L'actualitat religiosa des de Catalunya

 En el moment d’escriure aquestes ratlles no sé com acabarà tot aquest tema d’Eurovegas, però sigui quin sigui el seu emplaçament, hi ha unes quantes coses que ja s’han posat de manifest i que per tant ja són realitat, d’altres es mantenen en l’amenaça. Però queda clar què ens hi juguem tots plegats.

Aquest article és continuació de “Crisi i recomposició industrial (I)”, publicat en el número anterior de L’Agulla. Faig un breu resum del que allà deia: La crisi financera, que ha provocat el col·lapse i la recessió econòmica, és la fase convulsa d’un canvi de model industrial i productiu amb unes noves bases energètiques i tecnològiques, i el relleu del paradigma del consum pel de la sostenibilitat. 

Les exportacions de material de defensa espanyol el 2010 han Estat de 1.128,3 Milions d'euros, un 16,2% inferior al 2009 i ha situat Espanya en el 7è lloc del rànquing mundial d'exportadors, Darrere d'Estats Units, Rússia , Alemanya, França, Regne Unit i China. Si d'aquests sistemes Països trèiem Alemanya, tindrem Els zinc ESTATS Membres del Consell Permanent de Seguretat de Nacions Unides; Tots Ells amb dret de veto i exercint el control del 75% del mercat mundial d'armes.

He de confessar que no sóc gaire amiga de les maratons de TV3 o, en general, del finançament de qüestions imprescindibles per l’única via de la generositat.

Ara farà un any, més o menys, vaig dir que ja n’hi havia prou. Feia temps que ho estava parlant amb els meus amics i companys de més confiança, amb l’Alcalde, amb la meva parella i amb la meva família: vint anys són massa, els deia, m’estic fent gran, he de fer-me un lloc al mercat laboral abans no sigui massa tard i, això també, els darrers quatre anys –convulsos i massa exposats per mi– hi van ajudar.

“Aquesta crisi és de final de cicle productiu i energètic. Alerta dels excessos de les societats occidentals, i obre la porta al nou paradigma de la sostenibilitat”

Tots tenim ja l’opinió formada sobre els resultats de les eleccions del 20N. A més, havíem tingut temps de formar-nos-la amb les previsions que es feien. Avui voldria posar l’accent, però, en un element que es té poc present en els comentaris del que va passar, i que correspon que es facin a publicacions com ara L’Agulla. 

Aquesta és la meva experiència personalíssima sobre aquest nou partit polític local: NMC. Un partit de disseny? Sí. Un partit del disseny que ens agrada a la gent del carrer. Amb democràcia interna, i amb polítics que donen solucions i no es concentren només en mantenir el seu poder“.