Diumenge 5 de gener

 

Al principi existia

el qui és la Paraula.

La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu. [...]

En ell hi havia la vida,

i la vida era la llum dels homes.

La llum resplendeix en la foscor,

i la foscor no ha pogut ofegar-la. [...]

“Destruint la iglésia heu restaurat la Iglésia, la que es fundà per vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats” deia Joan Maragall a ”La iglésia cremada”, el tercer dels articles dedicats a la Setmana Tràgica a La Veu de Catalunya ara fa 110 anys, sota la censura d’Enric Prat de la Riba.

A l’agost hi va haver una petita polèmica amb l’elecció de Mn.Turull com a prior de la capella de la Generalitat de Catalunya. Alguns, potser fins aleshores ignorants d’aquest càrrec o d’aquest indret, van dir si no fora l’hora que deixés de funcionar (per la separació Església/estat, l’eliminació de privilegis,etc…). La meva dimensió ciutadana hi està en contra.

 

Aquest estiu m’he endut a la platja dues novetats. D’una banda, el premi Anagrama d’Assaig (Daniel Gamper, Las mejores palabras) i de l’altra, un dels últims llibres d’Alain Corbin (Història del silenci, a Fragmenta; en castellà, a Acantilado), dues propostes molt suggerents per enfrontar-se al moment actual de les dues expressions més característiques de la nostra particular espècie: la paraula i el silenci.

Això d’estar abonat a una plataforma de televisió ha de tenir els seus avantatges. Un d’ells és poder veure senceres dues sèries de que tenen com a comú denominador la vida d’una parròquia i un clergue i amb les seves contradiccions. Totes dues són d’excel·lent factura, se situen clarament al món contemporani (pèrdua de fidels inclosa) i tracten el tema amb respecte i seriositat.

Com que queden quatre dies, literalment quatre (s'acaba el diumenge 19 de maig), em permeto de recomanar-vos amb entusiasme que correu a veure l'exposició sobre Bartolomé Bermejo que hi ha al MNAC. Produïda conjuntament amb el Museu del Prado, recull obres disperses pertot el món d'aquest pintor segurament jueu convers, encara en el gòtic però amb influències flamenques.

Sí, els recents casos descoberts d’abusos sexuals a menors de clergues catalans, especialment els que afecten a l’Abadia de Montserrat, són magnificats pels mitjans necessitats de carn de canó, aviven l’anticlericalisme i altres factures pendents i són un percentatge ínfim del conjunt de casos que es registren d’aquesta tipologia delictiva.

Diumenge 3 de febrer (Evangeli: Lluc 4,21-30)