Republicans pel Regne de Déu #ForcadesOliveres
La última cosa que esperava veure dimecres abans d’anar a dormir era a dos cristians que la majoria hem conegut en xerrades de parròquies o de grups d’Acció Catòlica anunciant través de la televisió un moviment polític i social per canviar el sistema.
El segrest de la política
Ahir, parlant amb una persona, vella amiga d’il•lusions i combats, ens tornarem nostàlgics de temps passats. Enyoràvem els temps en els quals els polítics escrivien el seus discursos, feien llibres i ens ajudaven a pensar. Sense caure en la melangia circumstancial expressarem l’enyor d’uns moments en els quals l’acció política perseguia fer-nos millors ciutadans, més lliures i més persones.
"Imbroglio" a la italiana
Roma sembla aquests dies el centre del món. Més enllà de la renúncia del Sant Pare i del proper conclave, aquest cap de setmana han tingut lloc les eleccions generals italianes. Dilluns al vespre n’arribaven les primeres dades i ahir dimarts es confirmaven les tendències més preocupants: el centreesquerra de Bersani, al capdavant del Partit Demòcrata –hereu de l’antic PCI i d’altres petits grups socialistes i de centre–, ha guanyat les eleccions, però ha quedat molt lluny de la majoria necessària.
Reaccions a la renúncia de Benet XVI
L’abat Josep Maria Soler. Una opinió a escoltar
L’abat del monestir de Santa Maria de Montserrat ha estat entrevistat pel periodista Jordi Basté a RAC1. Les seves paraules han estat clares i plenes de sentit comú. Ha dit el que està en la Doctrina Social de l’Església i el que han repetit els bisbes de Catalunya en diversos moments. L’abat ha parlat d’alguns temes de l’agenda política i social del nostre país. Des de la crisi econòmica fins el debat polític de les relacions i encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol.
El capital moral és l’ànima dels pobles
(CR) Aquest diumenge La Vanguardia publicava un nou document conjunt de laics implicats en la vida social i política de diverses tendències, després d’un primer text publicat el passat octubre. “Qualitat humana i plenitud com a poble” argumenta que els cristians no podem ser indiferents al debat sobiranista que viu actualment Catalunya i que no s’ha de convertir l’Evangeli en un programa de partit.
Tensió utòpica.
Entre la fe i la política és viu una tensió utòpica. La utopia no s’entén com una realitat impossible, com una cosa quimèrica, sinó com l’anticipació d’allò que s’espera recordant allò que expressà molt bé Ernst Bloch. La dimensió escatològica de la fe aporta aquesta tensió utòpica que neix per la promesa que se’ns ha fet del retorn dels Jesús ressuscitat.
Els catòlics també a favor de la independència, tot i que una mica menys
(Jordi Llisterri –CR) Els catòlics catalans no creuen que la unitat d’Espanya sigui un bé moral, almenys un bé moral per sobre d’altres. Si demà es fes un referèndum sobre la independència i només votessin els catòlics practicants, el sí doblaria l’oposició a la independència; un 49,3% a favor i un 23% en contra.



