Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La pandèmia de l'ebola ha estat una gran sorpresa per a tots i no coneixem com es podrà eliminar. Són diversos els països de l’Àfrica afectats. El nombre de les persones difuntes gairebé arriben als 3.000 i els afectats molts més. Impossible poder afirmar una xifra precisa. Ambdues quantitats van en augment i per desgràcia no es veu la forma de poder frenar-les.

Els Germans de Sant Joan de Déu van ser a l'Àfrica –Moçambic– a Mamora des de 1681, en un hospital general, i en sortiren en 1834. El Centre, a més de ser un hospital tenia l'objectiu d’acollir els Germans en el seu pas cap a les missions de l'Àsia i Oceania. La nostra segona presència a l'Àfrica data d'uns 70 anys enrere.

El despertar missioner es va iniciar de nou a Moçambic l’any 1943, assumint un Hospital Psiquiàtric a Marracuene. Entre aquest inici i el 1968 vam arribar a ser presents en 16 hospitals situats en els següents països: Angola, Camerun Ghana, Libèria, Moçambic, Sierra Leone, Togo, Benín, Zàmbia, que posteriorment van augmentar al Senegal, Malawi i Kenya.

Com ja tothom coneix ens trobem en dos països molt afectats per l’Ebola, amb dos hospitals generals, un a Libèria –Monròvia– i el Saint Joseph, on han mort el Gmà. Patrick Nzhamdze, director, el Gmà. George Combey i el Gmà. Miguel Pajares, així com la Germana Chantal Melgar de la Congregació de les Germanes Missioneres de la Immaculada. L'altre hospital es troba a Sierra Leone, a Mabesseneh / Lunsar, hospital que va ser dels PP. Xavierians fins que el 1967 van arribar-hi cinc Germans de Sant Joan de Déu, un dels quals era metge, tres infermers i un per als serveis generals. Van assumir un centre de 25 llits, que amb el temps ha tingut un gran desenvolupament, actualment amb uns 150 llits. Tant el Saint Joseph de Monròvia com el Saint John of God de Mabesseneh / Lunsar ofereixen els serveis de Cirurgia, Medicina Interna, Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia.

A Libèria i a Sierra Leone els Germans juntament amb el poble van patir, entre fa 10 i 15 anys, una guerra civil en cadascun dels països, i van haver d'abandonar aquests hospitals. En el cas de Sierra Leone els Germans van estar segrestats pels rebels durant 15 dies, deambulant per diversos campaments militars. L'actuació del Bisbe de Makeni, Mons. George Biguzzi, va facilitar el seu alliberament.

Els Germans juntament amb les Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció, a Libèria, junt amb els col·laboradors i voluntaris han mostrat una gran generositat en aquest últim període de temps pel desig de guarir els afectats de l’ebola. A més dels col·laboradors i pacients que han mort afectats, hem perdut tres Germans de l'Hospital de Monròvia, Libèria, el director, Gmà. Patrick Nzhamdze, el Gmà. George Combey i el Gmà. Miguel Pajares, sacerdot i gran missioner, primer a Ghana i després a Libèria. Va ser Formador i Capellà a l'Hospital de Koforidua, Ghana, durant diversos anys. Després d'un període a Espanya, va tornar a anar com a missioner a Monròvia, on ha viscut els últims 8 anys com a sacerdot, capellà de l'hospital, animador de la comunitat, sostenidor de l'ambient espiritual i del servei hospitalari, dedicat totalment a malalts i famílies. Tot molt necessari en una obra com aquesta.

Va estudiar la Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, ordenant-se sacerdot el desembre de 1968 a la capella de l'Hospital de Sant Rafael a Madrid, juntament amb altres cinc germans. En aquesta capella va ser on es va celebrar el seu funeral i el seu enterrament, fa uns dies.

Persona molt exemplar, apostòlica, espiritual, hospitalària. Tots els qui l’hem conegut hem gaudit del seu afecte fraternal. Sempre disposat al que fos necessari, a tothom qui li ho sol·licités. Gran part de la seva vida, dedicada a Àfrica. En aquest últim període, estant ja de tornada a Espanya, se li va demanar de nou la seva presència al Saint Joseph de Monròvia. Com sempre, disposat al que es necessités d'ell. Ja amb una edat madura va anar novament a l'hospital de Monròvia.

Estant ja pràcticament acabant aquestes línies ens arriba la notícia que un altre Germà, Manuel García Viejo, estava afectat per l’Ebola. Va estudiar Medicina a la Facultat de Salamanca. Durant els estudis vaig tenir la sort de conviure amb ell durant sis anys al Col·legi que l'Orde tenia en aquesta ciutat. Acabats els seus estudis es va preparar per exercir la medicina a l'Àfrica. El van destinar a l'hospital de Saint John of God de Asafo, Sefwi, a Ghana, on va exercir com a cirurgià durant gairebé 20 anys, fins que va passar a Sierra Leone, a Saint John of God de Mabesseneh / Lunsar, Sierra Leone, on ha exercit altres 12 anys, essent el director a més de cirurgià.

Sierra Leone també ha estat greument afectada per la presència de l’ebola. El nostre hospital contaminat pel virus va haver de tancar les portes i se li va fer una desinfecció d'una quarantena. Acabada aquesta es va tornar a posar en marxa i als pocs dies d'estar treballant vam saber que el Gmà. Manuel estava infectat ja amb els símptomes de la febre de l'ebola. Se’l va repatriar a Espanya com al Gmà. Miguel Pajares anteriorment. L'Orde està molt agraïda al govern espanyol per tot el que ha fet pels nostres Germans, que no ha pogut tenir l'èxit que esperàvem. El Gmà. Manuel en sortir de Sierra Leone estava ja molt afectat pel virus. Els mitjans de què es disposava per afrontar-lo no eren els apropiats. La societat també a Europa està escassa d'aquests mitjans en una situació com aquesta. Malgrat tots els esforços, a primeres hores de la tarda del 25 de setembre va morir.

Tenim grans figures en ells per la generositat en el lliurament de la seva vida. L'han donat fins a la mort. En la nostra fe creiem que són al Regne gaudint de la presència del Déu Misericordiós i Pare. Des d'allí confiem en la seva ajuda.

Tenim un gran camí per recórrer en el món en què vivim. Continents, països, persones, molt necessitats d'un canvi en la manera de ser i d'estar a la història. Fa tristesa veure les notícies que ens trobem cada dia en els nostres mitjans de comunicació. Fa tristesa saber que estem tan enfrontats les persones i les civilitzacions quan som cridats a construir. Fa tristesa veure com afecta això els més desafavorits. Que l'esperit dels nostres germans que han viscut en l'últim període lluitant contra l'ebola i han mort per l'ebola, ens ajudi a viure amb el desig i l'eficàcia suficient perquè aquestes situacions desapareguin del nostre món.

Estem sentint enormement la seva partença. Ens han deixat un gran exemple. Que des del cel ens acompanyin en el camí que, fidels a sant Joan de Déu, volem continuar realitzant. 

Gmà Pasqual Piles Ferrando