Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri -CR) El director general d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, defensa la proposta de reforma de la Llei de Centre de Culte que ha aprovat el Govern de la Generalitat. Puigdollers assegura a CatalunyaReligió.cat que “en la construcció de nous temples la reforma de la llei de Centres de Culte no fa grans canvis; en tot cas, aclareix i facilita. No serà més complicat ara que abans”.

Algunes confessions minoritàries han expressat la seva oposició als canvis proposats però Puigdollers afirma que “no es vol tornar a plantejar el debat que hi va haver quan es va tramitar la llei fa dos anys “ i que la reforma respon a les demandes dels ajuntaments i de les mateixes confessions.

“Parlar ara de si aquesta modificació va contra la llibertat religiosa està totalment fora de lloc”, explica el director general i diu que les crítiques “mai han estat sobre l’articulat proposat, sempre han estat més ideològiques”

Puigdollers assegura que en l’aprovació d’un nou centre de culte demanar que es tinguin en compte les característiques del paisatge però també les característiques arquitectòniques “pot anar a favor dels temples”, ja que quan es valori un projecte els ajuntaments també “hauran de tenir en compte les característiques pròpies d’un temple, que no són les mateixes que les d’una escola o d’un hospital”

També assegura que l’ampliació de cinc a deu anys del termini que tenen els temples per adaptar-se a les condicions de seguretat i accessibilitat és “un benefici per a totes les confessions”, sobretot “en moments de crisi” i partint de la idea de que  “totes les confessions tenen els temples el millor que poden”.

En l’entrevista Puigdollers també defensa que, quan hi hagi demanda, els municipis hauran de respondre a les necessitats de les confessions religiosos, però que la obligació de modificar els plans urbanístics era “un procés administratiu complex i costós que la gran majoria de municipis no tenien la necessitat de fer-la”. També recorda que “la capacitat decisòria la té l’ajuntament; la tenia abans i la continua tenint. La llei no ho canvia”.