Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tenint una mica de mili feta en seguir actes inaugurals, conferències i intervencions diverses puc afirmar que si no hi vau poder anar us vau perdre un bon acte d’inici de curs de la Fundació Joan Maragall amb la Mònica Terribas

No és una sorpresa la seva capacitat comunicativa però el més interessant ha estat lectura que ha fet del que està representant el papa Francesc per l’Església. Resumint: està encantada amb el nou papa. És un mèrit de la conferenciant la bona lectura que n’ha fet, però sobretot és una mostra més que aquest papa sovint se l’entén més fora dels ambients eclesiàstics del que el volen entendre determinades jerarquies. És aquesta una bona explicació de perquè el papa Francesc està acaparant tanta presència en els mitjans de comunicació. Tan simple com difícil d’aconseguir: “perquè se l’entén”. Una bona descripció d’una periodista, és a dir d’un observador de la realitat. I un papa que ha entès perfectament com que al segle XXI també s’ha d’arribar a la gent a través dels mitjans de comunicació, un dels principals agents actuals de socialització.

El llenguatge comprensible de Francesc, ha explicat Terribas, ha trencat la dinàmica en la que fins ara es movia la major part de la comunicació de l’Església. Una doble realitat que sovint es contraposa: la dinàmica real de la vida dels cristians versus la comunicació institucional. Per no parlar de l’exemple que ha posat –sense citar-lo directament- referint-se a La 13TV i a la mania d’alguns bisbes de fer política a través dels seus mitjans, com un dels principals factors distorsionadors de la comunicació de l’Església al nostre país.

Unes afirmacions que eren visiblement assistides amb el cap pel cardenal Martínez Sistach des de la presidència de l’acte. Llàstima que després no ha aprofitat el moment per desautorizar cardenaliciament l’escàndol del que està fent La 13TV amb la complicitat de la Conferència Episcopal Espanyola. No tinc cap dubte que comparteix el diagnòstic, però una paraula ens hauria reconfortat. Ja em perdonaran, però la comunió amb els propis diocesans crec que està per sobre d’una comunió silenciosa amb alguns bisbes de la Conferència Episcopal. No hauríem d’esperar que sigui una franciscana Mònica Terribas la que ens vingui a dir que el passa amb La 13TV és pecat.

Els canvis de paradigma com el que està generant el papa Francesc no es fan en quatre dies. Cert. Però malgrat el que està passant la conferència a la Fundació Joan Maragall ha posat de manifest que encara hi ha massa instal·lada en la jerarquia eclesial la visió dels mitjans de comunicació com una simple corretja de transmissió més del missatge de la jerarquia de l’Església (i en molts casos només a major glòria de la jerarquia). No com instruments de diàleg i apropament a la societat.

Com exemple encara no em consta de cap eclesiàstic amb Twitter que algun dia es digni a respondre una piulada. Continua sent un missatge unidireccional, el més anti xarxa social que existeix. Entenc que un bisbe no s'ha de passar el dia piulant. Però dir alguna cosa de tant en tant esperant només que t'escoltin no és fer xarxa ni ser social. Per no parlar del que he sentit tantes vegades: agrair als mitjans, també als que no depenen de l’Església, que ajudem a transmetre la Bona Nova. No. Els mitjans no som transmissors. Hauríem de ser relators. Un relat que mai serà neutre. Però mai se’ls hauria de concebre com un espai per impartir doctrina. I, a això, encara no hi hem arribat. Però almenys ja tenim un pontífex que no pontifica sinó que parla a la gent. Que comunica.