Reconec que em va frapar llegir la Biografia del Silenci de l’escriptor i prevere Pablo d’Ors. Potser perquè està escrit d’una manera senzilla, o potser perquè està escrit en primera persona, a partir de la pròpia experiència de l’autor, o potser perquè m’ha arribat la resposta en el moment en què jo em feia la pregunta.

(Roser Solé) Què difícil resulta dir unes paraules  sobre santa Teresa que no s’hagin escoltat ja durant aquest any en què celebrem el cinquè aniversari del seu naixement. Per això que  ens acostarem a la seva personalitat des d’una vessant que potser no és la més comentada, però vàlida també per a nosaltres en el dia d’avui: el  sentit de l’acompanyament.

Teresa sap acompanyar cada  germana  amb  una actitud de comprensió, de tendresa, d’ajuda i d’humilitat:

Les Germanetes de l’Assumpció celebrem cent cinquanta anys de vida. Cent cinquanta anys d’història d’un carisma en l’Església per a una missió a favor de la humanitat. Cent cinquanta anys de fidelitat per part de Déu que ens ha anat acompanyant i «salvant en la debilitat i la pobresa». Durant tot aquest any, inaugurat el 3 d’abril del 2014, us convidem a unir-vos a aquesta acció de gràcies.

(Àngels Canals) La mare tenia Alzheimer, el 8 de gener passat després d’uns anys de malaltia, va morir. Ara estem tristos per l’adéu i alhora agraïts per haver pogut compartir la vida amb ella. Aquests dies ens hem sentit molt acompanyats i en volem donar les gràcies. Quan parlem d’ella a vegades diem que va tenir dues vides i que totes dues foren intenses. La primera ho fou i molt, era una dona apassionada i plena de generositat. La segona vida, amb la seva fragilitat, ens va canviar a tots.

(José Antonio Goñi) Quan en la nostra societat actual reflexionem sobre el frenètic ritme diari, quan en les nostres grans ciutats ens introduïm en els carrers plens de gom a gom, quan centenars de persones omplen els transports públics i la gent camina de pressa a agafar el metro o l'autobús, quan el tràfic caòtic ens porta a moure'ns amb tots els sentits per no perdre el ritme estressant que està marcant, quan tantes i tantes situacions semblants ofeguen qualsevol possibilitat d'endinsar-nos en el nostre interior, ens adonem que hem arraconat o perdut la dimens

(José Antonio Goñi) Cuando en nuestra sociedad actual reflexionamos sobre el frenético ritmo diario, cuando en nuestras grandes ciudades nos introducimos en las calles abarrotadas de gente, cuando cientos de personas llenan los transportes públicos y la gente camina deprisa a coger el metro o el autobús, cuando el tráfico caótico nos lleva a movernos con todos los sentidos para no perder el ritmo estresante que está marcando, cuando tantas y tantas situaciones semejantes ahogan cualquier posibilidad de adentrarnos en nuestro interior, nos damos cuenta de que hemo

El proper 24 de març farà 35 anys que l’arquebisbe de San Salvador, monsenyor Romero, va ser assassinat mentre deia missa a l’Hospital La Divina Providència de El Salvador. Màrtir i defensor de l’opció preferencial pels pobres ha estat model i referència de la lluita pels drets humans en tota Sud-Amèrica.

(Pau Hernández Prats, Llicenciat en Filologia Semítica)

Què és el Mal? D’on surt? Qui el va crear?

(M. Pau Trayner) Des de l’ inici de la nostra tradició religiosa hi ha hagut dones que han col·laborat en els àmbits i ministeris cristians, per donar testimoni de la seva fe i servir a les primeres comunitats. La llunyania de la seva història, que ha arribat fins nosaltres per tradició oral, ha tingut diferents vessants i les que podríem classificar com: 

a) Les dones reconegudes

b) Les silenciades

c) i les marginades.

(Roser Solé) Madeleine Delbrêl va néixer l’octubre de 1904 a Mussidan, petita ciutat francesa. Va rebre una educació intel·lectual radicalment laica que la va portar pels camins de l’ateisme i del positivisme. Comunicativa, dotada d’una gran sensibilitat per les persones i per l’art i un encant que captivava tothom.