Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L'Església Evangèlica Espanyola, de tradició luterana, reformada i metodista, ha iniciat una campanya per denunciar que els pastors protestants que van exercir durant el franquisme segueixen sense tenir dret a rebre una pensió per part de l’Estat, una situació de "discriminació" vigent des de fa més de 30 anys i que encara continua, malgrat les promeses del Govern central.

Durant el franquisme, l’Estat no reconeixia la relació professional que tenien els pastors protestants amb les seves comunitats, i no es permetia la seva afiliació a la Seguretat Social. Així, com que se’ls permetia cotitzar, a l’edat de jubilació no se’ls reconeix el dret a rebre una pensió de jubilació. Com que amb prou feines les comunitats podien cobrir costos i pagar un salari als seus pastors, tampoc se’ls va poder fer un pla de pensions privat. Les seves vídues tampoc poden rebre una pensió actualment.

Amb els acords que van signar l'any 1992 la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Ferede) i l'Estat, la situació laboral dels pastors i la seva cotizació quedava reconeguda, però no així la dels anys anteriors. Per això, en el cas de l'Església Evangèlica Espanyola, aquesta denominació ha hagut d’afrontar en solitari el pagament d’una pensió pels pastors ja jubilats i les seves vídues, quantitat que arriba als 125.000 euros i que és assumida pels fidels.

 

Organismes internacionals ja han trasmès al Govern central la seva preocupació per la situació dels pastors protestants que van exercir durant el franquisme. Entre ells, el Consell Mundial d'Esglésies (CMI) -que agrupa a 349 esglésies anglicanes, luteranes, baptistes, luteranes, metodistes, reformades i ortodoxes de 110 països- i la Conferència d'Esglésies Europees        -organisme similar al CMI però d'àmbit europeu-, que en una carta conjunta dirigida al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, lamenten la "injustícia" de l’Estat vers als pastors evangèlics i a les seves viudes al no tenir reconegut el dret a cobrar una pensió per part de l’Estat, com succeeix amb altres col·lectius que no han cotitzat.

 

Per la seva part, la Ferede recorda que porta des de 1997 treballant pel compliment d'aquesta reivindicació. En un comunicat, diu que davant dels Governs de José María Aznar (PP) es va trobar amb el "silenci com a resposta", i amb el Govern socialista, recorda les bones intencions dels successius ministres de Justícia. Però la Ferede lamenta que encara no s'hagi pogut reunir amb l'actual ministre, Francisco Caamaño, malgrat que va prendre possessió del càrrec fa gairebé un any.

En l’àmbit cristià, un altre col·lectiu que també té obert un litigi semblant són els capellans i religiosos secularitzats als quals tampoc se’ls reconeix com a cotitzats els anys que van treballar dins l’Església catòlica.