Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest número de L’Agulla surt a punt de començar la Quaresma. I què podrem dir, des d’una revista que es defineix com a cristiana i d’esquerres, sobre un temps que va associat a pràctiques que porten implícit, en el fons, el plantejament que per plaure Déu cal rebutjar les coses bones que hom pot trobar a la vida i sotmetre’s alhora a disciplines fixades per altres?

Potser la cosa més important serà recordar una obvietat: que la Quaresma és el temps de preparació de la Pasqua, és a dir, el temps destinat a fer que la vida personal i comunitària es renovin per tal que la celebració de l’alliberament ple que veiem realitzat en Jesús no sigui una hipocresia.

Per tant, la Quaresma serà refermar amb la màxima intensitat tot allò que condueixi, personalment i col·lectivament, a viure una vida més alliberada.

En el nivell personal, la tradició parla de tres tipus d’actuacions o actituds: la pregària, o sigui prendre’s més seriosament que Déu és un element clau per donar gruix i consistència a la vida i dedicar-li temps; el dejuni, o sigui la capacitat de renunciar a determinades coses per buscar allò que és realment important; i l’almoina, o sigui donar d’allò que és nostre –diners, o temps, o atenció, o el que sigui– als qui ho necessiten.

En el nivell col·lectiu, en canvi, la tradició no diu gran cosa, perquè aquest és un nivell que abans no acostumava a plantejar-se. Però la tercera actitud o actuació del nivell personal que hem esmentat abans, sens dubte que ofereix molt de camp per córrer. L’almoina, més enllà del mal so de la paraula, entesa des de l’àmbit col·lectiu serà tota aportació i tota dedicació al servei de l’alliberament que tinguem a mà o que siguem capaços de buscar.

L’objectiu és la vida nova de Jesús, la humanitat alliberada que Jesús viu i mostra. Un objectiu, sens dubte, molt d’esquerres.