El Concili vaticà II, com el vaig viure i què m’ha suposat
Capellans joves (i no tan joves)
Fa temps que els capellans de la meva generació i més grans parlem dels capellans joves normalment per criticar-los, per mostrar certes reticències o per denotar un cert malestar que prové del fet que no segueixen massa la nostra línia i són poc seguidors del Vaticà II i massa dels darrers papes i dels moviments de caire carismàtic.
Exèquies i clero
Tot i superar (no fa molts anys, per cert) el domini absolut del clero sobre la societat, a nivell de pràctiques socials en moments concrets de la vida: naixement, pubertat, casament i defunció [un exemple per als que no ho sàpiguen: en els anys 60-70 una parella que es volgués casar pel civil i no per l’església, havia de fer un acte de apostasia… ja que havia estat batejada], l’hegemonia del poder social-religiós sobre el nostre país encara és patrimoni de l’església católica.
El finançament de l’Església Catòlica a Espanya, les aportacions de l’Estat
Arran del funeral d'un capellà
El mes de maig moria Martí Amagat, capellà de Girona i membre del Fòrum Joan Alsina. Un persona que ha deixat petja allà on ha passat. La família volia dir unes paraules a la celebració igual que demanà al Fòrum fer el mateix. Davant la negativa del bisbe a cap intervenció, al final es va poder consensuar la intervenció de la família i d’un membre del Fòrum.
Era foraster i em vau acollir
“Fingir que no ens n’hem adonat”. Aquesta frase forma part de la lletra de la cançó de Bob Dylan “Escolta-ho en el vent”, de conegut renom i que tantes vegades ha acompanyat les nostre vetllades.
