Una constant dels darrers anys, per part de determinats sectors socials, polítics i mediàtics ha estat intentar imposar la idea que a Catalunya es trencava la convivència. Cap indicador però d’aquest fenomen, més enllà d’alguna anècdota d’impossible verificació. Aquest discurs ha intentat fer fortuna imposant alguns tòpics com la fractura social, la tensió, el clima irrespirable, per acabar parlant de violència.

A Catalunya –i també en el context de tot l’Estat Espanyol- la proposta de la laïcitat de l’Estat o dels poders públics –que és un principi àmpliament acceptat- es converteix massa fàcilment en la promoció o la pràctica d’un laïcisme excloent del fet religiós, àdhuc agressiu.

“Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que havia estat aprovat pel nostre Parlament i ratificat per les Corts de l’Estat i per referèndum del poble de Catalunya”. Amb aquestes paraules s’iniciava la crida feta per un primer grup d’entitats cristianes, per tal que el cristians i les seves entitats s’adherissin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Enguany, especialment adreçada als meus fills i llurs parelles, vaig voler donar contingut a la nadala, parlant de la senzillesa, seguint el fil ja apuntat aquí mateix: Senzillesa, per salvar el món i salvar-nos. El resultat va ser un recull de 34 propostes pràctiques per fer camí de senzillesa i, així, millorar la vida.

El passat novembre es va celebrar la Jornada anual del Grup Sant Jordi dedicada al tema: Déu: filosofia i conversió.

Llegir i rellegir Laudato Si’, aquesta rica i profundament inspiradora encíclica que ens ha regalat el Papa Francesc, m’ha fet pensar en quelcom sobre la senzillesa trobat fa anys en un llibre de moral (Como tomar decisiones: sabiduria practica para cada dia de Peter Kreeft. Rialp, 1993).

1 de setembre

Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació