Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Quizás porque tienes más tiempo para digerir lo que lees, a veces pasa que las lecturas estivales condicionan la manera de vivir las vacaciones. Yo estoy leyendo "La interioridad habitada", de Francesc Torralba, porque me interesa eso que se llama "educación en la interioridad" tanto desde un punto de vista educativo como, tal como sugiere el título del libro, como diciembre perspectiva espacial-arquitectónica. Valga como ejemplo la siguiente citación referida al diálogo interioridad-exterioridad aplicado a una casa:

Potser perquè tens més temps per pair el que llegeixes, de vegades passa que les lectures estivals condicionen la manera de viure les vacances. Jo estic llegint “La interioridad habitada”, d’en Francesc Torralba, perquè m’interessa això que s’anomena “educació en la interioritat” tant des d’un punt de vista educatiu com, tal com suggereix el títol del llibre, com des perspectiva espacial-arquitectònica. Valgui com exemple la següent citació referida al diàleg interioritat-exterioritat aplicat a una casa:

Potser l’església parroquial de Sant Pau de Segúries (1971) no és gaire coneguda pels visitants ni els mateixos habitants del Pirineu ripollès. Potser perquè, com sol passar amb les esglésies modernes, “no sembla una església” i passa desapercebuda pels conductors que creuen la localitat i hi passen per la vora. De fet, es va voler així des del principi: “que l’església vingués a ser-hi com una casa entre les cases”.

«A més, els Pares sinodals suggereixen que a les esglésies es destini un lloc de relleu on es col·loqui la Sagrada Escriptura també fora de la celebració. En efecte, cal que el llibre que conté la Paraula de Déu tingui un lloc visible i d'honor en el temple cristià, però sense ocupar el centre, que correspon al sagrari amb el Santíssim Sagrament.» (Verbum Domini 68)

De acuerdo, uno puede preguntar: ¿Qué es un "credencia"? ¿Sirve para "acceder al credo"? ... Yo tampoco sabía nada hasta que no me puse a reformar iglesias. La credencia es un pequeño mueble, a modo de mesita auxiliar, donde se disponen las "especies" (el pan y el vino) antes de ser consagrados en una eucaristía. Este mueble suele estar en uno de los límites del "presbiterio", el lugar elevado donde está el altar, el ambón y la silla del cura, también llamada "sede".

D’acord, us podeu preguntar: què és un “credença”? Serveix per “accedir al credo”?... Jo tampoc en sabia res fins que no em vaig posar a reformar esglésies. La credença és un petit moble, a mode de tauleta auxiliar, on es disposen les “espècies” (el pa i el vi) abans de ser consagrats en una eucaristia. Aquest moble sol estar en un dels límits del “presbiteri”, el lloc elevat on hi ha l’altar, l’ambó i la cadira del capellà, altrament dita “seu”. Presbiteri, en grec, significa “lloc dels ancians” i d’aquí deriva també, per exemple, el mot priest, “capellà” en anglès.

«J’ai choisi d’habiter la maison de Dieu»

«J’ai choisi d’habiter la maison de Dieu»

“Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit” (1Pe 2,5)