Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

Montserrat no vol “rebaixes” en les Arrels Cristianes de Catalunya i Joan Rigol parla d’un episcopat que “ha afluixat una mica”.

(Jordi Llisterri – CR). Ningú no s’ha quedat a mitges. L’arquebisbe Joan Enric Vives, l’abat Josep Maria Soler i el president delegat del patronat de la Sagrada Família Joan Rigol. Tres de les veus destacades en l’acte que s’ha fet aquest dissabte al matí a Montserrat per commemorar els 25 anys d’Arrels Cristianes de Catalunya.

Joan Enric Vives, com a secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha reivindicat el paper de l’episcopat català que s’ha “mantingut i perseverat en la doctrina d'Arrels Cristianes”. Pels bisbes de Catalunya “continua essent una doctrina social eclesial de referència i ben actual”, que “no ha perdut vigència”, ha assegurat.

Vives ha definit Arrels com “un document que s’inscriu en un solc, en la tradició d’una encarnació pastoral en la realitat catalana” i en la idea de Joan Pau II que “fins que l’Església no s’arriba a integrar en una cultura, l’Evangeli no hi arrela i la fe no és prou viva”.

Per això ha lamentat que hi hagi qui digui “que Arrels o la seva reivindicació era un nou nacionalisme exhacerbat, causant de la secularització, de la descristianització, de la manca de vocacions, i tots el mals que vulgueu...”. Vives ha assegurat que es poden “llegir a l’ABC” afirmacions com aquestes: “Diuen que no tenim vocacions perquè som nacionalistes. Doncs que ho preguntin a Salamanca, que ara tenen zero seminaristes”.

“Sembla que tots els catòlics del món puguin ser patriotes menys els fidels de Catalunya, i que tots els bisbes podrien ser patriotes menys els nostres”. Al costat d’això, Vives ha definit com a “molt clarificadora la visita de Benet XVI, plena de missatges profunds per nosaltres” i “com a episcopat ens hem sentit confortats, valorats i estimats pel papa”.

“Sense rebaixes”

Joan Enric vives han tancat l’acte després de la intervenció de l’abat Soler. Les paraules de l’abat han coincidit a destacar la “gran actualitat del document” quan afronta la identitat del poble català i la seva condició de nació: “Mentre no es faci una actualització i sense rebaixes, Arrels Cristianes de Catalunya continua essent vàlid i ens encoratja a treballar en el nostre moment actual com a poble”.

Soler ha singularitzat el document en el fet que “Arrels pot ajudar a aquells catòlics que creuen que parlar dels drets del poble català no té res a veure amb la doctrina social de l’Església i que parlar-ne és simplement fer política. La reflexió episcopal els pot fer veure que no es tracta d’una qüestió partidista, ni d’una batalla estrictament política”. Josep Maria Soler ha definit Arrels Cristianes com un document que “d’una manera molt pedagògica i respectuosa, no fa altra cosa que aplicar la doctrina social de l’Església -i més particularment el magisteri de Joan Pau II- a la realitat particular de Catalunya”.

L’expresident del Parlament Joan Rigol també ha situat Arrels Cristianes en una continuïtat de la trajectòria de l’episcopat català, citant al cardenal Narcís Jubany quan deia que “l’Església ha de ser aquell element motriu que doni força i valors a la política sense implicar-se directament en la dinàmica política”.

Tot i això, Rigol ha lamentat que “respectant excepcions clares com alguna present aquí, l’episcopat català ha afluixat una mica, s’ha tornat molt dòcil”. Rigol ha parlat d’una docilitat episcopal “referent a actituds de diplomàcia convencional, perdent una mica la visió del seu lligam intern amb l’avatar del propi poble. Tenim exemples recents que fan llàstima, pensant en la Franja”. Per això, ha reclamat “lideratge i la força del nostre episcopat per intentar donar allò que l’Església havia fet al llarg dels segles”.

Després d’aquestes intervencions, Vives ha remarcat que parlava representant l’episcopat català i que “ningú no dubta que Catalunya té una cultura pròpia i l’episcopat català ho assumeix: sense arrelament a la cultura catalana la fe esdevindria forana, insípida, estranya”. L’anunci prioritari de l’Evangeli, ha dit, “no es contradiu amb un catalanisme democràtic, respectuós”

L’arquebisbe Vives ha reconegut “mancances i errors” però ha defensat que “en temes com l’Estatut hem mantingut una dignitat: em diran que esperaven més, però a vegades la vida dóna el que pot”. Per Vives, “no és fàcil donar una paraula lliure i profètica i alhora que creï unitat entre tots els cristians que viuen a Catalunya; sinó, que ho preguntin al Parlament”.

Un nou document?

En tot l’acte també ha planat la necessitat de fer un nou document que actualitzi el contingut d’Arrels Cristianes de Catalunya , en un nou context social i després del procés de reforma de l’Estatut. En aquest punt, l’arquebisbe Vives ha respost amb una pregunta: “Per què l’hem de fer si ja està fet? No fem el Concili Vaticà II: està fet. El citem, i el mantenim, que no és poc”.  Tot i això, ha apuntat que “és possible que els bisbes facin un nou document” en termes semblants a la seva intervenció en l’acte de Montserrat: “no n’esperin molt més del que acabo de dir”.

L'acte de Montserrat ha estat l’acte públic commemoratiu més rellevant que s’ha organitzat fins ara arran de l’aniversari d'Arrels Cristianes i el primer promogut des d'una entitat eclesial. També hi han intervingut el teòleg Antoni M. Oriol, i el director de Qüestions de Vida Cristiana, Ramon Pla i Arxé, que ha presentat el darrer número de la revista dedicat a aquest document episcopal. L'acte, organitzat amb motiu de la festa de Sant Tomàs d’Aquino, s'havia de fer a la Sala de la Façana però s'ha traslladat a Basílica per l'afluència de públic.

Videos de l'acte produïts per l'Abadia de Montserrat:

Arquebisbe Joan Enric Vives (1/2)

Arquebisbe Joan Enric Vives (2/2)

Abat Josep Maria Soler

Joan Rigol (1/2)

Joan Rigol (2/2)

Ramon Pla i Arxé (1/2)

Ramon Pla i Arxé (2/2)

Oriol Tataret (1/2)

Oriol Tataret (2/2)