Tres instantànies en un any: algunes experiències al voltant del 15M
Indignació, política i religió
Indignació i Regne de Déu
Indignats, però admirats
(Ramon Prat/ IREL) He viscut dos moviments socials ben diferents, però que tenen en comú una actitud de fons: la indignació davant la societat. El primer moviment fou el del Maig del 68. El segon és l'actual moviment dels Indignats. Els dos moviments són diferents, perquè el del maig del 68 es va produir en l'emergència de la societat consumista al món occidental, fruit de l'abundància.
"Indignats" contra la llibertat religiosa
Sóc dels que penso, i així ho escrit, que el moviment del 15-M o dels "indignats", és una interessant forma de pressió i denúncia sobre els nostres governants i institucions davant de les enormes deficiències de la nostra societat i del nostre sistema polític.
Deia Josep M. Rovira Belloso: "Una cosa és la fe cristiana i una altra és la identitat nacional"
Que passi aviat aquest llarg cap de setmana!. Per favor, que vingui el Papa a Madrid, que torni a Roma i que els catòlics podem tornar a la normalitat!. No se si amb tant soroll podrem escoltar la seva paraula amb una mica de tranquil·litat, perquè a dia d'avui jo no la sento.
El camí de la dignitat
Carta als polítics de més de 50 anys
En defensa d'Arcadi Oliveres
Els que hem tingut la sort de treballar colze a colze amb l'Arcadi Oliveres durant molts anys i gaudir del seu mestratge, i esperem seguir-ho fent durant molt de temps, estem vivim amb gran dolor les injustes crítiques que rep aquest dies per part d'alguns polítics, periodistes i opinadors.
¡Comprometeu-vos!
“S'ha de dir no, protestar i fins i tot desobeir quan s'atempta contra drets fonamentals, però després cal passar a l'acció, comprometre's. La indignació per la indignació pot generar frustració. No serveix de res si no desemboca en alguna cosa constructiva. Comprometre's és conjurar el pessimisme, rebutjar el determinisme”.