Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Antoni Morell, fins fa un mes ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, afirma en una entrevista a El Periódic d’Andorra que en la seva etapa diplomàtica li ha quedat pendent aconseguir “que el Papa parlés en català”. Segons Morell això no ha estat possible perquè “hi ha molta pressió d'altres estats perquè no parli en català” i que “a Espanya no li agrada gens ni mica que el papa parli en català. Aquest és el problema”. També afirma que l’origen del problema està en que “Madrid sempre ha volgut ser copríncep d'Andorra”.

L’escriptor i advocat Antoni Morell es refereix així a la negativa de la Santa Seu d’incloure el català entre les llengües que utilitza el papa per felicitar la Pasqua i el Nadal. Així va tornar a passar en la benedicció Urbi et orbi d'aquest Diumenge de Pasqua.

La seixantena de llengües utilitzades per Benet XVI per desitjar Bona Pasqua va ser italià, francès, anglès, alemany, espanyol, portuguès, neerlandès, luxemburguès, irlandès, grec, albanès, romanès, hongarès, polonès, txec, eslovac, croata, eslovè, serbi, sèrbi-lasaci, búlgar, bielorús, rus, mongol, kazakh, ucraïnès, lituà, letó, estonià, suec, finès, islandès, romanès, maltès, georgià, turc, àrab, etíop, hebreu, arameu, armeni, swahili, kirundi i kinyarwanda malgaix, indi, tàmil, malaialam, bengalí, birmà, urdú, xinès, japonès, coreà, vietnamita, singalès, tailandès, indonesi, cambotjà, filipí, maorí, samoà, esperanto, guaraní i llatí.

Només com a exemple, el maltès, el luxemburguès, l’islandès, o el samoà, no arriben als 400.000 parlants, i els qui parlen maorí, a Nova Zelanda, són uns 160.000. Altres llengües també oficials en estats europeus com Estònia, Letònia, Lituània, Croacia, Albània o Eslovènia, també tenen molts menys parlants que el català, l’idioma oficial de l’Estat andorrà.  

Morell, ambaixador des del 2005, va culminar la signatura dels Concordat entre Andorra i la Santa Seu que es va signar el 17 de març del 2008. En aquest context, valora com a positiva la fórmula de nomenar arquebisbe “ad personam” al bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, però explica que la seva voluntat era “la creació d’un arquebisbat” i que “ho hauria volgut incloure al Concordat, però al final ens va semblar que no, perquè en diplomàcia el possible i el probable compten molt”. L’exambaixador explica que “per no crear problemes amb les esglésies catalana i espanyola, la sortida és la de l'arquebisbe a títol personal”. A més, destaca com fita important que “el Concordat diu que quan el Vaticà nomeni el bisbe nosaltres [el govern d’Andorra] tenim 15 dies per dir si ens agrada o no. No és vinculant, però si porten un bisbe de Cadis que no sap català ni res, el Govern podrà queixar-se”.