L'actualitat religiosa des de Catalunya

Roma sembla aquests dies el centre del món. Més enllà de la renúncia del Sant Pare i del proper conclave, aquest cap de setmana han tingut lloc les eleccions generals italianes. Dilluns al vespre n’arribaven les primeres dades i ahir dimarts es confirmaven les tendències més preocupants: el centreesquerra de Bersani, al capdavant del Partit Demòcrata –hereu de l’antic PCI i d’altres petits grups socialistes i de centre–, ha guanyat les eleccions, però ha quedat molt lluny de la majoria necessària.

Les eleccions passades al Parlament de Catalunya han deixat un gust amarg de boca. No parlo dels resultats, que no són tan dolents com creuen alguns d’aquí ni tan bons com s’imaginen molts d’allà. El tema de la il·legalitat de la consulta va deixar pas a la mentida sistemàtica, a l’engany permanent i a la immoralitat política i mediàtica, com reflexos d’una manca evident d’escrúpols.

Què fer davant la situació actual? Quin és el camí a seguir? Les eleccions del diumenge passat ens ha mostrat la pluralitat del nostre país i la seva fragmentació política. També ens han manifestat que el país no vol “majories excepcionals” en mans d’una única formació política.

Diumenge dipositaré el meu vot per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2012. No penso votar en blanc ni deixar passar l’ocasió d’expressar el meu compromís social i polític a través de l’exercici democràtic de la consulta.

Catalunya es troba novament cridada a les urnes. Aquesta vegada, però, sembla que seran unes eleccions diferents. El pas donat per CiU, amb el seu president al capdavant, de liderar Catalunya cap un estat propi –jo no arribo a entendre la diferència entre estat propi i estat independent– i de convocar un referèndum d’autodeterminació marca decididament el caràcter especial d’aquestes eleccions. Els altres partits han hagut de posicionar-se.

La proximitat de les eleccions nord-americanes ha provocat diversos anàlisis sobre els diferents components que determinen la orientació del vot. Entre aquests estudis tenen una especial rellevància aquells que busquen la influència de les idees religioses en l’orientació del vot. Aquest interès, habitual en la pràctica política nord-americana, no té encara prou notorietat, desenvolupament i minuciositat en el nostre país.

Jo no sé vosaltres, però enmig del garbuix de la campanya electoral, no he trobat que el fet religiós hi surti gaire. Un repàs als programes dels dos partits amb més possibilitats d'assolir la presidència del Govern demostra que, en qualsevol cas, no és un tema de gran preocupació per les organitzacions polítiques, almenys pels propers quatre anys.

Aquest és un apunt al bloc de l'equip tècnic de Metroscopia, a El País, que reflexiona sobre la dificultat d'atribuir l'etiqueta de 'vot catòlic' i, a més, de vincular-la a cap de les dues grans opcions polítiques d'Espanya.