L’extraordinària producció del llibre religiós en català
(CR) La salut del llibre religiós en català és excel·lent per la diversitat i qualitat de la seva producció. Aquest és el diagnòstic de la taula rodona celebrada dilluns passat a la Llibreria Claret de Barcelona per commemorar els deu anys de l’exposició Germinabit a Roma.
“Amb Germinabit ens vam fer sentir a Roma”
(Jordi Llisterri - CR) Aquest dimarts 13 de setembre es compleixen deu anys de la inauguració a Roma de l’exposició “Germinabit. L’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX”. La inauguració va estar a punt de no celebrar-se per les incerteses que va generar l’atemptat a les Torres Bessones, però finalment es va tirar endavant i durant cinc setmanes el Palazzo della Cancelleria va acollir la mostra i diversos actes culturals.
Concili Tarraconense: l’Església avança amb línies no sempre contínues (Germinabit XI)
(Evangelista Vilanova) El 1995 l’Església catalana inicia un Concili Provincial Tarraconense. La seva finalitat era aplicar les intuïcions del Vaticà II, tot expressant les prioritats del Vaticà II.
El context pròxim del Concili Provincial aglutina tota la història de la recepció del Vaticà II, en les seves diverses etapes determinades per una colla d’esdeveniments i estudis, junt amb les preses de consciència de la jerarquia.
Teologia universitària i/o popular a Catalunya (Germinabit X)
(Evangelista Vilanova) El problema de la identitat de la teologia depèn, en bona part, del marc en què s’elabori, de les finalitats i orientacions d’aquells qui la professen. En principi caldria admetre que, en cert sentit, és una forma “instituïda” de saber cristià. Ens ajudaria, per tal de clarificar la qüestió, poder disposar d’un concepte d’institució relativament elaborat. Caldria començar per distingir entre institució i organització.
Pluralisme i crisi d’identitat institucional de la teologia (Germinabit IX)
(Evangelista Vilanova) No podem oblidar que la pluralitat d’interpretacions justifica, respecte al Concili, un entusiasme incondicional o una sospita reticent, civilitzada però eficaç. Dins l’exuberància teològica de l’immediat postconcili, molts teòlegs pensaren que “una” teologia havia sortit victoriosa, i que calia difondre-la i desenrotllar-la.
Del Vaticà II al Concili Tarraconense (Germinabit VIII)
(Evangelista Vilanova) L’onze d’octubre de 1962 se celebrà la inauguració del Concili Vaticà II, amb el memorable discurs d’obertura de Joan XXIII, Gaudet Mater Ecclesia. Un discurs programàtic que concreta les intuïcions de l’anunci que en féu el 25 de gener de 1959, a la basílica de Sant Pau extramurs.
Postguerra i supervivència de l’Església catalana (Germinabit VII)
(Josep Massot i Muntaner) El 25 de març de 1938 les tropes del general Francisco Franco començaren a entrar a Catalunya amb l’ocupació de Fraga.
L’Església entre Primo de Rivera i al Guerra Civil (Germinabit VI)
(Josep Massot i Muntaner) El 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, imposà al rei Alfons XIII una dictadura militar que volia crear un govern fort i eficaç, que guardés l’ordre públic i afrontés la radicalització de la lluita obrera. De bon començament comptava amb l’ajut de la Lliga Regionalista i d’una bona part dels sectors conservadors de Catalunya, que confiaven en les seves vagues promeses “catalanistes”.
Una Església encarnada en el país (Germinabit V)
(Josep Massot i Muntaner) Ja al començament del segle xx, l’Església de Catalunya va anar superant les divisions entre liberals i integristes, que esterilitzaren tantes energies i impossibilitaren una acció de conjunt en moltes diòcesis espanyoles.
L’Església catalana en els temps moderns (Germinabit IV)
(Antoni Pladevall i Font) Amb la unió dinàstica de les corones d'Aragó i Castella pel casament dels Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella (1479), s'inicià una clara influència de l'església castellana, vers la catalana, com es vegé amb la imposició a Catalunya de la Inquisició de tipus castellà o creada a Castella el 1478.