Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri CR) Va faltar poc perquè una part del públic arranqués a entonar els cants de Taizé al Palau de la Generalitat. En veu baixa i amb ganes d’afegir-s’hi anaven seguint les dues peces que es van interpretar durant l’acte del lliurament del Memorial Cassià Just que es va fer aquest dimecres al vespre. Una mostra de com han calat les pregàries i la música de Taizé a Catalunya.

“Al germà Roger li agradava retrobar a Montserrat l’accent posat en la bellesa de la pregària comunitària. Per a nosaltres, ha estat sempre una prioritat fer tot això per ajudar als joves a descobrir una relació personal amb Déu”. Així hi explicava el germà Alois, prior de Taizé i successor del fundador de la comunitat, en el text que agraïa el premi.

Roger havia estat a Montserrat el 1972, un any després de rebre la visita de l’abat Cassià M. Just a la comunitat ecumènica de França. Aloís explicava també que el Llibre Vermell de Montserrat va tenir la seva influència en la creació dels cants de Taizé: “calien textos i melodies prou profunds per a la pregària de tot l’any d’una comunitat i a la vegada prou simples com per ser apresos ràpidament pels hostes que venien només per una setmana”. I en tres ocasions, el germà Roger va proposar Barcelona com a ciutat per la trobada anual que reuneix desenes de milers de joves en una capital europea.

En el lliurament del Memorial, el text del prior actual el va llegir el germà Pere, un català que fa quaranta anys que es va incorporar a la comunitat del germà Roger. Però a més de l’agraiment, el germà Alois va fer una renovada crida a la unitat dels cristians, del qual Taizé n’és un model com a comunitat ecumènica: “Aquells qui estimen Crist estan convidats a formar part d’una gran comunitat d’amistat. És la comunió. Per ella hem de contribuir a guarir les ferides de la humanitat”.

“No podem continuar oferint als joves la confusió de les nostres divisions”, deia Alois, i com ja fan a Taizé –on conviuen monjos catòlics, protestants i ordotodoxos de 30 països diferents-, es preguntava si “no ha arribat ja el temps d’aixoplugar-se sota un mateix sostre?”.

Coincidint amb l’estada a Barcelona de dos germans de Taizé per recollir el premi, el germà Pere i el germà Cristian, aquest dijous es farà una pregària de Taize a la parròquia de Santa Anna a les 19’30h. També per l’ocasió, el germà Aloís, ha enviat una pregaria que encapçala la convocatòria d’aquesta trobada: “Fes de nosaltres, i de tots els qui creuen en tu, testimonis d’unitat i portadors de reconciliació per tot el món”.

Una llum visible

En l’acte de lliurament del Memorial, presentat acuradament per Ester Romero, també es va fer dues glosses sobre Taizé. La benedictina de Sant Pere de les Puel·les, Griselda Cos, que va ser la comunitat que va presentar la candidatura al Memorial, va exaltar el testimoni de la vida monàstica. “Per a nosaltres sou com el paradigma d’Església per als joves”, va dir, remarcant la dimensió espiritual de Taizé, que també demana “la construcció d’un món millor”.

En aquest àmbit, les comunitats monàstiques “volem donar testimoni que és possible aconseguir la pau i la joia fins i tot vivint en la pobresa”. Griselda Cos també va explicar el sentit del silenci, un silenci amb el que “no fugim de la terra sinó que ens hi arrelem”, amb una espiritualitat on “l’amor de Déu cal encarnar-lo en el proïsme”.

Francesc Torralba, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa i membre del jurat del Memorial, va remarcar l’atracció que genera la comunitat de Taizé pel seu “ideal de comunió entre tots els essers humans”. Un treball de reconciliació fruit de l’audàcia i l’esperança del germà Roger quan va començar a acollir refugiats de la II Guerra Mundial i que continua fins avui. “Taizé ha encès una llum clarament visible” i brilla posant-se “al costat dels pobres, dels oprimits i dels abandonats, ja que els germans saben que Crist parla a través d’ells”.

L’acte el va obrir el president Joan Rigol amb una semblança personal de l’abat Cassià Just, que “s’assembla molt al papa Francesc” i que compartia amb Roigé l’interés en “crear experiències de comunitat”. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, va presidir l’acte i va agrair el treball de la comunitat per la pau a través d’una “fe de la pregària, de la humitat, de l’amor i de l’ecumenisme”.

En el butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos es poden llegir tots els textos de les intervencions.

El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, va ser l’encarregat de llegir l’acte del jurat del Memorial. Un reconeixement al qual s’hi van sumar amb la seva presència el bisbe de Girona, Francesc Pardo; l’auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull; l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l’abadessa de Sant Pere de Puel·les, Esperança Atarés, i el bisbe emèrit, Joan Godayol. Entre altres, també van assitir a l’acte el president de la Unió de Religiosos, Màxim Muñoz, el secretari de la Fundació Escola Cristiana, Enric Puig, el delegat dels jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig; el director de l’ISCREB, Antoni Matabosch; el rabí i membre del GTER, Jorge Burdman; i la teresiana Victòria Molins. Representant l’Ajuntament de Barcelona hi havia el comissionat d’Afers Religiosos, Ignasi Garcia i Clavell, juntament amb tots els anteriors directors generals d’Afers Religiosos.

Entre el públic, els qui seguien l'acte més ansiosos eren dos nens. Esperaven educadament que s’acabés per poder donar als germans de Taizé un sobre amb una carta adreçada al germà Alois. El 2015 s’escauran els cent anys del naixement del germà Roger, deu anys de l’assassinat i 75 de la seva arribada a Taizé. Una història que ja passa de pares a fills.