La Fundació Joan Maragall es referma com a espai de creació de pensament cristià i de referència intel·lectual

(FJM) La Fundació Joan Maragall (FJM) inaugura el curs 2014-2015 amb el compromís de continuar essent “un espai de creació de pensament, fonamentat en una reflexió cristiana arrelada al país, en una reflexió lliure, raonada, creïble, fidel i significativa en el marc de la nostra cultura”, assegura Josep M. Carbonell. El president de la FJM apunta que aquesta creació de pensament “ens ha urgit a fer que la fundació sigui un espai de diàleg i de debat; una institució que generés –i que fos vista– com un àmbit de diàleg amb la cultura del país des d’un catolicisme obert, conciliar, catalanista i capaç d’entendre, amb una recepció alhora positiva i crítica, la modernitat”. “La vocació de servei a la nostra comunitat –continua Carbonell– ha estat també una missió de la FJM a la qual ens sentim obligats i de la qual ens sentim orgullosos. Això ens ha estimulat a crear els instruments adequats de formació i de difusió que ens han portat a organitzar –de manera sistemàtica, periòdica i continuada–seminaris, simposis i jornades. També i amb l’objectiu d’estendre arreu del país la nostra acció, les publicacions han estat un dels nostres actius més rellevants tots aquests anys”.

“La FJM, que acaba de complir 25 anys d’acompanyament intel·lectual, ha adquirit un grau de visibilitat important, essent un dels punts de referència del catolicisme conciliar a Catalunya”, assegura Josep M. Carbonell, que recorda que el papa Francesc, amb els seu testimoniatge i els seus textos, i de manera molt especial l’Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium, representa “una confirmació del nostre Catolicisme conciliar amarat de diàleg i de capacitat d’escolta. El Papa Francesc ens demana que “sortim”, sense por, arriscant, innovant. Aquest sortir, per a nosaltres, és la necessària inculturació de la fe en la nostra societat. El cristianisme, sense dissoldre's en la modernitat secularitzada de gran part de les societats occidentals i de la mateixa Societat de la Informació, i sense perdre la seva personalitat, ha de continuar interpel·lant els homes i les dones d’avui sobre les grans qüestions de l'ésser, de la persona, de la vida, de la humanitat”.

Aquestes paraules de Josep M. Carbonell les ha pronunciat durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015, que ha tingut lloc aquest dimecres al vespre a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. L'acte ha estat presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que l'ha clausurat amb una intervenció sobre la seva presència al Sínode.

La inauguració ha estat l'ocasió també s'atorgar el XXIV Premi Joan Margall, que enguany ha reconegut Salvador Bruna per un assaig sobre Graham Green.

Els accents del curs inaugurat

En el seu parlament, Carbonell ha apuntat alguns accents especials que tindrà en compte la FJM en el curs que comença:

– Seguir d’aprop la situació de les esglésies cristianes al Pròxim Orient a fi efecte de sensibilitzar del que és un nou genocidi que s’està produint davant de la passivitat del molts.

– Ajudar, des de la nostra petita realitat, la renovació eclesial i pastoral que està liderant el Papa Francesc. Estem convençuts que ajudant aquest intent de nou aggiornamento estem contribuint a la nostra estimada diòcesi i a la inculturació de la fe en el nostre país.

– Agrupar els joves intel·lectuals catòlics del país perquè trobin en la FJM el seu lloc de referència i d’acollida; el seu lloc per créixer com a intel·lectuals i com a creients.

Carbonell ha destacat, dins les novetats del curs 2014-2015, els cicles 'Esperances davant d’incerteses', coordinat per David Jou; i el dedicat a 'Teresa de Jesús ahir i avui. Una relectura de la seva obra en el V aniversari del seu naixement', dirigit per Agustí Borrell.

'Del diàleg ecumènic al diàleg interreligiós'

A continuació, Antoni Matabosch, doctor en Teologia i llicenciat en Història i en Ciències de la Informació, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), president del GTER i president honorari de la Fundació Joan Maragall, ha impartit la lliçó inaugural, que porta per títol 'Del diàleg ecumènic al diàleg interreligiós'.

“Fa cent anys, es va iniciar un nou model d’acostament, de relacions i de diàleg entre les religions. L’ecumenisme va ser la punta de llança –entre confessions cristianes– i després de la 2a. Guerra Mundial es va ampliar entre les religions del món. De fet, però, en l’ecumenisme hi ha un veritable diàleg. Entre les religions, la iniciativa sempre l’ha portada el cristianisme, però un diàleg a fons està iniciat amb prou feines”, ha explicat el Matabosch com a preàmbul.

A la lliçó inaugural, el director de l'ISCREB ha exposat deu característiques de les relacions confessions-religions que es poden donar per separat, però que han de confluir totes elles per tenir un diàleg en el sentit fort de la paraula. “Es tracta de: relacions personals; netejar els prejudicis històrics; conèixer el pensament i la vida; detectar bases comunes; saber gestionar la diversitat religiosa, fugint dels models assimilacionista i multicultural, i apostant per un model intercultural; reconèixer i respectar a l’altre”. “Sobre aquestes bases –ha conclòs Matabosch- es poden muntar tres tipus de relacions bàsiques: la col·laboració pràctica, el compartir l’experiència espiritual i, finalment, el diàleg”. Finalment, ha esmentat que el diàleg interreligiós “és aplicable a tota mena de relacions”.

Ajut a la Formació de la FJM a Joan Cabó

Un dels objectius i finalitats de la FJM és promoure vocacions de persones joves que tinguin capacitat i vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura. “Es tracta de suscitar i promoure futurs intel·lectuals cristians sensibles a les relacions entre la pròpia disciplina -tant en el camp de les ciències de la naturalesa com en el de les ciències humanes- i el cristianisme, fent veure les repercussions religioses i les implicacions humanístiques, ètiques o polítiques del tema estudiat”, ha dit Carbonell abans d’anunciar el nom de la persona a qui la FJM ha acordat concedir l’ajut.

En aquesta catorzena convocatòria, Joan Cabó, sota la direcció del professor Armando Pego Puigbó, de la Universitat Ramon Llull, treballarà el projecte 'Maurice Blanchot i el cristianisme. El pensament neutre en diàleg amb la cultura cristiana: reminiscències, afinitats i divergències'. El seguiment per part de la Fundació anirà a càrrec d'Ignasi Boada.