És difícil expressar amb pocs mots el que estem vivint aquests dies. Encara és més difícil anticipar el que pot passar i quin rumb poden prendre els esdeveniments en els propers mesos. Ens manca distància intel·lectual per a poder copsar la gravetat del moment i ens veiem confrontats a una riuada d’emocions que flueixen pel cos social. Amb tot, estem cridats a pensar i a formular algun missatge constructiu, capaç de curar les ferides emocionals que s’han causat i de pacificar els entorns en els quals desenvolupem la nostra vida.

La potència destructiva del terrorisme nihilista ha colpejat mortalment la ciutat de Barcelona i altres punts del país. Sabíem que podia passar. Ens ho havien advertit i ha passat.

La ciutat comtal estava en el sinistre punt de mira dels sembradors de l’odi i de la por i aquest cop ens ha tocat de prop. Vides humanes cegades per la fúria del fanatisme i per la irracionalitat. Com en d’altres ciutats del món, cossos esqueixats i sang per les voravies. Plors, crits, corredisses i por, molta por. Aquest cop, a les Rambles, a casa nostra.