Estoy de haciendo una investigación sobre arquitectura religiosa contemporánea en Barcelona, especialmente a partir de los años Sesenta hacia esta parte, y la revista Serra d'Or, como publicación de referencia cultural de estos lares, me ha facilitado a los artículos donde este tema está presente y son a los siguientes:

Antoni Borràs y Feliu, "Arte y Iglesia." 1963, agosto-septiembre, núms.47-48, p. 28

Jordi Bonet Armengol, "Arquitectura religiosa actual." 1962, febrero, 29, p. 18

Estic fent una recerca sobre arquitectura religiosa contemporània a Barcelona, especialment a partir dels anys seixanta cap ençà, i la revista Serra d'Or, com publicació referent cultural de casa nostra, m'ha facilitat els articles on aquest tema hi és present i són els següents:

Antoni  Borràs i Feliu, "Art i Església." any 1963, agost-setembre, núms.47-48, pàg. 28

"A mí me parece que la presencia fundamental en el momento inicial de la creación de un barrio  es la presencia del sacerdote en este barrio. La iglesia creo que vendrá después, es decir, el templo no les debe ser dado, sino que debe ser algo que ellos mismos contribuyan a levantar. No creo en soluciones provisionales, porque la solución provisional es un dejar la conciencia tranquila y aplazar los problemas." (F. Escudero, arqte. / pag.46)

"A mí me parece que la presencia fundamental en el momento inicial de la creación de un barrio  es la presencia del sacerdote en este barrio. La iglesia creo que vendrá después, es decir, el templo no les debe ser dado, sino que debe ser algo que ellos mismos contribuyan a levantar. No creo en soluciones provisionales, porque la solución provisional es un dejar la conciencia tranquila y aplazar los problemas." (F. Escudero, arqte. / pag.46)

Una església és...

Un tros de cel implantat a la terra

Una sala de festes i celebracions

Una casa d'oració

Un espai assembleari on Déu convoca

Un espai silent on proclamar la Paraula

Una taula on oferir la pròpia vida com aliment pels altres

 Una cadira per conduir la nau i la seva tripulació

Una brúixola del transcendent, un dit de savi apuntant la lluna

Un lloc de trobada; amb un mateix, amb els altres, amb Déu

Una finestra al més enllà i més ençà de tot

El vestit urbà del Cos de Crist

(Eloi Aran) La setmana passada vaig fer la meva primera sessió de "coaching pastoral-arquitectònic" a un grup de capellans i religiosos a la parròquia de Santa Anna (BCN). El tema era escatir quines intervencions es poden fer en els espais dels diferents temples històrics de la ciutat i quin accent pastoral poden tenir ("Sagristies obertes", noves distribucions celebratives, columbaris, noves capelles 24h, etc).

(E. Aran) El 2014 el despatx T113 va ser convidat a un concurs restringit, encara per resoldre, per proposar una reforma dels locals parroquials d'Esplugues de Llobregat. Passat el temps, considero que la proposta presentada segueix sent vàlida i és una llàstima que els impediments burocràtics-urbanístics no s'hagin desencallat perquè era una manera de trobar rendibilitat econòmica i una millora evident de l'estat actual.

(E. Aran) Sovint passa desapercebuda la relació entre l'arquitectura sacra i l'acció social.

(E.Aran) Este semana pasada ha aparecido la noticia "De capilla a inodoro" (El Punt Avui. 10 de noviembre), donde la hija del escultor Subirachs descubrió, con sorpresa, que se había reconvertido la Capilla del Asunción de Gavà - donde habían colaborado el arquitecto Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan y el escultor Subirachs - en unos aseos. Como apunta Judit Subirachs: "Hemos perdido un conjunto muy interesante y representativo del nuevo concepto de arte sacro que algunos artistas introdujeron en los años sesenta.

(E.Aran) Aquest setmana passada ha aparegut la notícia "De capella a vàter" (El Punt Avui. 10 novembre), on la filla de l'escultor Subirachs va descobrir, amb sorpresa, que s'havia reconvertit la Capella de l'Assumpció de Gavà - on havien col·laborat l'arquitecte Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan i l'escultor Subirachs - en uns lavabos.