Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals i Vila –CR) El camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia, el més gran del nazisme i on foren assassinades més d’un milió d’éssers humans, celebra aquest dimarts el 70è aniversari del seu alliberament. Per commemorar-lo, a Catalunya hi ha previstos diferents actes institucionals.

A d'Auschwitz

Auschwitz és el nom en alemany de la petita població polonesa d’Oswiecim, un important nus ferroviari. Allà hi havia un antiga caserna, que inicialment servia per acollir presoners polítics polonesos, i que fou reconvertida en camp de concentració.

El 20 de gener de 1942, en plena Segona Guerra Mundial, a la conferència de Wannsee, alts funcionaris del Tercer Reich van establir un pla: la ‘solució final del problema jueu’, que pretenia exterminar la població jueva europea. En conseqüència, Auschwitz s’amplià, i en total hi van haver tres camps: Auschwitz I, Auschwitz II-Birkenau i Auschwitz III.

Allí foren deportats entre els anys 1940 i 1945 més d’un milió de jueus, entre 140.000 i 150.000 polonesos, 23.000 gitanos, 15.000 presoners de guerra soviètics, 25.000 d’altres nacionalitats. En total, 1,3 milions de persones, i de totes elles, només van aconseguir sobreviure un 10%.

L’Holocaust s’acarnissà contra els jueus: només a Auschwitz en van morir 1,1 milions. En total, el nazisme va matar cinc milions de jueus, l’equivalent a les 3/5 parts de la població jueva europea. L’any 1933, just abans de l’ascens dels nazis al poder, hi havia aproximadament uns nou milions de jueus a Europa: un terç vivien a Polònia, i un altre terç, a la Unió Soviètica.

E d'evasió dels pirineus

Perseguits i Salvats’ és un projecte de la Diputació de Lleida que pretén mantenir viu que al Pirineu, van haver rutes d’evasió de persones que fugien del nazisme. Diverses investigacions històriques reporten que prop de 20.000 persones d’origen jueu van fugir de la barbàrie nazi a través de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran per salvar-se de la deportació i la mort.

Aquesta tardor TV3 va emetre un documental sobre aquests fets, i la iniciativa ja ha aconseguit despertar l’interès del turisme internacional.

El paper que en aquest episodi va jugar Andorra, molt desconegut 75 anys després, és un dels assumptes que aborden en el llibre El marqués y la esvástica (Anagrama, 2014) el periodista Plàcid Garcia-Planas i l’assagista especialitzada en cultura alemanya i nacionalsocialisme Rosa Sala Rose.

F d'Anna Frank

És un error explicar l’Holocaust basant-se únicament amb les xifres. Per això, amb el pas dels anys, s’ha posat l’accent en històries concretes, vides humanes que van quedar absolutament truncades per aquests fets.

Un dels relats més populars és el que va plasmar en el seu diari personal l’adolescent Anna Frank, que també va passar per Auschwitz, tot i que morí després a Bergen-Belsen. Del quadern, se’n va fer una primera selecció, publicada l’any 1947, un relat que explica en primera persona les trifulgues d’un grup de persones que s’amaguen en un recinte industrial al centre d’Amsterdam. Aquest edifici és avui dia un museu, i ha editat una guia de butxaca en llengua catalana.

El nom d’Anna Frank també ha estat aquests dies d’actualitat, perquè ha publicat les seves memòries la seva 'germanastra', la filla de la dona amb qui es va casar després el seu pare, i que precisament, és una de les supervivents d’Auschwitz.

G de genocidi

L’Holocaust on és l’únic exemple de genocidi (extermini d’un poble, d’un grup ètnic) al llarg del segle XX: hi ha altres episodis, com ara l’any 1995 la Massacre de Srebrenica contra els bosnians durant la Guerra dels Balcans, i l’any 1994 a Rwanda, amb l’extermini de milers de tutsis per part de grups extremistes hutu durant la Guerra Civil.

J de justos entre les nacions

Aquest és el títol d’un programa de l’Estat d’Israel per reconèixer totes les persones que van socórrer als jueus durant l'Holocaust. Fins a l'1 de gener de 2007, s’han reconegut a gairebé 22.000 persones de 42 països diferents.

Segueix sent encara molt desconegut el paper que van tenir molts diplomàtics espanyols per tal de salvar víctimes de l’Holocaust durant el tram final de la segona Guerra Mundial. Un dels casos que s’han popularitzat gràcies a un telefilm de TVE és el del diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz (1910-1990). Residia a Budapest, capital d’Hongria, on fins la Segona Guerra Mundial, hi havien viscut 400.000 jueus; i alarmat per la situació, no va dubtar en emetre certificats per salvar la vida de 5.000 persones. Tanmateix, aquest i altres casos van ser episodis puntuals, ja que el règim franquista fou “còmplice” de l’Holocaust, com conclou una investigació del periodista Eduardo Martín de Pozuelo.

M de memòria

A Catalunya s’han institucionalitzat al llarg d’aquests darrers anys dos grans esdeveniments per recordar les víctimes de l’Holocaust. Aquest dilluns s'ha fet al Parlament un acte organitzat per les institucions, i dimarts es farà un recordatori a la plaça de Sant Jaume. També el dimarts al Palau de la Generalitat es farà una conferència Dory Sontheimer, que acaba de publicar en català una biografia, Les Set Caixes (Angle), on explica un secret que li havia amagat la seva família i que va descobrir un cop els seus pares van morir: que era d’origen jueu. Els seus pares es van establir a Barcelona als anys 30 i la van educar com a catòlica.

D’altra banda, també cal mantenir viu el record dels republicans que foren enviats als camps d’extermini malgrat que el règim franquista ho hagués pogut evitar. Els fets, molt ocults durant la dictadura, van començar a projectar-se a l’opinió pública amb el llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis.

Un fotògraf català Francesc Boix fou un dels testimonis en els Judicis de Nuremberg i les seves vivències en un camp d’extermini les va plasmar Joaquim Amat PinyellaK.L. Reich.

N de nens

Hi ha materials per fer arribar als més petits l’horror de la barbàrie nazi? Oi tant. Un exemple és el llibre per a infants a partir de 10 anys que aquest dilluns s’ha presentat a Barcelona, traduït al català. És La historia de Erika, un relat que explica com fou salvat un nadó després que la seva mare el llancés per la finestra del vagó d’un tren de bestiar que la deportava a un camp. Centrat en els nens però dirigit als adults, hi ha també una novel·la espanyola que fou un 'best seller' fa dos anys, La bibliotecària de Auschwitz, que se centra en el mòdul del camp que acollia els més petits.

P de Porrajmos

Amb aquesta paraula es designa l’assassinat massiu de gitanos per part del nazisme, que encara segueix sent desconegut per una part de l'opinió pública. Més de 250.000 persones d’ètnia gitana foren víctimes del nazisme, tot i que segons alguns estudis, aquesta xifra podria ser superior. També sofriren l’Holocaust altres col·lectius: discapacitats, presoners de guerra, opositors, homosexuals. Al centre de Berlín, anys enrere s'hi va col·locar un memorial que no va estar exempt de certa polèmica.

T de testimonis de Jehovà

És un dels col·lectius que foren víctimes del nazisme, tot i que és una història molt desconeguda. Foren durament reprimits perquè per les seves fermes conviccions religioses, es negaven a saludar Hitler, a fer el servei militar i a fabricar armament. Llavors eren anomenats ‘Estudiants de la Bíblia’ (Bibelforrscher), i es calcula que uns 10.000 foren deportats als camps de concentració per la seva fe. En castellà hi ha una pàgina web especialitzada en la matèria.

Y de Yad Vashem

A Jerusalem, Yad Vashem és el memorial de les víctimes de l’Holocaust, creat per llei l’any 1953. És un museu, un centre de documentació i també un exemple d’arquitectura i art al servei del record permanent. S’estima que a dia d’avui, a Yad Vashem hi ha 60 milions de pàgines de documentació, 260.000 fotografies, 90.000 llibres i 40.000 testimonis per escrit i en format vídeo i àudio.

El record dels fets per evitar que es repeteixin esdevé una obligació per a una societat, seguint el que va escriure un dels supervivents d’Auschwitz, Primo Levi, en el llibre Si això és un home, al 1947: “Penseu que això que ha passat: us confio aquestes paraules. Graveu-les al vostre cor quan sigueu a casa o aneu pel carrer, quan us fiqueu al llit o us lleveu; repetiu-les als vostres infants”.

 

[Fotografies: David Casals i Vila]