Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Carme Munté/Catalunya Cristiana) Són 46 anys en el món de la ràdio i la televisió els que s’acumulen en el bagatge professional d’Enric Frigola (Peratallada, Baix Empordà, 1946). Potser alguns el recorden com a presentador de La legió d’honor a Ràdio Espanya, o perquè va fer el primer informatiu de la ràdio en català després de la postguerra. Altres potser el van seguir a Ràdio 4 amb els programes Temps obert o Mainada, pel qual va rebre el primer Ondas que es concedia a un programa fet en català. Durant 12 anys a Televisió Espanyola va tenir ocasió de posar-se davant de les càmeres però també darrere com a cap de programes. Des del Centre de Sant Cugat va ser el responsable de la programació infantil i juvenil de Televisió Espanyola en una època en què va poder desenvolupar en format televisiu  la seva vocació primera de mestre d’escola. Enric Frigola, Creu de Sant Jordi, després de sis anys a Catalunya Ràdio afronta des de l’1 de maig una nova etapa com a coordinador general i cap de programes de Ràdio Estel, on també exerceix funcions de gerent.

Després d’haver treballat en mitjans com TVE o Catalunya Ràdio, per què ara ha optat per una emissora com Ràdio Estel?

Vaig sortir de Catalunya Ràdio a mitjans del 2009 i, si bé no descartava la possibilitat de tornar a la ràdio, el que tenia clar era que si ho feia havia de ser en una ràdio de format més reduït per tal de prioritzar en la meva feina de gestor la proximitat, el tracte humà i el contacte directe amb els treballadors, valors que per a mi són molt importants. Quan el director de Ràdio Estel, Jaume Aymar, em va oferir la possibilitat d’incorporar-m’hi, m’ho vaig pensar una mica, perquè tenia dubtes de si realment podia aportar alguna cosa, però al final vaig acceptar la proposta. En la meva decisió també hi va influir l’amistat i la relació que vaig tenir fins al moment de la seva mort amb el bisbe Joan Carrera, gran impulsor de Ràdio Estel.

Ràdio Estel ocupa un lloc propi en l’actual panorama dels mitjans de comunicació?

El té. Un lloc que s’ha anat consolidant durant els seus 15 anys d’història. M’agradaria posar el meu granet de sorra perquè aquesta consolidació esdevingués referència. D’altra banda, Ràdio Estel depèn de la Fundació Missatge Humà i Cristià i jo, que sempre he intentat aplicar en la meva vida els valors del cristianisme, cosa gens fàcil, em sento molt identificat amb l’esperit d’aquesta fundació.

És difícil avui arribar als joves a través de la ràdio?

Els joves no escolten gaire la ràdio perquè tenen una altra manera d’entendre la comunicació. Per això l’única forma que té el món de la ràdio per apropar-se a la gent jove és apostant de forma molt més decidida per internet i per la interactivitat que ens ofereix.

Quines novetats presentarà la nova temporada de Ràdio Estel, que comença el 13 de setembre?

Hi haurà un percentatge important de música. D’alguna manera volem recuperar els anys brillants de Ràdio Estel, i per això posarem molt d’èmfasi en una radiofórmula acurada i de gran qualitat. D’altra banda, intentarem treballar en tot el rigor i el bon ofici la franja de programes parlats, que ocuparan les millors hores de la graella. Una de les novetats de la programació és El mètode Guardiola, presentat i dirigit per Miquel Àngel Violan.

La visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre és una oportunitat perquè Ràdio Estel recuperi rellevància social?

Sí, perquè sortirem al carrer com probablement no s’havia fet mai en aquesta casa. La programació especial començarà el dissabte 6 de novembre hores abans de l’arribada de Benet XVI a Barcelona i continuarà l’endemà dia 7 durant tot el dia fins que finalitzi la visita. Seran moltes hores de ràdio en directe.

Quina és la petja que li agradaria deixar en aquesta etapa?

D’una banda, que augmentés l’audiència de Ràdio Estel; com totes les ràdios privades, podem existir gràcies als ingressos publicitaris, i tenir més audiència ens ajudaria molt en aquest aspecte. Però més enllà de l’audiència, també m’agradaria que Ràdio Estel esdevingués una emissora de referència dintre del panorama radiofònic català.

Carme Munté. Text publicat a Catalunya Cristiana.