Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El bloqueig dels accessos a diferents centres penitenciaris catalans per part de grups de funcionaris de presons, que es ve repetint últimament, és una actuació absolutament intolerable, que es pot qualificar ja de criminal. 

Ni el conflicte laboral amb el Departament de Justícia, ni cap negociació col·lectiva, ni cap dret sindical, justifiquen ni èticament ni legalment aquesta actuació innaceptable que, en impedir l'accés del personal, està posant en greu perill la vida i la integritat física dels interns dels centres penitenciaris afectats. Alhora comporta una greu violació dels seus drets fonamentals, en impedir o dificultar les comunicacions amb els seus advocats i familiars, els trasllats a centres hospitalaris o a jutjats (anul·ant tràmits processals molt importants que poden decidir la seva llibertat) o causant-los greus molèsties en interferir en el normal funcionament i les activitats dels centres. En alguns casos, aquests bloqueigs han obligat al confinament dels interns durant llargues hores dins les seves cel·les.

Els responsables del Departament de Justícia (alguns dels quals sembla que fins i tot han estat agredits) han d'aturar radicalment tota negociació sindical i prendre dràstiques mesures disciplinàries. La fiscalia i la justícia haurien d'investigar urgentment els fets, com a possibles delictes de coaccions, detenció il·legal, desordre públic, entre d'altres. Els Mossos d'Esquadra haurien de practicar detencions. Sorpren l'estranya passivitat del Conseller d'Interior en aquest cas. I els sindicats haurien de condemnar immediatment aquestes actuacions i prendre mesures per aturar-les radicalment.

L'opinió pública no ha d'oferir cap tipus de comprensió a una actuació tan irresponsable, que utilitza com a moneda de canvi a persones innocents i en situació molt vulnerable (els presos), violant els seus drets i la seva dignitat, per coaccionar a l'Administració.

Malauradament, aquestes actuacions no són d'avui ni de fa un mes, sinó una pràctica utilizada en el passat durant moltes negociacions col·lectives per part de sectors de funcionaris de presons, que només s'explica per una increïble tolerància per part de l'Administració catalana i els tribunals de justícia, inèdita a la resta d'Espanya i absolutament impensable en altres països.