Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Joan Salicrú/CR) La poca activitat que es registra al metro de Barcelona a primera hora del matí fa preveure que la rebuda del Papa per part dels barcelonins serà relativament minsa. I un cop tornats a la superfície i caminats uns quants carrers sense trànsit fins la cruïlla de Consell de Cent amb Marina, es confirma aquesta impressió: entre els que esperen el papa en el seu recorregut fins la Sagrada Família des del bisbat hi ha molta gent de fora de la ciutat i sobretot de fora de Catalunya. La gran presència de banderes espanyoles així ho testimonia.

El lloc escollit és aleatori però després veuré que l'escena es repeteix: la imatge que es veurà als mitjans és la que es podria veure a qualsevol ciutat espanyola. Definitivament els barcelonins, pròpiament, no han vingut a saludar el pas del papa. L'absència de banderes catalanes ho sentencia. Peltwitter el director de CatalunyaReligió.cat, Jordi Llisterri, indica que l'ambient que es viurà dins el temple no hi té res a veure. Un to molt més Montserrat-català-de-tota-la-vida que no de les zones altes de Barcelona, una gent que coneix les cançons del missal en català sense problemes.

Unes noies vingudes des de Madrid es graven entre elles amb el telèfon mòbil: "Por qué has venido a ver el Papa?", pregunta qui enregistra. "Porqué es una estrella del cristianismo!", exclama l'altra. Hi ha gran expectació, sens dubte. S'improvisen lemes: "Benedicto, amigo, España está contigo" i coses per l'estil. Veig joves, molts, però sobretot noies, d'estètica pija -no ho dic amb menyspreu, vull dir arreglades i ben vestides-, com aquestes madrilenyes. I poca gent gran. Veig també alguna monja i algun capellà amb sotana. I com sempre hi ha els curiosos, els que podrien estar aquí o a un altre lloc. I molta gent amb 'La Razón' sota el braç, com si fos el codi per accedir a la cita. El repartien gratuïtament al metro.

Només veure la sortida del papa a través d'una pantalla gegant que queda un centenar de metres cap avall, se senten els primers crits d'èxtasi. Si, si, èxtasi. El trajecte és ràpid i en deu minuts la cridòria s'intensifica: ara ja no hi ha dubte, el papamòbil és aquí. El vehicle passa teòricament a quinze quilòmetres per hora, però tan ràpid que provoca la decepció dels presents, que amb prou feines poden veure el pontífex. "Què vols, que el papa saludi a cada ciutadà d'un a un?", li diu un home a la seva dona. De manera que passat el cotxe del Sant Pare, els congregats segueix pujant pel carrer Marina a la recerca d'alguna imatge més que pugui guardar a la seva retina per la resta de la vida. 

Al cap d'uns minuts veig les primeres banderes catalanes, portades per diverses famílies que han acudit a la trobada amb els fills. Em passejo per la zona restringida a tocar de la Sagrada Família, on els bars intenten fer l'agost i l'expectació és gran. La millor elecció, però, si no es pot estar davant les pantalles gegants instal.lades a les cruïlles adjacents al temple, és refugiar-se en un bar i poder seguir més o menys còmodament la retransmissió per La2 o per la Nostra, que avui es vesteix de gala oferint la senyal institucional de l'event.

No té preu veure la retransmissió en un bar, amb els comentaris de la gent del carrer de fons. "Oh, que maco! Hi podríem batejar la Maria!", deixa anar una barcelonina que ha acudit en família a veure la retransmissió de l'eucaristia en un bar de Diagonal just sobre Consell de Cent. "Parla en català!", diu la mateixa retransmissora espontània quan Benet XVI usa la nostra llengua a l'inici del ritus. Efectivament la sensació és que al carrer hi havia una realitat i dins la nova Basílica... Tota una altra cosa.