CatalunyaReligió.cat.

Hi ha les hores de les reunions, de les trucades, dels comentaris. Hi ha les hores de redactar, de gravar, de revisar, d’ordenar, que van més enllà del que toca. Hi ha les hores dels qui escriuen als blogs, que de manera desinteressada dediquen el seu temps a compartir idees que ens poden ajudar. Hi ha les hores dels comentaristes dels vídeoblogs, que també gasten el seu temps pensant què diran i de què parlaran. Hi ha les hores dels voluntaris, especialment els que tradueixen els textos del papa Francesc, només per la satisfacció de fer “parlar” el papa en català. Hi ha les hores dels informàtics, amb els qui només pensem quan les coses no funcionen. Hi ha les hores dels qui han de fer tràmits i paperassa. O hi ha les hores dels lectors, que amb un comentari, un correu o una piulada acaben de perfilar el producte.

En definitiva, les hores que s’hi podrien no dedicar. Perquè no es veuen quan algú s’hi dedica. Però que són el morter dels cinc anys de CatalunyaReligió.cat. Sumant-les és com ens ensortim. Gràcies a tots els qui, sobretot, hi heu posat hores que no pot comptar ningú. És la manera com tantes coses han anat endavant en aquest país.