Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) “Síria, el meu país, bressol de la civilització i de la cristiandat, està completament destruïda, triturada i ensangonada”, afirma contundent Georges Sabe, germà Marista Blau a Alep, Síria. Juliol de 2012 quedarà en la memòria de tota la població d'Alep perquè en aquell mes la ciutat va ser dividida en dos cercles concèntrics: el cercle intern on viu la totalitat dels cristians i que està sota el control del règim, i un altre cercle extern que està en mans dels rebels.

A Alep, la segona ciutat de Síria i la seva capital econòmica, la situació és dramàtica. La vida allà és molt difícil: “Talls d'aigua corrent durant més de 40 dies en alguns barris, escassetat d'electricitat –una o dues hores per dia–, escassetat d'aliments i de productes essencials com els medicaments”, enumera Nabil Antaki, metge i Marista Blau. “La vida també és perillosa”, prossegueix, “bombardejos quotidians d'una part i d'una altra amb morts i desenes de ferits tots els dies”. És en aquest context on viuen i actuen els Germans Maristes, instal·lats a Alep des de 1904. Davant d'aquest panorama de mort i desolació, Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, va llançar una crida a finals de juny, on alçava la veu i demanava un crit per Alep.

5 projectes d'assistència i 6 projectes educatius

“Sota el nom de l'Orella de Déu, ajudem des de 1986 als més pobres entre els pobres cristians d'Alep acompanyant-los i ajudant-los a trobar allotjament, educació, sanitat i treball”, explica Antaki. Des de l'inici del conflicte a Alep, l'estiu de 2012, han canviat el seu nom pel de Maristes Blaus, “fent referència als primers Germans Maristes que es vestien de blau i perquè les nostres samarretes eren blaves i els desplaçats deien a la nostra arribada: Aquí estan els blaus!” A tots els destinataris que els maristes ajudaven abans del conflicte ara cal sumar a centenars de famílies desplaçades, cristianes i musulmanes. “Com la nostra missió es trobava sobretot al barri Dajabal Al-Sayde, el barri més desfavorit d'Alep, ens hem encarregat de 4 escoles on s'allotjaven tres-centes famílies musulmanes desplaçades després del primer èxode al juliol de 2012, i després també de les tres-centes vint famílies cristianes del barri que es van desplaçar després de l'entrada dels rebels al barri el divendres sant de 2013”.

Des de fa dos anys els Maristes Blaus a Alep tenen 5 projectes d'assistència i 6 projectes educatius en marxa que afecten a milers de persones i que inclouen, per exemple, cistelles d'aliments, roba, combustible, material escolar, matalassos i allotjament, a més del seu acompanyament solidari i el seu amor. Un d'aquests projectes assistencials és Els Ferits de Guerra, que tracta de manera gratuïta, al millor hospital de la ciutat, a civils víctimes de guerra –per tirs de franctiradors o explosions– que no tenen els mitjans per pagar-se aquest tipus de tractament.

Els Ferits de Guerra, cirurgia gratuïta al servei de les víctimes

Aquest projecte ha nascut d'una constatació molt clara i cruel: “Els civils víctimes de bombardejos o de tirs morien quan eren traslladats a hospitals públics per falta d'una cura adequada”, relata Nabil Antaki, coordinador del projecte. A causa de la guerra, no queden més que 2 hospitals públics en funcionament a Alep, els altres han estat o destruïts o cremats. “En aquests hospitals les cures són mediocres a causa d'una falta de mitjans, de metges i d'infermers. Quan cau un míssil hi ha entre 30 i 50 ferits o morts que s’han de portar als hospitals i aquests es troben desbordats”. No passa el mateix als hospitals privats que tenen els mitjans; però els hospitals privats són de pagament i no existeixen a Síria les assegurances sanitàries.

Amb la voluntat d'assistir a aquestes víctimes de guerra i aconseguir la seva recuperació, s'ha creat una associació, formada per metges i cirurgians de l'hospital San Luis –el millor d'Alep– on la direcció de l'hospital recau en les mans de les Germanes de San José de l'aparició i els Maristes Blaus. Allà els metges ofereixen les seves cures i les intervencions quirúrgiques de forma gratuïta, i l'hospital fa unes rebaixes substancials en les tarifes de vigilància intensiva, els medicaments, les radiologies o les anàlisis de laboratori. Des de l'octubre de 2012 han tractat centenars de ferits greus i han salvat la vida de desenes de cristians, musulmans, pobres, civils, ferits de guerra... de forma gratuïta.

Aquest projecte de gratuïtat i servei que ha ajudat a molts civils a dia d’avui necessita ara l'ajuda de tots: “Aquest projecte és molt car. Per mitjà de donacions de l'estranger hem pogut finançar el projecte fins a febrer de 2014. Des de llavors la caixa està buida, i hem seguit el projecte endeutant-nos, ja que els Maristes Blaus assumim el finançament. Necessitem uns 50.000 euros cada 6 mesos, sabent que és una estimació perquè és difícil de preveure per endavant la quantitat de persones ferides en 6 mesos”.

“Els Maristes, germans i seglars, hem escollit quedar-nos”

A part de ser un projecte assistencial, Antaki recalca que és en si mateix un Evangeli viu: “Penso per exemple en un cirurgià que, després d'haver operat a un jove de dinou anys ferit en el coll i en els pulmons, va passar la nit a l'hospital per estar preparat en cas de qualsevol complicació; penso també en un altre cirurgià que va operar a tres ferits molt greus des de les cinc de la tarda fins a les quatre del matí sense descansar, o tots aquests metges i infermers que vénen en plena nit quan els cridem, mentre que aquí a Alep ningú surt de casa seva quan es fa fosc”.

Per al germà Georges Sabe parlar de la guerra a Síria és parlar dels horitzons moltes vegades tancats. Explica que “quan neix una esperança, ve de seguida un esdeveniment per fer-te perdre el poc que et queda d'ella. L'horror, el temor, el plor és el nostre pa de cada dia; hi ha dies en els quals perdem la il·lusió però no l'esperança, els Maristes germans i seglars hem escollit quedar-nos”.

Aquesta opció perillosa i valenta neix del seu ésser marista. Segons Antaki, “creiem cada vegada més en la solidaritat cristiana amb els més desfavorits. Creiem que una presència senzilla i humil al seu costat és més eficaç que qualsevol discurs. Creiem en l'acompanyament, en el respecte de la dignitat de l'altre, seguint l'exemple de Marcel·lí Champagnat que deia ‘No puc veure a un nen sense dir-li quant l'estima Déu’".

Tota una declaració d'intencions que és representació de l'amor incondicional i del servei etern ja que Antaki anuncia: “Segurament tenim moments de descoratjament i de tensions, sentim el perill al nostre voltant, veiem amb angoixa a la gent i a molts dels nostres amics deixant el país. Però, en el nostre context de violència, de privació, de desolació, de sofriment i de desesperança, continuem, nosaltres els Maristes Blaus, mitjançant la nostra presència, la nostra resistència, el nostre acompanyament, la nostra ajuda i la nostra solidaritat, essent, per a la gent, aquesta flama d'esperança en les tenebres que ens envolten”.

Sou encara aquí?, els pregunten els habitants d'Alep; no ens heu deixat com els altres? I Antaki conclou: “Seguirem amb la nostra acció amb els desplaçats, els disminuïts, els nens i els ferits”.

[Fotografies: Maristes Alep]