Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Patrícia Navàs/Catalunya Cristiana) Des que l’any 2000 la Unesco declarés tot el conjunt romànic de la Vall de Boí com a Patrimoni de la Humanitat, ha augmentat la projecció de les seves esglésies amb moltes actuacions al conjunt romànic i al seu entorn, tant de restauració com d’adequació, i la multiplicació dels seus visitants, procedents d’arreu del món. Segons l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, en els darrers deu anys s’han destinat uns 6 milions d’euros a rehabilitar el patrimoni i 6 més a la urbanització i la dignificació de l’entorn. Ja s’han restaurat totes les esglésies del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat, llevat de l’Assumpció del Coll, on s’actuarà l’any vinent.
 
Arran de la declaració de la Unesco, tot el conjunt s’ha obert al públic i s’ha organitzat la seva gestió amb la creació d’una nova entitat gestora del conjunt romànic de la vall: el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, format per l’ajuntament de la Vall de Boí, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, el bisbat de Lleida i el bisbat d’Urgell.
 
El conjunt romànic ha passat de rebre 73.905 visites l’any 2000 a rebre’n 133.837 el 2009, segons el Patronat de Turisme de la Vall de Boí. A més, han augmentat els visitants d’altres països, tan llunyans com ara Austràlia, el Japó o el Canadà.
 
Pedres vives
 
Mentrestant, roman el repte de mantenir l’essència d’aquestes esglésies, el sentit i l’ús per a les quals van ser construïdes, i així s’han mantingut durant mil anys. En aquest sentit, el rector de la Vall de Boí, Jordi Vasquez, destaca la declaració de les esglésies com a Patrimoni de la Humanitat com «una gran oportunitat perquè la gent descobreixi no només una tradició, sinó la història de l’Església i per lluitar per les pedres vives de l’Església, que són encara més importants, és a dir, per cada catòlic que forma l’Església». Actualment, les petites comunitats cristianes de la Vall de Boí celebren cada diumenge la missa a quatre pobles: Taüll, Boí, Barruera i Durro. A més, també se celebra l’eucaristia els dies de gran festa a l’església d’Erill-la-Vall.
 
Per la seva banda, Carles Rivas, rector de la Vall de Boí entre els anys 2005 i 2006, va destacar l’avantatge que suposa haver introduït les esglésies com a part d’una visita, la qual cosa els ha donat una gran rellevància. Al mateix temps, va advertir del perill de convertir una mica els petits temples romànics en museus. En aquest sentit, va destacar la importància de recuperar el significat que les esglésies tenen per a les comunitats cristianes. «No només són edificis molt macos que s’han conservat, sinó que la comunitat cristiana hi ha celebrat al llarg de molts anys i les restauracions no sempre han tingut en compte aquesta dimensió», va declarar. Per al prevere, «una de les coses més interessants d’aquestes esglésies és que allà s’hi celebra des de fa mil anys».
 
Exposició commemorativa
 
Amb motiu d’aquest desè aniversari, a la segona planta de l’ajuntament de la Vall de Boí, a Barruera, es pot visitar fins al 7 de gener una exposició, que serà itinerant, titulada La Vall de Boí, 10 anys de Patrimoni Mundial. Es trata d’un conjunt de plafons en què persones autòctones abillades amb vestuaris significatius o tradicionals mostren, a través d’escenografies i fotografies, la història de la Vall de Boí, des de la construcció de les esglésies romàniques fins a l’actualitat, així com els seus principals recursos naturals i patrimonials.
 
L’exposició, que té com a objectiu la promoció del territori, es va inaugurar el 29 de novembre passat, un dia abans de les celebracions més populars per commemorar els deu anys de la declaració del conjunt romànic de la Vall de Boí com Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. La celebració va incloure un repic de campanes als pobles de la vall, una eucaristia a Santa Maria de Taüll, la inauguració, en aquest mateix poble, d’una escultura titulada L’Ull, de l’artista ucraïnesa Oksana Mas, la col·locació d’un trencaclosques gegant amb la imatge del Pantocràtor de Taüll i un dinar de germanor.
 
La vall i les esglésies
 
La Vall de Boí és un municipi format per vuit nuclis de població i és conegut pel seu important patrimoni natural i cultural, del qual destaca el conjunt de les seves esglésies d’estil romànic llombard. La vall està situada a l’eix pirinenc i forma part de restes d’una antiga glacera que arribava fins a Llesp.
 
El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per nou petites esglésies rurals dels segles XI, XII i XIII molt ben conservades: les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció del Coll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.
Una de les principals característiques del conjunt romànic de la Vall de Boí és la seva unitat d’estil arquitectònic. Són construccions realitzades seguint el model provinent del nord d’Itàlia, caracteritzat per l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de la torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.

Els coneguts conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i de Sant Joan de Boí es conserven actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).  

Patrícia Navàs. Text publicat a Catalunya Cristiana.