Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Nova documentació porta al bisbat a afirmar que no es pot dubtar que les obres que reclama Barbastre són propietat de la diòcesi catalana

Per primera vegada des de la jubilació del bisbe Francesc Xavier Ciuraneta, el bisbat de Lleida ha defensat que les obres d’art que reclama el bisbat de Barbastre Montsó són propietat de la diòcesi catalana. Així ho ha afirmat Javier Gonzalo, el nou lletrat que representa el bisbat de Lleida en la vista prèvia del judici per les obres d’art que s’ha fet aquest dimarts al matí l’audiència de Lleida. Gonzalo ha argumentat que és “innegable” que el bisbat de Lleida té “unes obres adquirides legítimament per el bisbe messeguer”. El nou advocat del bisbat ha confirmat que “això produirà un cert canvi” sobretot pel “fet d’haver examinat tots els documents quan a mi se’m nomena advocat del bisbat i que, conseqüent amb el meu criteri jurídic, he d’entendre que precisament la gran tasca del bisbe Messeguer i que aquestes obres han estat a Lleida durant més d’un segle”.

La vista prèvia al judici que s’ha celebrat aquest dimarts respon a la demanda presentada pels Amics del Museu de Lleida que van decidir acudir als tribunals civils perquè dictaminessin sobre la propietat del centenar d’obres en litigi. El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

En el canvi de criteri del bisbat del Lleida en aquest punt es determinant la nova documentació que s’ha localitzat a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Es tracta d’un document del 1944 on el bisbe de Lleida reclama a Saragossa el retorn de les obres diocesanes que s’hi van dipositar durant la Guerra Civil. El valor afegit d’aquest document es que el bisbe de Lleida posa per escrit i jura que les peces són propietat del bisbat de Lleida. Segons fonts de la diòcesis de Lleida consultades per CatalunyaReligió.cat, que un antecessor episcopal de Piris hagués fet aquest jurament ha estat clau perquè l’actual bisbe de Lleida recolzes la reclamació de la titularitat de les peces. Aquest document no s'havia localitzat fins ara perquè havia estat dipositat en un arxiu particular.

Tot i això, els dos bisbats en litigi es van personar a la causa amb el mateix argument per demanar-ne la seva anul·lació: que els fets ja han estat jutjats per un tribunal eclesiàstic. Ara el tribunal de Lleida ha desestimat aquest argument i ha fixat el judici pel mes de maig. De fet, els tribunals eclesiàstics no han emès cap sentència sobre la propietat de les obres i només han validat un decret de la Congregació per als Bisbes de Roma que ordena el trasllat de les peces a Barbastre.

Tant Ciuraneta, Xavier Salinas -administrador apostòlic-, com l’actual bisbe de Lleida, Joan Piris, s’havien mostrat disposats de complir l’orde vaticana, però cap dels tres l’ha pogut executar per entrar en contradicció amb la legislació civil. Però el bisbe Ciuraneta va mantenir la demanda perquè la Santa Seu reconegués la propietat de les obres del bisbat de Lleida. Des de la jubilació de Ciuraneta fa tres anys, els seus successors havien abandonat aquesta reclamació i el canvi en l’equip jurídic de Ciuraneta es va interpretar com una renúncia a prosseguir la demanda sobre la propietat de les peces. Això és el que va portar als Amics del Museu de Lleida, associació sense relació amb el bisbat, a obrir la via judicial en els tribunals civils.

Ara, el nou equip jurídic del bisbat de Lleida, tot i demanar que no se celebrés el judici, reforça les tesis que defensen els Amics del Museu. La posició del l’advocat del bisbat de Lleida és significativa perquè el bisbe Joan Piris sempre ha demanat que es donés el tema per tancat i que el bisbat ja havia fet tots els passos possibles per demanar el trasllat de les obres i que l’execució quedava en mans del Consorci del Museu Diocesà i Comarcal, de titularitat compartida amb les administracions públiques. El mateix Javier Gonzalo ha declarat que el bisbat de Lleida “es deu a la resolució de Roma, en agradi o no”. Però el reconeixement de la titularitat de les obres de Lleida per la via civil podria donar nous arguments per demanar a Roma una revisió del decret de trasllat de les obres. El decret que es basa en l’argument que les peces només estan a Lleida només en títol de dipòsit i que per això han de tornar a les parròquies que ara formen part del bisbat de Barbastre.

Paral·lelament, hi ha un procés obert als jutjats de Barbastre iniciat pel govern i el bisbat aragonès per exigir per la via civil l’execució del decret de la Santa Seu. La tramitació d’aquesta demana està sotmesa al procés obert al bisbat de Lleida ja que dos tribunals no poden jutjar alhora sobre el mateix assumpte.