“Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que havia estat aprovat pel nostre Parlament i ratificat per les Corts de l’Estat i per referèndum del poble de Catalunya”. Amb aquestes paraules s’iniciava la crida feta per un primer grup d’entitats cristianes, per tal que el cristians i les seves entitats s’adherissin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Enguany, especialment adreçada als meus fills i llurs parelles, vaig voler donar contingut a la nadala, parlant de la senzillesa, seguint el fil ja apuntat aquí mateix: Senzillesa, per salvar el món i salvar-nos. El resultat va ser un recull de 34 propostes pràctiques per fer camí de senzillesa i, així, millorar la vida.
Michel Onfray, el filòsof francès, ateu confés i militant, acaba de proposar que França incorpori una assignació tributaria de l’Estat a les confessions religioses mitjançant una casella a la declaració de la renda per tal que catòlics, jueus, musulmans o ateus expressin les seves preferències. A l’estil de la “creueta” espanyola però oberta a més opcions.
Fa pocs dies, aquesta mateixa publicació ens explicava de manera molt gràfica “com es fa un sant”. És a dir, com són i quines etapes segueixen els processos de canonització o beatificació.
Michel Onfray
