Cloncloent: vida comunitària i teologia trinitària
Acabo aquests article sobre el pensament i la vida de Basili consignant el paral·lelisme existent entre la noció de comunió que Basili desenvolupa en la seva teologia trinitària i l’estil de vida comunitària que Macrina havia desenvolupat a la casa-monestir d’Annisa.
“Quines dones hi ha entre els cristians!”
No infreqüentment foren dones soles les qui van acomplir la transformació de casa seva en una comunitat monàstica o pre-monàstica.
El moviment ascètic domèstic del s. IV
Acabaré aquestes notes sobre El moviment ascètic domèstic del s. IV. Explica SILVAS, a The Asketikon of St. Basil the Great que “El període de finals de segle IV i inicis del V és ple d’exemples d’esposos que abracen de mutu acord la vida celibatària i poc a poc transformen casa seva [s’entén que es tracta de persones de l’aristocràcia, amb grans propietats, famílies extenses, servents i esclaus] en comunitats que podríem anomenar monàstiques”.
L’evolució de Basili
A finals del 357, després d’uns mesos de recerca infructuosa, Basili torna a Annisa i passa a instal·lar-se a l’ermita del seu germà Naucrati, a l’altra riba del riu Iris, des d’on realitza freqüents visites a la casa mare i a Macrina.
Basili i Gregori de Nazianz
El primer pas d’una transformació de vital importància per entendre no només la vida i la teologia de Basili, sinó també les peculiaritats i l’evolució del conjunt del monaquisme cristià, es va produir l’any 346, any en què Basili pare va morir. Va ser aleshores que els dos nois grans, Basili i Naucrati, van marxar a estudiar a casa de la família materna a Cesarea, i Macrina (que aleshores tenia dinou anys) es va convertir en la mà dreta de la seva mare Emília.
La influència de santa Macrina en el seu germà sant Basili
Al final d’aquest estudi sobre la teologia trinitària de Basil, entro en alguns aspectes de la seva vida rellevants per aquest tema com la influència de santa Macrina la jove (327-379).
Companys de servitud
Basili reconeix que entre els homes es donen relacions de senyor-esclau i no les reprova ni rebutja per principi; en alguns casos fins i tot les justifica, entenent aleshores que ‘senyor’ no és aquell que explota el súbdit en benefici propi, sinó aquell que decideix per ell en benefici de tots:
Inseparable comunió
A més de ser depenent de les nocions d’espai i temps del tot impròpies de Déu, la noció de subordinació, a causa de la relació d’imatge perfecte que existeix entre el Pare i el Fill, en rebaixar el Fill rebaixa necessàriament també el Pare:
Comunió, no subordinació
La dinàmica que s’estableix entre les persones divines és la comunió o coordinació i de cap manera la subordinació d’una de les persones a les altres. Ni el Fill no es subordina al Pare ni l’Esperit no es subordina al Fill. Per posar en evidència els subordinacionistes, Basili s’inspira i es fonamenta com sempre en el text bíblic,
El Déu monarca
Pare, Fill i Esperit són indissociables ad intra (trinitat immanent: ser Pare és ser principi- causa primera, ser Fill és ser imatge - causa exemplar, ser Esperit és ser compleció - causa final), i són igualment indissociables en tota acció ad extra (trinitat econòmica: creació, redempció i santificació són obra de l’acció conjunta del Pare, el Fill i l’Esperit):