Dir-se cristians, per Raimon Ribera
En les darreres setmanes hem publicat diversos articles continguts a la revista VIA, que edita el Centre d'Estudis Jordi Pujol, en què diversos autors reflexionen sobre l'article "Podem encara dir-nos cristians", de Benedetto Croce, amb motiu del cinquantenari de la seva publicació. Avui publiquem la reflexió que en fa Raimon Ribera al seu bloc.
El regust de les cometes, per Mercè Rius
Aquest article és una anàlisi textual de l’opuscle de Croce, que el situa entre Hegel i Vico, sense oblidar les referències evangèliques. D’altra banda, el posa en relació amb la filosofia del seu temps, i també amb l’acollida que ha obtingut no fa gaire. L’enfocament és múltiple, i cap al final s’escau un viratge més aviat inusual.
Només valors cristians?, per Victòria Camps
En el text de Croce s’afirma que amb el cristianisme es produeix el despertar de la consciència moral, quelcom inexistent abans de l’aparició del Déu cristià. D’aquesta manera es recorda el valor suprem de l’autonomia de la persona com a característica del pensament ètic occidental. Tanmateix, en la seva història el cristianisme ha estat associat a fenòmens que per a alguns europeus l’han desprestigiat.
De no fa gaire a demà, per Jean-Luc Nancy
El text de Croce ens incita de nou a regirar la història i el nostre present per buscar una identitat europea, malgrat que potser és l’hora d’acceptar que ja no és possible definir-la. Tanmateix, el «Per què no podem no dir-nos cristians» no es refereix al que som, sinó a com hem de dir-nos. D’aquí que no ens correspongui parlar d’identitats, car aquestes són estàtiques.
Les arrels cristianes de la modernitat, per Carmelo Dotolo
La reflexió sobre les arrels cristianes d’Europa topa amb les dificultats pròpies d’una modernitat caracteritzada pel pluralisme de les interpretacions i que no ha sabut aprofitar el bagatge normatiu aportat pel cristianisme. Cal evitar de pensar la secularització com a oposició a la religiositat i reconèixer les maneres amb què el cristianisme ha contribuït als processos d’alliberament humà.
Per què encara ara cal dir-nos cristians, per Josep M. Carbonell
Cal reivindicar el gran esforç de l’Església amb el Concili Vaticà II per entendre els signes dels temps, l’humanisme i la Il•lustració hereus de la modernitat, però això no ha de suposar que es menystinguin els valors centrals de la tradició cristiana.
Giuseppe De Luca i el «Perché non possiamo non dirci cristiani», per Gianluca Genovese
Giuseppe de Luca, l’editor i intel•lectual italià, va tenir una llarga relació epistolar amb Benedetto Croce. També va escriure sovint sobre l’obra crociana, si bé ho féu en termes ambivalents: mentre que, d’una banda, atacà durament i sota pseudònim algunes de les seves obres, de l’altra li palesava el seu reconeixement, afecte i admiració en la correspondència privada.
Benedetto Croce en la memòria, per Francesc Torralba
En la seva primera col·laboració a la nova secció de Vida Nueva, Francesc Torralba defensa que “Els ciutadans europeus del present no podem no anomenar-nos cristians, perquè no podem compendre’ns a nosaltres mateixos, ni la nostra ànima més genuïna, l’ADN espiritual d’Europa, sense la tradició cristiana”. Podeu llegir l’article aquí.
Sobre "Per què no ens podem no dir «cristians»", de Benedetto Croce
El Centre d'Estudis Jordi Pujol, a través de la revista VIA, ofereix la primera traducció al català del breu text del filòsof napolità Benedetto Croce Per què no ens podem no dir «cristians», que va ser publicat a la revista La Critica el 1942, una època fatídica per a Europa, com diu el curador del text, el professor Daniel Gamper.